Què l’edat és un número és un tòpic que es pot aplicar en molts àmbits de la vida, però no en el món de l’esport. El carnet d’identitat compta, tot i que la preparació i totes les eines que el futbolista té al seu abast permet estirar el xiclet. Abans era estrany veure un jugador en actiu més enllà dels 34 anys. Avui en dia sorprèn quan algú anuncia la retirada a aquesta edat. Coses de la vida i de l’evolució de l’esport. La segona divisió –per qüestions de patrocini la Lliga Hypermotion– s’ha caracteritzat per ser un aparador per als més joves, el trampolí de les promeses, el pas previ a la màxima categoria, però també hi ha espai per als vells roquers i també per a joves talents. L’FC Andorra aposta més per la segona opció. De moment, perquè la plantilla encara no està tancada, el jugador més veterà de l’FC Andorra és el migcampista de Portugalete Erik Morán. Acumula 216 partits a la categoria de plata del futbol espanyol amb 14.532 minuts, però el club no compta amb ell, tot i tenir contracte un any més. Per tant, el més veterà després d’Erik Morán és el porter Nico Ratti, que té 31 anys. I això que l’italoargentí, que va debutar amb el primer equip de l’FC Andorra un 26 d’abril del 2009 quan va substituir l’actual seleccionador Koldo Alvarez de Eulate al minut 70 a Aixovall en un FC Andorra contra l’Albesa a primera regional i només tenia 15 anys. Per tant, ha passat a ser el més jove de fa 16 anys a ser el més veterà amb només 31 anys. 
Si Nico Ratti és el més veterà, sense comptar Erik Morán, que està a la llista de transferibles, qui és el més jove? Un altre porter, nascut a Budapest (Hongria). Va néixer el 6 de març del 2006 i és Áron Yaakobishvili. Té només 19 anys. De fet, el curs passat va jugar més partits amb el juvenil del Barça, inclosa la Youth League, la Champions d’aquesta categoria. I el segon més jove és un extrem esquerre de Gwangju (Corea del Sud). La sensació agradable d’aquesta temporada, pur talent, és Kim Min-su. Nascut el 19 de gener del 2006 i té també 19 anys. I aquests no són els únics jugadors amb aquesta edat, però del 2005: el defensa central Marc Bombardó, Bomba, i l’extrem dret, recentment arribat des de l’Athletic Club, Aingeru Olabarrieta. També hi ha dos jugadors de només 21 anys: els extrems Jastin García, també recentment cedit pel Girona, i Àlex Calvo. De 22 n’hi ha tres, però un també està a punt de sortir, ja que l’internacional Berto Rosas va a l’UD Logronyès, i amb aquests 22 també hi ha l’extrem Josep Cerdà i el migcampista Marc Domènech. De 23 anys hi ha el defensa central gallec Gael Alonso. L’edat més predominant és la de 24, amb sis jugadors: el davanter Lauti De León, el mitja punta Álvaro Martín, el lateral dret Alejandro Ibarrondo –podria sortir cedit–, el migcampista Dani Villahermosa, el porter Jesús Owono i el davanter Aitor Uzkudun. 
La mitjana d’edat és de 24,35. Un projecte –ningú en pot dubtar– que està reservat per a joves talents. Una revolució juvenil total amb 13 fitxatges, però dos ja han marxat cedits, com Jan Encuentra (Unionistas Salamanca) i Javier Vicario (Barakaldo). I falten més baixes, ja que a banda dels citats Erik Morán i Berto Rosas també estan a la llista de transferibles Christos Almpanis, que té contracte fins al 2027, i Alberto Solís, que  té una proposta sobre la taula de l’Ourense, després de superar la seva greu lesió. 
També hi ha un jugador a prova, però en la seva posició hi ha overbooking. Martín Merquelanz, castigat per les lesions al genoll en la seva carrera esportiva, és un extrem esquerre de molt talent i també de moltíssima experiència amb els seus 30 anys. Això sí, l’FC Andorra té en aquesta posició Christos Almpanis –es treballa per rescindir el seu contracte–, Josep Cerdà –actualment lesionat–, Min-su Kim i Jastin García, és a dir, tres d’aquests quatre jugadadors estan cridats a ser importants. Tot sembla indicar que faltaria el fitxatge d’un lateral dret, un defensa central esquerrà, un migcampista defensiu i un de més ofensiu. I la lliga comença diumenge vinent a les 21.30 hores a l’Estadi Gran Canària de la UD Las Palmas que dirigeix l’ex-Espanyol Luis García. 

Peio Canales, l’objectiu
La lesió d’Oihen Sancet a l’Athletic Club va semblar tancar portes a la sortida del migcampista Peio Canales, però Ernesto Valverde no compta amb ell i l’FC Andorra està a punt de tancar la seva cessió. 

Ferran Vilaseca: 
“El límit salarial és un maldecap. Ens té a tots fent les mil i una”

Ferran Vilaseca, president de l’FC Andorra, va parlar a Ràdio Estadio d’Onda Cero del projecte del club i també dels problemes amb el fair play –el maldecap de tots els clubs–. “Som repetidors i ja vam treballar la primera vegada que vam pujar, i aquest estiu hem hagut de treballar molt dur. Estan sent mesos molt intensos i encara no hem acabat. El límit salarial és un maldecap que ens té a tots els equips fent les mil i una per intentar aconseguir el límit per tots els costats, però estem contents. Hem de fer una mica d’enginyeria financera, però res de l’altre món i tutelats per la lliga. En tres o quatre dies ho podrem tenir tot més clar”. Això sí, no va voler criticar el límit salarial de LaLiga. “Es discuteix molt, però crec que LaLiga va fer un exercici necessari per estabilitzar la seva competició per ser una mica més ordenats tots. Ara que ens hem fet grans, en vols més per poder competir, però estem tots en les mateixes condicions. Això és igual per a tots”.
El màxim mandatari va ser clar. “Encara ens queda molt per fer, ja que hi ha pocs jugadors inscrits a LaLiga, però no estic preocupat. Presentarem la documentació avui mateix”. 
I també va parlar d’objectius. “Nosaltres sempre hem estat molt ambiciosos i volem un projecte guanyador i ambiciós. L’any passat va ser de molt aprenentatge i enguany ens volem imposar el gaudir. Consolidar el projecte és fonamental”.