Ferran Teixidó sembla que no se sent identificat amb l’expressió, que aquí al país és tot un clàssic, de “som qui som”. El corredor de curses de muntanya, de 43 anys, ja va ser tercer la temporada passada en les Vertical Skyrunner World Series i enguany es postula per superar-se ja que a només dues proves per acabar el circuit es troba líder de la classificació general amb 287 punts. En joc hi ha 220 punts en les proves de Lone Peak (Estats Units) i la Limone (Itàlia), que puntua un 20% més que les altres. Teixidó, gràcies al suport de la Federació Andorrana de Muntanyisme, serà en totes dues cites. Això sí, no utilitza la calculadora i només es vol divertir amb el que fa. El títol de campió del món el té a tocar, però no l’obsessiona pas. “No hi vull pensar. Quan t’obsessiones amb una cosa no pots gaudir i jo vull divertir-me fent curses verticals. Ser campió del món no és una obsessió per a mi. És clar que queden 220 punts en joc, però no hi penso gaire. Aniré als Estats Units, encara que crec que tot es decidirà a la final a Limone”, va assegurar Teixidó, que va aconseguir la segona posició en la Blamann de Noruega. 
Té decidit anar als Estats Units i també competir a la final de Limone. Ara que ho té a tocar no pot descartar cap de les dues. “La Federació hi aposta fort ja que estic ben posicionat a la general. Aquest any s’hi estan implicant al màxim ja que ho estem fent bé. A més a més, aquesta prova de Lone Peak fa tres anys que la faig i la conec molt. A Montana no hi aniran molts, i això ens beneficiarà.” 
Ferran Teixidó sembla que viu una segona joventut. En cinc proves de la Copa del Món ha pujat dues vegades al podi i no ha baixat mai del top 10. ¿Quin és el secret? “Cada vegada t’hi impliques més. Vaig fer petites modificacions, com la qüestió de la nutrició, i vaig baixar uns quilos. També adapto els entrenaments a les curses que faig. Crec que he fet un pas més i estic quadrant millor les curses que la temporada passada.” No és el més veterà de les Vertical Skyrunner World Series, però cada any posa la seva experiència i veterania al seu servei per assolir els millors resultats. “Aquesta combinació entre motivació i experiència és molt bona. Molts diuen que tinc sort i jo sempre penso que la sort es busca. Jo sé com m’entreno i també com m’hi implico. Els nens que comencen ara en aquest món necessiten també algú per reflectir-s’hi.” 
Ferran Teixidó se sent molt respectat en el circuit i els resultats són el seu millor aval. “Em sento integrat entre els deu primers. Jo abans els veia molt lluny i ara puc dic que sóc un més al costat d’ells. Això et dóna confiança i t’adones que hi pots lluitar. Ja m’ho crec. De fet, a Noruega anava segon i només mirava si podia agafar el que anava davant meu. Tinc ambició, però també sóc prudent.” No sap quanta benzina li queda. El seu germà va decidir deixar l’equip nacional per competir sense pressions. A Ferran Teixidó no se li passa, de moment, pel cap. “Tinc clar que ara no em veuria fent curses de sky ja que són de tres hores i ja tinc 43 anys i costa més recuperar-se. Em trobo molt còmode fent vertical i sóc feliç perquè em diverteix, tot i que tinc responsabilitat. Estic en un bon moment i em tracten molt bé. Quan arribi el moment ho deixaré i després m’agradaria ajudar els joves que pugen.” 
Ara només pensa en la propera prova, que serà a Lone Peak, als Estats Units, el 2 de setembre. Un total de cinc quilòmetres amb 3.403 de desnivell. “És una cursa que l’any passat va canviar el recorregut, però vaig quedar tercer. Per a mi l’objectiu serà acabar entre els cinc primers com a mínim i intentar no perdre el primer lloc de la general. Hi ha rivals molt forts a tot arreu i no serà gens fàcil, però ho intentaré.”
L’expressió de “som qui som” no serveix per a un Ferran Teixidó que aspira a ser campió del món. Res no és impossible, i ho demostra cursa rere cursa.