Seguint els passos del padrí

“Al Toni Bernadó el conec des que era ben menut. Jo, pràcticament, no sabia ni com em deia i ja veia el Toni corrent. Ha estat en cinc Jocs Olímpics i és una persona que no necessita ni presentació. Vam néixer els dos el mateix dia, el 9 de desembre, amb 30 anys de diferència. És el meu padrí i l’admiro molt.” Aquestes paraules pertanyen a l’atleta Pol Moya. Si la Covid-19 li ho permet competirà en els seus segons Jocs Olímpics, a Tòquio, el 31 de juliol a la prova dels 800 metres. Per tant, se situa a tres cites olímpiques d’igualar el seu padrí, Toni Bernadó. Quins consells li ha donat el veterà maratonià? “Que estigui tranquil. Que m’aclimati bé i que el Japó és dur. Ahir, abans de marxar, no em va donar molts consells”.

Pol Moya comença avui el seu viatge cap a Tòquio entre avions, PCRs i una llançadora cap a la Vila Olímpica. Anirà acompanyat del seu pare i també tècnic, Joan Ramon Moya. S’ha estat entrenant durant un mes i mig a la residència Blume de Madrid, amb el tècnic Arturo Martín i el seu grup d’atletes. “Arribo molt bé. Tinc molt bones sensacions. Ahir vaig fer el meu últim entrenament a l’Estadi Comunal-Joan Samarra i crec que va ser un dels millors entrenaments que he fet mai. Ara només queda veure si a Tòquio es veuen els resultats de la feina feta”, va assegurar Pol Moya abans d’entrar al fisioterapeuta per posar-se a punt abans de viatjar a Tòquio.

L’atleta andorrà té clar quin és l’objectiu a la seva segona cita olímpica. “Vull fer una carrera digna. Aquest és el meu objectiu. Intentaré lluitar-ho i estar amb els millors, però són uns Jocs Olímpics i els atletes no són coixos”. El temps d’1’46”96 és el rècord nacional i també la seva millor marca. “Veig factible poder batre aquesta marca als Jocs, tot i que als 800 i en una prova al matí mai es pot saber. Serà una loteria. Si la cursa es dona em veig amb les condicions de fer-ho”.

Cinc anys després competirà en els seus segons Jocs després de Rio 2016. Pol Moya tenia llavors 19 anys. “Entrenava menys que ara. Ara és un Pol Moya molt diferent. He fet molts més quilòmetres i tinc més experiència. Espero que jugui al meu favor. A més a més, les lesions m’han ajudat a créixer. El 2018 vaig estar tot l’any sense competir i em va ajudar a valorar més les coses”.

La lluita per aquesta plaça olímpica va ser amb un altre company de tartà: Nahuel Carabaña. “Ens hauria agradat als dos anar-hi amb mínima, però per circumstàncies no ha pogut ser. Jo només m’he dedicat a arribar el millor possible als Jocs”. En quin tant per cent? “Al 105% em veig. Porto setmanes entrenant molt bé i tant de bo surtin bé les coses a Tòquio”, va dir.