"No he estat bé emocionalment. He passat uns anys molt complicats a nivell familiar i també personal. A l'Everest i al Makalu hi vaig anar amb el cor trencat, és a dir, no al 100%. És un lloc on et jugues la vida, i si no estàs bé emocionalment la conseqüència pot ser molt dolenta o fatal. Per tant vam decidir fer una aturada d'un any. Moltes sessions amb el meu psicòleg [Àlex Gordillo] i torno amb més força. A vegades fer una pausa no és fracassar, sinó que serveix per agafar embranzida per tornar a arrencar". Stefi Troguet, alpinista, que buscarà el seu quart vuitmil després de fer cim al Nanga Parbat (8.126 metres), el Manaslu (8.163 metres) i el K2 (8.611 metres). I on es vol retrobar? Ni més ni menys que a l'Annapurna (8.091 metres).
  I escalar l'Annapurna, on va fer cim el lauredià Domi Trastoy l'abril del 2024, no és una tasca fàcil ni tan sols per als alpinistes més experimentats. Es tracta del vuitmil menys escalat i els alpinistes que el repten ho acostumen a deixar per al final. I és que la situació geogràfica, entre altres peculiaritats, el converteixen en la muntanya més perillosa de l'Himàlaia.
Quan un està a la ciutat de Pokhara, al nord, a la serralada de l'Himàlaia nepalí, a l'est del riu Gandaki, un dels més cabalosos del país, s'erigeix la desena muntanya més alta del món. Per tant, Stefi Troguet recupera el seu projecte d'ascens als 14 vuitmils sense oxigen assistit i ho farà en una expedició que comença dimecres amb el suport, aquesta vegada, de Seven Summit Treks, una empresa d'aventura comercial fundada el 2010 amb seu a Katmandú (Nepal). I especialitzada en expedicions d'escalada als vuitmils del Nepal, Xina i Pakistan. L'empresa va ser fundada per quatre germans xerpes: Mingma Sherpa, Chhang Dawa Sherpa, Tashi Lakpa Sherpa i Pasang Phurba Sherpa. "És una muntanya que es caracteritza per les allaus i cada any mor més d'un alpinista, però la part que jo puc controlar, que és la física i emocional, tenim els deures fets". Enguany l'expedició no estarà liderada per Nirmal Purja, més conegut com a Nims. "Aquesta vegada aposto per una empresa que ha crescut moltíssim i l'equip que m'acompanyarà serà més gran, amb un camp base més gran. Jo hi aniré sola, però allà m'uniré amb més gent i cadascú té un xerpa. En principi hauríem de ser 10 o 12 persones. Amb aquesta empresa ja vaig anar a l'expedició del Dhaulagiri. Tot queda a casa".
Una decisió que ha portat en total secret. "El món està potes amunt i, en un principi, anava a Qatar, però he hagut de canviar i vaig a Turquia. Dijous ja estaré a Katmandú, l'endemà a Pokhara i el 23 de març al camp base. En un termini de deu dies hauria d'estar arrencant".
El seu programa el té ben clar. "El trekking serà curt, ja que anem per la via directa". 
I l'objectiu serà retrobar-se amb l'Stefi Troguet dels inicis. "No puc dir que en algun moment vaig perdre la il·lusió perquè no és així. Les muntanyes m'apassionen, em fan viure i vibrar. Sigui com sigui, quan no estàs bé emocionalment costa prendre decisions i veure les coses clares. I a la vida tots tenim alts i baixos i potser havia perdut una mica el nord. En les últimes expedicions havia anat una mica desil·lusionada o amb el cor encongit. Aquesta vegada crec que hem aconseguit tornar a obrir aquest cor i tornar amb més ganes. Aquest projecte, des de sempre ha estat molt ambiciós i ja es va veure quan vaig començar amb el Nanga Parbat". I també recorda el cim del K2. "Vaig anar quan allà havia perdut amics". 
 
"Un any de prova"
Una expedició força diferent de les anteriors. "Serà un any de prova, absolutament. He incorporat una cosa nova per a mi i m'he aclimatat a casa. Tinc una cambra hiperbàrica i em marcava 600 hores dormint en alçada. És una recomanació que em va dir el Kilian Jornet quan a l'Everest del 2023 ens vam trobar i em va dir que ho provés. És quelcom nou per a mi i tinc ganes de veure els resultats. Al Makalu vaig fer unes rotacions excel·lents, però quan tornava al camp base no recuperava. I conseqüència? Desenllaç fatal. Ara veurem si funcionarà amb aquest canvi i l'esforç està fet. També m'he entrenat amb esquís en un hivern dur".
I després d'un any de reflexió i d'entrenar o gestionar les emocions torna Stefi Troguet. "Espero que la por es converteixi en motivació i és un dels meus objectius vitals. Sanar les meves ferides i reconstruir-me. Espero que sigui ressorgir i tornar a arrencar". 
I per què l'Annapurna? "És un nom màgic i que em fa somiar. Estratègicament per tornar a un dels vuitmils més baixos per a mi és una bona manera d'arrencar, però no vull dir que serà fàcil, ja que és de les més fatals. Per tot plegat també fa que sigui un repte maco i respon a una fita estratègica. No volia esperar a la tardor, i quan vaig anar al Makalu va ser fa temps ja".
Una Stefi Troguet canviada. "No soc la mateixa, i això és molt evident. He après molt i sé llegir millor les muntanyes, però ara tinc por i abans no en tenia", va sentaenciar. Torna Stefi Troguet i cap a l'Annapurna. "He perdut amics i la realitat m'ha donat una bona clatellada. És una droga i a mi em faltava alguna cosa. Per això torno. Aquests projectes em fan falta i és impossible que s'apagui aquesta flama". Li espera la coneguda com la Deessa de l'abundància. espera la coneguda com La deesa de l'abundància.