El MoraBanc Andorra ha estat un bon alumne. Ha fet els deures abans d’hora i ara li toca gaudir. No té festa perquè el tècnic Joan Peñarroya no coneix aquesta paraula, però sí que tenen permís per treure’s la cotilla. Volen acabar al més a dalt possible allò que va batejar l’altre dia el tècnic com el Torneig de clausura. Volen acabar tan a dalt com puguin i convertir-se en un dels millors equips de la segona volta. La primera final del clausura la disputen diumenge (12.15 hores) al Barclaycard Center, el mateix lloc on es jugarà a partir de divendres vinent la final a quatre de l’Eurolliga, contra el Reial Madrid. 
Sense pressió per aconseguir una victòria vital, el MoraBanc anirà a plantar cara a un rival que ja el va posar en problemes al partit al poliesportiu d’An­dorra, però aquell dia va aparèixer Rudy Fernández i si Pablo Laso no se la juga l’ala mallorquí no hi serà diumenge ja que s’està recuperant d’un esquinç al turmell. I aquest és l’últim partit abans d’afrontar la final a quatre. Unes semifinals en què els espera el Fenerbahçe Ulker d’Istanbul, entrenat per l’ex-Reial Madrid Zeljko Obradovic i que té una plantilla d’estrelles on destaquen Andrew Goudelock, Bogdan Bogdanovic i Jan Vesely. Per tant, Laso, que té l’equip a només una victòria d’assegurar el primer lloc de la Lliga ACB, segurament apostarà per no esgotar i no forçar jugadors importants de l’equip.
El Reial Madrid, amb el dubte de Rudy Fernández, és un equip en què destaquen el lideratge de Sergio Llull, la direcció farcida de fantasia de Sergio el Chacho Rodríguez i la potència i personalitat de l’interior Felipe Reyes. Els blancs porten el segell de Pablo Laso i el rival, en aquest cas diumenge el MoraBanc, haurà de cuidar molt la pilota ja que els madrilenys són capaços de llançar des de la primera passada. Són molt difícils d’aturar, però això es pot aconseguir sense cometre errades fàcils, ja que els blancs són el millor equip d’Europa castigant aquest handicap del rival. El Reial Madrid té tres jugadors molt ràpids: el Cha­cho, Jaycee Carroll i Sergio Llull, i el MoraBanc hauria d’intentar canviar els bloquejos quan tenen la pilota. Amb això podrien limitar les opcions que tenen i també canviar els automatismes. La resta de l’equip hauria de protegir la pintura i tancar el rebot. Els de Laso tenen en Carroll un jugador que és un franctirador, molt ràpid i efectiu, com Rudy Fernández si acaba jugant. L’objectiu seria que no rebessin amb facilitat. 
És un equip molt complet, tot i tenir baixes importants. El seu balanç és de 26 victòries i 5 derrotes i no ha perdut cap partit al Barclaycard Center en competició domèstica. Amb el BC Andorra s’hi ha enfrontat tres vegades a la Lliga ACB, al que abans era el Palacio de los Deportes de la Comunidad de Madrid –fins que va manar la publicitat–. El primer partit entre madrilenys i andorrans va ser el 27 de febrer de 1994 i va acabar amb un resultat ajustat de 87 a 85 a favor dels de Clifford Luyk, amb Joe Arlauckas com a màxim anotador, 27 punts, i un bon matx de fins a cinc jugadors del Festina: Jou Llorente, Andy Toolson, Toñin Llorente, Howard Wright i Dan Godfread.  
El següent partit va ser el 21 de març de 1995 amb triomf blanc per 112 a 79. L’equip entrenat per Zeljko Obradovic es va encomanar a la inspiració de Joe Arlauckas i Arvydas Sabonis, 36 i 37 punts, respectivament. Per part andorrana, Conner Henry, amb 21 punts. L’últim partit entre aquests dos clubs va ser el 17 de setembre de 1995, amb victòria blanca per 103 a 91, amb un nou festival de Joe Arlauckas. El de Rochester va anotar 26 punts. Pels andorrans, bon partit de Jerrod Mustaf.

El segon equip vol trencar la ratxa negativa

Quatre jornades consecutives sense guanyar i el segon equip del MoraBanc vol trencar demà (19 hores) aquesta ratxa tan negativa. Els de Carles de Bofarull reben la visita del Santfeliuenc, que suma deu victòries i quinze derrotes, tot just a sota dels andorrans en la classificació del grup C de Lliga EBA. Al Santfeliuenc juga l’andorrà Albert Farfán i destaca l’anotador Xavi Guirao, que va jugar a Or amb el Girona i el Clavijo. A l’equip també destaca el pivot Lucho Fernández.