Sort del grup humà

Gerard Miquel tanca un curs per oblidar al CE Vendrell: lesió i quiròfan, descens a l’OK plata i els dos últims mesos sense cobrar.

 

Tot va començar bé. En plena pandèmia, el CE Vendrell va assolir l’ascens a l’OK Lliga or, la màxima categoria espanyola d’hoquei patins. Van pujar als despatxos després que la Reial Federació Espanyola de Patinatge (RFEP) anunciés que donava per acabades les competicions per la crisi sanitària provocada per la Covid-19. A la pista, el club on milita l’andorrà Gerard Miquel també va assolir el títol de la Copa Princesa. Van viure el millor moment en la pitjor època per a tothom. A l’inici de curs, Gerard Miquel va ser una peça important, però els resultats no acompanyaven i ho va pagar car amb menys minuts. Quan va recuperar la seva normalitat va patir una lesió que el va obligar a passar pel quiròfan. En el seu retorn a les pistes no va poder ajudar l’equip a aconseguir la permanència, ja que el CE Vendrell va perdre al play-out contra l’Alcobendas. Gerard Miquel finalitza contracte, té una oferta de renovació sobre la taula, però li deuen encara els dos últims mesos i també està veient com cada dia marxa un company. D’aquesta manera tan gràfica, descriu la temporada ja finalitzada. “Sort que hi ha hagut un grup humà molt bo. El curs ha estat molt llarg i complicat, però com hi havia tan bon ambient ha ajudat molt, perquè si no  hagués estat així només hauria desitjat que acabés la temporada al més aviat possible”, va reconèixer Gerard Miquel, que avui torna cap a Andorra per estar amb la família després de finalitzar els exàmens del tercer any de Nutrició. “Hi ha hagut canvis a la junta del CE Vendrell. El club té un deute i la situació de l’entitat és complicada. No sé encara si seguiré, però la veritat és que estic valorant altres opcions. Ens deuen diners a tots dels últims dos mesos. Tenen un compte embargat al club i no li arriben les subvencions”, va indicar el jugador internacional i un dels referents de la selecció que dirigirà Wiffy Balart.

L’andorrà va marcar dos gols en 27 partits amb el CE Vendrell i els va fer contra un dels seus exequips, l’Igualada. “La Covid ens ha afectat molt, ja que no vam poder tenir el suport de la nostra penya d’animació. Òbviament el desenllaç no ha estat el que volíem. Sabíem que era una temporada molt complicada, ja que baixaven sis equips. L’Alcobendas, en el play-out, va ser millor que nosaltres”. A nivell individual, Gerard Miquel també va fer balanç. “Personalment he anat per etapes. Vaig començar molt fort i després vaig deixar de comptar tant. Tot seguit la lesió i el quiròfan i després ja va ser complicat tornar a entrar en dinàmica”. 

La situació del club no ha acompanyat gens. “Està tot potes amunt. Han marxat la majoria de jugadors. És cert que jo era partidari de seguir, però cada dia marxa un company i només queden dos porters i dos companys més, un del Vendrell i un altre de Madrid. Espero decidir aviat i no m’importaria jugar a Plata, perquè després de la lesió que vaig patir és un bon moment per fer un pas enrere per després fer-lo endavant. Vull tornar a agafar confiança”.

Gerard Miquel torna a viure un endarreriment, ja que encara espera que Igualada li pagui un mes que li deuen. “Sembla que se solucionarà aviat. No és gens fàcil gestionar aquestes situacions. Per desgràcia no som el Barça”, va dir irònicament. Mentrestant continua vivint a Barcelona i comparteix pis amb un jugador del Barça B de futbol sala, Víctor Pérez, i amb un jugador d’hoquei del Barça B que torna enguany cap a casa, a la Seu d’Urgell, Jordi Badia. Al seu lloc arribarà un jugador jove del primer equip del Barça, Bernat Povill. “És difícil combinar els estudis amb el fet de jugar en un equip de l’OK Lliga or, però amb la Covid-19 m’ha anat millor, ja que no he fet cap classe presencial. M’he salvat”. 

A partir d’ara estarà un xic més pendent del mòbil a la recerca d’un nou equip. “M’estan sortint bastantes coses i he d’acabar-me de decidir. Està tothom bastant fotut. Em queda un any per aquí i després ja veuré”.

Enguany, la dura realitat de l’esport, encara que sigui la màxima categoria de l’hoquei patins espanyol, s’ha imposat.