Els Jocs Olímpics representen per a tots els esportistes la possibilitat de convertir un somni en realitat, de poder triomfar davant el món sencer, de poder ascendir al lloc més alt. No només els atletes senten alguna cosa especial amb els seus triomfs, sinó que un país sencer se sent orgullós i s’omple de joia quan un dels seus representants aconsegueix un metall. Aquesta cara de la moneda també té una creu, la d’aquells països petits que, per la seva població, manca de recursos, d’interès per l’esport o de solidesa econòmica tenen tan lluny el somni d’un triomf esportiu internacional com qualsevol amateur. Fa quasi més de tres dècades, nou països europeus van fundar els seus propis Jocs Olímpics. I aquests són els Jocs dels Petits Estats d’Europa, on competeixen bianualment nou països: Islàndia, Malta, Montenegro, Andorra, Xipre, San Marino, Liechtens­tein, Luxemburg i Mònaco. Tots tenen menys d’un milió d’habitants, condició indispensable per poder gaudir d’aquesta particular competició. Enguany se celebren a Islàndia i Andorra es troba a Reykjavík amb una delegació de 40 esportistes, que participaran en deu modalitats amb l’objectiu principal de superar els sis metalls de fa dos anys a Luxemburg.
Avui se celebrarà la cerimònia d’inauguració amb el banderer Marcos Sanza. L’atleta resident del Club Atletisme Valls d’An­dorra és un dels màxims favorits a aconseguir una medalla ja que està en un moment força dolç de forma. A Islàndia té com a objectiu fer doblet. L’atletisme anava a ser l’esport individual amb més representants, però una lesió d’última hora de Fanny Sebastián va deixar l’equip amb sis atletes, és a dir amb Miquel Vílchez, Mikel de Sa, Pep Sansa, Marcos Sanza, Clàudia Guri –que competirà en  tres disciplines– i Laia Isús. El judo, amb sis lluitadors, té una medalla en què pensa i amb què compta, Laura Sallés. L’andorrana buscarà complir el seu paper de favorita. Tot i així, en judo l’ambició és màxima amb els joves lluitadors de l’equip nacional. 
En natació, l’objectiu de medalla serà complicat. Mònica Ramírez ha mostrat símptomes de recuperació, però s’està a l’expectativa de saber si podrà estar al nivell. El jove Pol Arias és una bona esperança i Nàdia Tudó, la incògnita. En tennis s’espera moltíssim de la parella de dobles que formarà amb Jean Baptiste Poux i Laurent Recouderc. En tennis taula, el bon moment de forma de Patrick Rodríguez és el motiu per pensar en alguna medalla. En tir, Esther Barrugués arriba en un bon moment i en gimnàstica hi ha moltes esperances dipositades en la jove Chloe Baltenneck. Qui s’estrenarà serà el golf amb els joves Maria Creus, Ramon Armengol i els germans Esteve, Kevin –que es va retirar de l’esquí alpí– i David. En bàsquet, Montenegro sembla la màxima favorita a la medalla d’or, però l’esperit combatiu dels d’Eudal no posarà les coses fàcils a cap selecció.