“Soc millor atleta que fa set anys. Estic molt més preparat”

Entrevista a Marcos Sanza, atleta i seleccionador de la Federació Andorrana d’Atletisme

D’Amsterdam a València. Marcos Sanza, atleta i actualment també seleccionador de la Federació Andorrana d’Atletisme (FAA), va tornar a competir en una marató després de set anys. Va batre la seva millor marca personal amb 2 h 14’58”, va ser també Top-5 entre els atletes espanyols i també es va quedar a tocar d’assolir la mínima per al pròxim Campionat  d’Europa. La seva edat, 44 anys, no és cap fre i encara té corda.

Set anys des de l’última marató...
Cert. Va ser el 2014 a Amsterdam. La intenció era continuar fent maratons, però a l’any següent d’Amsterdam estava inscrit a la d’allà i hi vaig haver de renunciar a un mes vista. A l’any següent vaig patir una lesió i coses que han anat passant. Entre uns anys que no estàs en forma i d’altres que et lesiones no ha pogut ser. La intenció sempre estava allà.

Com es va sentir a València?
La veritat que bé. Soc molt millor atleta que fa set anys. Estic molt més preparat, tot i no haver fet maratons, i es nota, durant aquests set anys no he parat d’entrenar, he acumulat molts quilòmetres i al final tot això surt més endavant. Vaig tenir molt bones sensacions, però va ser un dia molt dolent per córrer, amb molt de vent, i les marques no van ser bones per a la gran majoria d’atletes. 

Això sí, vostè va batre la seva millor marca personal...
Sí. Vaig fer millor marca personal, però no era el que estava buscant. Jo esperava millor marca. Estava fent 2 h 13’ i volia la mínima per competir als propers Campionats d’Europa a Munic. Em vaig quedar a 20 segons aproximadament i no va poder ser. Preparat estava per aconseguir-ho i crec que un dia amb menys vent hauria pogut ser un minut més ràpid. Portava un ritme còmode en carrera, tot i que la incomoditat del vent frenava molt. Són coses que un no preveu i la climatologia és la que és. 

Curiós que digui que se sent millor atleta que abans. Normalment quan un va sumant anys passa més aviat el contrari.
No és el meu cas aquest. De moment cada any vaig a més. Arribarà el moment que aniré a menys, però no ha arribat aquest moment. Ho aprofitaré fins que el cos em digui prou. No em puc queixar. 

Aquesta és la quarta millor marca en una marató a nivell andorrà. Només Toni Bernadó va baixar de 2 h 15’ tres vegades. Gens malament.
És així. Toni Bernadó és qui millor marca té aquí en marató i ara estic jo i Manuel Fernandes Pita la té ara una mica pitjor que jo. L’he superat una mica a Pita. 

Després de València, quina prova té en ment?
Ara per ara no tinc res. Vull agafar uns dies de recuperació i després ja miraré el calendari, però d’aquí tres mesos. 

A València va ser el cinquè atleta espanyol a creuar la meta amb un cartell d’atletes força important. El primer espanyol va ser el madrileny Yago Rojo i després li van seguir Jorge Blanco, Eulalio Muñoz, Christian Zamora i Juan Luis Barrios.
La veritat, no m’ho esperava. Me’n vaig assabentar quan vaig arribar a Andorra. Hi havia molta qualitat en els atletes participants, especialment espanyols, em va fer sentir molt content aquesta dada. 

Com compagina els entrenaments amb la seva feina de fisioterapeuta (negoci propi)?
Busco el temps d’on puc. Hi ha dies que no pots entrenar perquè tens moltíssima feina i passes pàgina. Hi ha dies que entreno molt aviat. Va com va. Quan pots entrenes fas el que pots. La diferència amb l’esportista professional és que jo i d’altres com jo tenen menys temps de preparació. Ens limita una mica. Com ho fem per gust no hi ha problema.

Amb 44 anys... Quanta corda li queda?
No se sap. Mentre pugui seguiré batent les meves marques. Això ho tinc molt clar. Jo em trobo bé. Ara les cames una mica adolorides.  

Quant triga a recuperar-se d’una marató?
Normalment intentem estar un mes fent coses molt suaus. Per exemple, jo ahir no vaig anar a córrer i estaré uns dies així. Després començaré a fer coses suaus i curtes de poc temps. A partir de les quatre o cinc setmanes, el cos et deixa fer alguna cosa més. No és només el que pateixen les articulacions, els músculs, sinó el dany que li fem al cos de manera interna com els ronyons, el fetge, que triguen més a recuperar.

Treballa de ‘fisio’... Es tracta?
[Somriu] Sí. Faig les meves cosetes i és un avantatge. Va molt bé. 

Va sentir quelcom d’especial per tornar a córrer en una marató després de set anys?
En tenia ganes perquè és una prova on realment puc treure tot el meu potencial. Les proves llargues se’m donen molt bé i millor. Ja portava molts anys intentant-ho. De mica en mica arriba. 

Ho va passar malament amb les lesions que va patir?
Malament no ho vaig passar. Soc una persona que si està lesionada l’únic que intento és recuperar-me i el temps que faci falta. Sobretot curar-me bé i no tornar abans del previst. M’ocupo amb altres coses, i si no puc córrer em busco diferents coses. Estem vivint una vida, i a la vida hi ha moltes coses abans que córrer. 

Com està vivint la pandèmia?
Sensacions estranyes de tot el que estem vivint. El fet de veure’t tancat a casa i no poder fer coses que un fa normalment. Anar a la feina, veure’t amb gent i abraçar-te. Tot molt estrany. Esperant que tot passi aviat i poguem tornar a fer una vida més normal.

Va esquivar el virus?
El vaig passar fa un any. Vaig estar els dies que em van tocar a casa i per sort no ho vaig passar gaire malament. Símptomes normals.