Entrevista a Nacho Llovet, aler pivot del BC MoraBanc Andorra

Una lesió a l’adductor dret a inicis del mes de setembre, en plena pretemporada, el va deixar sense poder jugar fins al 7 de novembre. Nacho Llovet, aler pivot català de 30 anys, és un dels líders del vestidor. Enginyer industrial i inquiet de mena, està preocupat per la situació de l’equip, però confia que després de superar aquest nou brot, els d’Ibon Navarro comencin a recuperar sensacions a la pista del Surne Bilbao.

Ja portem dos anys de pandèmia. Com ho viu personalment?
Personalment bé, però és evident que és frustrant en segons quins moments per totes les limitacions que comporta a tots els nivells. Volíem passar aquests dies de Nadal amb la família. Tot i això, la meitat d’ells van donar positiu en un test d’antígens. Vam acabar sopant quatre persones, és a dir, els quatre que vam sortir negatius. Per sort tots estan bé. De fet, ningú no tenia símptomes, ni el tiet de la meva mare que té 92 anys i amb les tres vacunes no va notar el virus. A l’equip també hi va haver un brot i no només aquí sinó que aquesta jornada s’ha acabat ajornant tots els partits. Sempre és una mica pesat ja que quan passi tot plegat haurem de recuperar aquests partits, que seran molts en pocs dies. Al final ens hem d’adaptar. Són les circumstàncies en les quals estem. Hem de mirar cap endavant.
 
Una persona tan inquieta com vostè com ho està gestionant?
És incòmode. Trastoca tots els plans que pots tenir. Això sí, per sort en aquesta onada tots els casos que conec estan sent més lleus i dins del que cap no ens podem queixar. Som uns privilegiats. Sí que ens agradaria jugar tots aquests partits normalment i no tenir contagiats a l’equip. Tenir el pavelló ple fins dalt amb tota la nostra afició, que és l’essència d’aquest esport. I per sort no he tingut cap episodi greu a la família, però conec algú que sí que ho va passar malament.

Esportivament només ha jugat 4 partits a l’ACB i 5 d’EuroCup. Com s’està sentint?
Va ser una mica difícil ja que vaig treballar molt fort a l’estiu per arribar bé a l’inici de curs. Crec que durant la pretemporada estava molt bé, però vaig tenir una petita lesió que en teoria m’havia de deixar fora 10 dies i al final es va complicar tot una mica estant dos mesos fora. Vaig tornar a un equip amb tres jugadors per posició. Som molta gent i no hi ha minuts per a tots. Si intentes donar-los minuts a tots és difícil agafar el ritme. Físicament em trobo molt bé i estic amb ganes de tornar a competir i ajudar l’equip al màxim. 

I com troba l’equip?
És clar que hem patit. Ens va costar arrencar i aquest 0 a 4 d’inici ens va castigar molt. Després vam agafar una bona ratxa i al desembre ens ha costat, novament, una  mica. Som un equip que de vegades mentalment ens costa una mica. Si agafem una bona dinàmica es genera aquesta confiança i tirem endavant amb una bona ratxa. I quan les coses van una mica malament és quan ho paguem una mica car. També és cert que hi ha partits que depenen una mica dels detalls. Crec que tenim potencial i qualitat. També tenim jugadors per competir bé.

Això que passa és per joc o per un tema mental?
Una mica de tot. Hi ha vegades que sent tres jugadors en una mateixa posició és difícil agafar ritme. Quan surts i jugues cinc o set minuts és difícil agafar aquesta confiança i també ritme que et permeti desenvolupar el teu millor bàsquet. A mi m’ha passat en alguns moments i crec que també a altres companys. Potser quan entres a la pista tens una mica més d’ansietat per intentar fer coses i no permets que el propi joc et porti a fer-les. Per tant, et porta a fer errors i quan no només li passa a un s’acaben acumulant molts errors i ho paga el joc de l’equip.

Es parla molt que teniu molts jugadors nous a l’ACB i que els està costant molt adaptar-se. També ho veu així?
El que és clar és que l’ACB és molt exigent i nosaltres ho veiem cada setmana quan competim EuroCup. En l’ACB cada error defensiu està superpenalitzat i en atac si no tens el sistema perfecte no treus avantatges i simplement depens del teu talent. S’ha de ser molt disciplinat i en segons quin tipus de joc hi ha jugadors que s’adapten més ràpid i d’altres a qui costa una mica més. Al final és quadrar les peces i intentar amb el teu joc millorar el rendiment dels teus companys.

Continueu mirant cap a dalt a la classificació o també esteu mirant pel retrovisor?
Sincerament mirem més cap a dins de nosaltres mateixos. Som conscients que no estem arribant al màxim potencial que tenim i estem només centrats en trobar la nostra essència.

Què li està faltant al joc interior?
Potser una mica més de continuïtat. El Moussa fa gairebé dos anys que no competeix i és difícil. Als últims partits ja se li està notant una certa millora. Si a un jugador com ell li treus aquestes capacitats atlètiques és normal que es noti molt. Tunde ha tingut problemes de genoll i fa tot el que pot per a l’equip. Víctor Arteaga va arribar amb la temporada començada i ha fet tot el que ha pogut. Ens ajuda, tot i que en alguns partits potser li ha costat una mica més. Jo estic allà entre l’aler pivot i pivot per si fa falta. És cert que ens està costant molt, però a veure com va avançant.

El 8 de gener proper partit a la pista del Surne Bilbao Basket i l’últim va ser el 21 de desembre a París. Com es prepara un partit tan important amb  tants confinats?
Estem entrenant quatre jugadors. No fas joc col·lectiu i el ritme de competició està baixant inevitablement. Estem pendent de recuperar el màxim de jugadors possibles per fer entrenaments de més qualitat. El Bilbao també ha tingut casos. I partit important? Qualsevol ho és. Són dies per recuperar sensacions, l’ànima i tornar-nos a creure que podem guanyar a qualsevol. 

Té contracte fins al 2024... Dona certa tranquil·litat?
Em dona tranquil·litat perquè estic a gust aquí i em sento important dins de la plantilla, però això no deixa de fer-me sentir ambiciós i ajudar per millorar la plantilla. 

És un jugador important fora de la pista, però a dins com se sent?
Al final aquestes coses formen part  del caràcter de cadascú, però la influència a la pista s’agafa jugant. Jo sempre intento ajudar, sempre. No tens la mateixa connexió a la pista amb els jugadors que fa més temps que hi són que amb els que en fa menys. Per exemple, amb el Hannah ja fa temps que juguem junts i amb el Codi he jugat pocs minuts i no és fàcil. Sigui com sigui a l’equip estem molt units. Ens falta ser més consistents, el rebot i les pèrdues de pilota. Com menys hi penses jugues millor.

Quina opinió té sobre la vacunació per la pandèmia?
Jo soc enginyer i em crec les dades. Amb les vacunes ha baixat la transmissió i després la gravetat de la malaltia ha baixat. És una dada inqüestionable. A partir d’aquí que es vacuni tothom. I no només aquí sinó als llocs que més ho necessiten.