“Serà un any bonic, amb moltes victòries i pujar al més aviat possible”

Entrevista a Marc Vales, defensa central del Sandefjord Fotball de la segona divisió de Noruega

El defensa central internacional, Marc Vales, ja ha començat la pretemporada amb el seu equip, el Sandefjord que enguany militarà a la segona divisió de Noruega. El jugador andorrà, de 28 anys, va arribar al juliol a l’equip entrenat pel català Martí Cifuentes i té contracte fins a l’octubre del 2020. Amb la parella, Iris, acaba de ser pare de Nathan i aquest curs, esportivament, vol ascendir i tornar a primera amb el seu club.

Mes de febrer i de pretemporada amb el Sandefjord... Com està anant?
La vam començar el 14 de gener i al dia següent ja van marxar cap a Turquia, però jo com vaig ser pare l’11 de gener no hi vaig poder anar. Un cop van acabar l’estada allà van tornar a Sandefjord el 26 de gener i allà ja vaig començar amb l’equip. Ara estem a Marbella i tenim amistosos demà contra el Nõmme Kalju, dilluns contra el Viking Stavanger i dijous contra el Balompédica Linense.

Com es planteja aquesta nova temporada després de descendir a segona, a l’OBOS-ligaen?
La llàstima va ser baixar el curs passat després de comptar amb un projecte atractiu, però quan vaig arribar aquí ja sabia que hi havia aquest risc. Això sí, amb la pretemporada que estem fent ja estem demostrant que l’únic objectiu és tornar a primera divisió, l’Eliteserien. Si tornem a la màxima categoria el projecte és molt fort. El tècnic Martí Cifuentes va convèncer el club per fer un esforç i fer unes estades a Turquia i ara a Marbella que cap equip de primera fa. El club està molt involucrat i s’ha fet uns bons fitxatges amb molta joventut. A més, els que continuem de la temporada passada també tenim l’experiència viscuda de l’any passat. No serà fàcil, tot i que pinta que serà un any bonic, amb moltes victòries i pujar al més abans possible.

Va arribar al juliol al Sandefjord, signant contracte fins a l’octubre del 2020, però un cop descendit l’equip ha rebut alguna oferta?
Sí. Vaig tenir una opció de marxar a un equip de primera de Noruega, però aquí estic molt bé i és un projecte molt interessant. No em vaig voler arriscar i tinc la confiança de Martí Cifuentes, que sé com treballa i l’estil de futbol que proposa m’agrada. 

A nivell individual com es va sentir la temporada passada, tant al Seinäjoki com després al Sandefjord?
Al principi va ser caòtic a Finlàndia amb el Seinäjoki. Un bon club, el segon millor de Finlàndia, però no estan fent bé les coses, tot i tenir bones infraestructures. Canvien molt d’entrenadors i les dinàmiques no eren bones. Per tant, era un bon moment per marxar i l’arribada al Sandefjord va ser molt positiva. Amb la lliga molt més competitiva que la finlandesa, amb equips com el Rosenborg, el Brann o el Molde i des del primer minut, amb la confiança del Martí Cifuentes, va anar molt bé. Vam lluitar fins al final per salvar-nos i van ser sis mesos molt positius per a mi. Vam estar a punt de guanyar el Rosenborg jugant millor que ells i contra el Brann fins al minut 87 guanyant. La gent parlava de nosaltres i és molt bo.

Com prova la vida a Sandefjord?
Força similar a la vida de Finlàndia. Són països nòrdics i la cultura és molt similar. Estic encantat si no fos pel clima. Ara hi ha molta neu i fa molt fred, però és un lloc per quedar-se a viure tota la vida. Si continuaré? Jo tinc ara una estabilitat fins a l’octubre del 2020, tot i que al futbol mai se sap què pot passar. Visc d’això i ara amb el petit també he de mirar per ell.

Amb la selecció a la UEFA Nations League se’l va veure amb un millor to físic. Té alguna cosa a veure la competitivitat de la primera divisió de Noruega?
La veritat, que he tingut uns anys complicats. A Finlàndia estava en un bon club, però molt mal gestionat, i no tenia un ritme d’entrenaments gaire bo amb tant canvi d’entrenadors. No estava del tot malament, però no estava al meu millor nivell. Això sí, a Sandefjorf amb Martí Cifuentes i després Jordi González com a preparador físic vaig trobar-me amb moltes diferències. El salt ha estat molt positiu. He estat dos mesos aturat per una lesió, tot i així, em veig bé i entenc que serà tot molt positiu.

Enguany també comença el Preeuropeu amb la selecció amb un grup atractiu...
[Somriu] Sobretot amb França... Espero arribar en les millors condicions possibles. 

No té res a veure la UEFA Nations League amb el Preeuropeu, però suposo que l’objectiu continuarà sent el mateix competir i plantar cara als rivals...
Al final, sigui com sigui, aquest ha de ser l’objectiu. No-saltres hem de continuar amb aquesta mateixa línia, sobretot a casa. El que hauríem de treballar més és afrontar els partits com a visitant i no podem patir les golejades que vam rebre. Hem de continuar amb aquesta dinàmica, tot i que hi haurà partits millors i pitjors, però hem de ser conscients que hem de patir.

Com es pren el Sandefjord quan va amb la selecció?
Aquest és un dels temes... És un punt negatiu haver baixat a segona, perquè ara no hi haurà aturada de la competició domèstica. El club continuarà competint quan jo estigui amb la selecció. Sí que la UEFA paga diners, però per a un club com aquests tampoc és tan interessant. Em tocarà, novament, compaginar-ho el millor possible perquè jo també vull jugar a la selecció del meu país. 

Li han parlat del nivell de l’OBOS-ligaen? 
I tant! Lluitarem per ascendir amb quatre o cinc equips. Serà difícil. De favorits hi ha l’Star, que va baixar com nosaltres, i l’Aalesund, que va lluitar l’any passat per pujar. La lliga comença el 31 de març i pugen dos equips directes i el tercer fa play-off.

Com veu el nou projecte de l’FC Andorra des de la llunyania?
Molt interessant, però no sé fins a quin punt és interessant a curt termini per a la selecció. Estic segur que a la llarga serà positiu. Donarà un salt qualitatiu. 

No em van proposar tornar al club?
No, no... de moment no... [somriu]. No és el meu objectiu jo tinc un altre camí. Aquí estic content i còmode. 

FOTO: FOTO CEDIDA PER MARC VALES