Ell és el millor velocista espanyol. El plusmarquista espanyol dels 100, 200 i 400 i des d’ahir dels 150. Després de la temporada passada, la del seu retorn després del seu fatídic accident de cotxe a Madrid, Bruno Hortelano volia planificar molt bé aquesta temporada. Sempre s’assenyala el cap quan acaba una cursa. Per a ell i per a molts és més important el cap que les cames. Va completar el Camino de Santiago al novembre i després es va començar a entrenar al CAR de Sant Cugat. No vol parlar dels Jocs Olímpics de Tòquio ni tampoc de la pròxima prova. De fet, ell sempre diu en veu alta quan comença una cursa: “It’s just another race”. És només una carrera més. 
Després de gairebé un any sense trepitjar un tartan va tornar a l’Estadi Comunal i al Campionat d’Andorra. Ell va ser el gran atractiu d’una jornada recuperada per la pluja i la tempesta de diumenge. Alguns amics que van venir de Barcelona van haver de marxar i d’altres es van quedar per animar-lo des de les graderies. Bruno Hortelano no va decebre ni abans, ni durant ni després de la prova. Ell volia recuperar sensacions. No volia parlar de rècords. Només pretenia tornar a competir. Entre les lesions i després el confinament per a la Covid-19 no estava sent l’any desitjat. 
El rècord absolut espanyol dels 150 metres pertanyia des de l’any 1997 a Alfonso Borreguero amb 15”64 i a Francisco Julián Sarmaniego amb  15”5 manuals des de 1990. A partir d’ahir pertany a Bruno Hortelano després de creuar la meta amb un crono de 15”42. L’atleta, nascut a Austràlia fa 28 anys, va analitzar després la prova amb veu pausada i amb un estil ben propi. “El meu objectiu era mantenir-me present i dient això em refereixo a estar en la línia de sortida sense contemplar la meta i poques vegades ho he fet. Avui [ahir per al lector] m’ha sortit bé”. També va explicar sensacions més interiors. “En carrera m’ha vingut un pensament i he pensat: ‘Be here now’, jo aquí ara. Algú especial per a mi m’ha dit deixat fluir i he fluït”. 
Bruno Hortelano va parlar del temps aturat sense competir. “Per això visc. M’encanta competir i feia tant de temps que no competia que havia estat entrenant, és a dir, inversió i com diu el meu entrenador: ‘Money in the bank’. Ara, finalment, he tret tot això”. 
Un cop finalitzada la prova, l’atleta espanyol es planteja la filosofia de partit a partit tan  futbolística. “El meu objectiu era aquesta carrera, i ara tornaré a Barcelona, demà [avui per al lector] faré un bon escalfament, l’endemà aniré al fisio i després ja veuré quina carrera faré. És una temporada molt atípica i les carreres van sortint com bolets, del no res. Això sí, jo sento que estic mantenint una bona pau interior i espero mantenir-la durant l’any”. I dels Jocs Olímpics de Tòquio. Un somni... “Els somnis és la part més vulnerable que tinc al meu interior i he de protegir-la amb totes les meves capacitats. M’exposo a la pista i quan parlo em protegeixo. Això sí, crec que algun dia tots veureu aquests somnis que tinc. Confio que sigui així”, va sentenciar un atleta amb una ment privilegiada que va tornar a volor al tartan.
 
Rècord casolà de Guillem Arderiu
 
El Campionat d’Andorra d’atletisme, en petit format, disputat ahir a l’Estadi Comunal va deixar un rècord d’Andorra de l’atleta Guillem Arderiu a la prova dels 150 metres on també va competir Bruno Hortelano. Arderiu va fer un temps de 16”71 i va finalitzar segon de la prova. El tercer va ser Arnau Roig amb 16”90. En 3.000 obstacles femení hi va haver triomf també andorrà amb la victòria de Dayane Huerta per davant de Xènia Mourelo. Als 200 metres, el podi final el van formar Guillem Arderiu, Arnau Roig i Pau Blasi. En 200 femení, victòria de fora del país amb Anna Monso i la segona va ser Carlota Màlaga. En la prova dels 800 metres, primer lloc andorrà per a Carles Gómez, en 800 femení triomf d’Anna Bové i en 3.000 obstacles per a Nahuel Carabaña.