Sánchez se supera en complir el repte de rebaixar marca en els 50 lliures

L’esport és un repte constant i als Jocs Paralímpics la superació personal es multiplica exponencialment. Un exemple clar és el de Toni Sánchez, que ha demostrat capacitat per refer-se de la decepció de la desqualificació de la primera prova en què va competir a Londres. Afrontava els 50 metres lliures, i va ser capaç no només d’estar en les seves marques, sinó de rebaixar-les.

Competia en la categoria S7 en la primera sèrie. Al primer carril la sortida que va fer va ser lenta, però va anar esgarrapant segons a mesura que anava completant la distància, per acabar últim amb un crono d’1.00,84 minuts, que suposa el seu rècord personal, ja que arribava a Londres amb 1.02,36. Un segon i mig menys.

“Estic molt content. He aplicat coses sota l’aigua que m’han anat bé. Llàstima que la sortida no ha estat bona, perquè llavors no parlaríem d’un temps en minuts, sinó en segons”, va exposar Sánchez. A la capital britànica hi anava com a mínim a igualar la marca, i ha aconseguit rebaixar-se: “Sempre afronto els reptes com a objectius prioritaris a complir. Els tinc marcats fins que els faig. I quan els faig, me’n poso un altre.” Aquest afany de superació l’ha portat a ser el primer andorrà a participar en uns Jocs Paralímpics d’estiu.

El seu entrenador, Joaquim Pujol, també va mostrar la seva alegria per haver rebaixat marca. “Estem molt satisfets, perquè l’objectiu amb què veníem a Londres era que mantingués les seves marques, i ha estat capaç de rebaixar-les”, va indicar Pujol, que recorda que als 100 braça també ho va aconseguir, encara que va rebre la desqualificació. “Si no l’haguessin eliminat hauria estat una gran carrera.”

En grans esdeveniments sempre és difícil obtenir marques, sobretot per a un debutant, per tot el que envolta la competició. Per aquest motiu Pujol remarca que “té molt mèrit el que ha fet”, i recorda les hores d’entrenaments que han compartit per arribar a aquest moment: “Ara hem pogut veure que el treball dels últims tres anys ha donat els seus fruits. Perquè vam començar de zero, quasi no s’aguantava a l’aigua. En aquests anys la seva evolució ha estat espectacular i ha millorat moltíssim en motricitat.” Aquesta mateixa progressió a còpia de constància ha tingut recompensa: “És increïble on ha arribat.”

Sánchez també recorda quan va començar a la piscina, valorant que l’esforç ha valgut la pena: “No tenia cap domini sota l’aigua. Havia de tornar a rehabilitar tots els sentits. La natació m’ha permès fer accions que realment eren molt complicades per a mi.”

El nivell que hi havia a la piscina va quedar palès amb les marques aconseguides, tres de les quals continentals. En la primera sèrie el vencedor va ser l’estatunidenc Lantz Lamback, amb un temps de 28,29 segons, que suposa un nou rècord d’Amèrica. Segon va ser l’ucraïnès Yevheniy Bohodayko (28,88) i tercer, el xinès Shiyun Pan amb 28,97, que es converteix en rècord asiàtic. En l’altra sèrie es va imposar el britànic Matthew Walker (28,59), seguit de l’australià Matthew Levy (28,63), millor marca d’Oceania.

Rio es veu lluny

D’aquí a quatre anys Rio de Janeiro acollirà els Jocs Paralímpics. Sánchez vol gaudir el moment i no es planteja ser a la cita brasilera. “Ara per ara no, perquè hauria de tenir marca. Sóc molt lluny de les que et permeten classificar-te i veig difícil poder-les aconseguir.”