Sense ànima, però amb identitat per l’aposta sí o sí per un estil de joc ben definit. El nou projecte de l’FC Andorra, dirigit per Gerard Piqué i Jaume Nogués, camina per arenes movedisses i està ben enfangat després de sis jornades disputades a la Lliga Hypermotion.
Del 5 a 1 de la primera jornada contra l’AD Ceuta a patir la cinquena derrota consecutiva i la segona per 1 a 3 al Nou Estadi de la FAF d’Encamp. Aquesta vegada va ser contra l’Sporting de Gijón. Els asturians, dirigits per Nicolás Larcamón, arribaven al partit amb dues desfetes seguides i amb l’eficàcia de cara a porta com a bandera, i van vèncer, tot i que en les primeres cinc jornades només havien marcat dos gols: un de Juan Otero i un altre d’Alejo Sarco.
Dissabte, els asturians, abans de disputar el seu derbi particular, en van tenir prou amb els gols d’Aimar Duñabeitia al primer temps. A l’inici del segon temps va empatar Jordi Cano (tant de bo més d’un jugador actués amb la seva intensitat) i després va sentenciar Antonio Casas, arran d’una espectacular jugada de Juan Otero, que va deixar enrere amb molta potència Diego Alende i, en la jugada posterior, va deixar assegut a la gespa Bomba. El tercer, amb Jesús Owono fent de davanter centre, el va anotar Nikita Iosifov.
Les vergonyes de l’FC Andorra es van fer evidents en uns primers 45 minuts per oblidar. Naiara Liñan, amb ironia inclosa, va ser l’única a fer una rematada amb sentit amb la sacada d’honor. Els de Nicolás Larcamón es van sentir força a gust sense tenir la pilota i, tot i fer un inici fluix, en què els de Gerard Piqué i Jaume Nogués van gaudir de dues oportunitats de gol, va arribar el cop de cap d’Aimar Duñabeitia –va ser company al Bilbao Athletic d’Olabarrieta, que ara està a l’Eldense– a la sortida d’un córner.
Si el primer temps va ser d’una tristor constant, el segon va ser diferent per l’entrada de Jordi Cano pel jove Hugo López. Poc després va entrar Nacho Quintana per un erràtic Julian Rijkhoff. Els dos van aportar allò que havia faltat en el primer acte, és a dir, intensitat i verticalitat. De fet, Jordi Cano va empatar el partit i va estar a punt de liderar la remuntada.
A partir del minut 63, l’Sporting de Gijón va prendre el control del partit, i no per tenir la pilota, sinó per altres motius. Primer, Guille Rosas va enviar un xut al travesser i després va arribar el gol d’Antonio Casas. La feblesa defensiva va tornar a ser una constant, i tenir la pilota no va ser sinònim de tenir ocasions de gol.
L’1 a 3 ja va ser anecdòtic, amb un cos tècnic liderat pel màxim accionista que no encerta la tecla, però sembla que el missatge continua sent de tranquil·litat. De fet, amb raó, tot plegat acaba de començar, amb només sis jornades disputades. Però els dos propers partits seran lluny del Nou Estadi de la FAF, ja que visitaran el Granada de José Rojo Martín, més conegut com a Pacheta, i també de Pau Casadesús. El següent compromís serà contra el CE Sabadell, amb tot un vell conegut com Ferran Costa a la banqueta, que va superar per 3 a 1 el Reial Oviedo.
A la Nova Creu Alta encara no han perdut cap partit des del seu retorn a la segona màxima competició del futbol espanyol. I aquestes dues properes jornades arriben amb l’equip en zona de descens, amb només 3 punts. No hi ha nervis, però aquesta no és la situació ideal.
Schneider i Owono, amb les seves seleccions
Randy Schneider, el quart internacional de l’FC Andorra. El migcampista filipí suís disputarà amb Filipines tres partits de la FIFA ASEAN Cup. El primer serà dissabte contra Vietnam, el segon, dimarts 29 contra Pakistan, i el tercer, divendres 2 d’octubre contra Tailàndia. Els tres es jugaran a Bandung (Indonèsia). El de Schaffhausen s’afegeix a Bundu, Jesús Owono i Áron Yaakobishvili, Yaako. Internacionals que no són andorrans. Qui va amb Guinea Equatorial és Jesús Owono, i jugarà dos partits.
