Entrevista a Francesc Solana, director esportiu del BC MoraBanc Andorra

“No bird soars too high, if he soars with his own wings”. Aquesta frase de William Blake surt en un pòster de Michael Jordan que té Francesc Solana al seu despatx. Cada persona és propietària de les seves pròpies possibilitats i amb elles és capaç de crear el seu destí i anar tan lluny com es proposi. Per tant, és hora de deixar les excuses, deixar de pensar que està tot fet i inventat i passar a l’acció. Així es planteja el curs el BC MoraBanc.

Vuit fitxatges nous... Era el moment d’agitar la coctelera?
Tots érem conscients que s’havia acabat un cicle encara que l’Ibon Navarro hagués arribat la temporada passada, però sí que és veritat que el cicle vital d’alguns jugadors a dins del club ja s’havia esgotat. I no perquè ho fessin malament. Amb la idea de club de ser molt competitius intentem remoure i buscar la millor plantilla possible. Crec que era el moment, i així ho vam decidir conjuntament amb Ibon. 

Això sí, alguns d’aquests jugadors que han deixat el club a vostè li hauria agradat que haguessin continuat...
Segur! Al final si vols fer una nova manera, sense perdre la nostra essència, un estil i una idea de joc, crec que podíem millorar en certs aspectes. Durant l’any passat vam fer una bona feina d’scouting d’una sèrie de jugadors que volíem tenir. Finalment, hem fet una plantilla molt maca.

Ibon Navarro va dir que aquesta plantilla estava més feta a la seva mida... No es posa una autopressió abans de començar de manera oficial aquest nou projecte?
No... Tenir bona plantilla no significa tenir millors resultats. No va lligat. Tant de bo que si-gués així. Has d’analitzar l’entorn en el qual et mous. A la Lliga ACB tots els equips han fet un pas endavant i nosaltres no ens hem quedat enrere. Ara mateix hi ha set equips per sobre de tothom. Els equips d’Eurolliga, l’Unicaja, l’Herbalife i l’Iberostar, que tenen tots pressupostos d’entre vuit i nou milions d’euros. Per tant, queda una plaça lliure i ho hem de fer molt bé per aconseguir-la.

El curs passat vau sorprendre a l’EuroCup, però a l’ACB va costar un xic més... Voleu repetir les fites o, en principi, quins objectius us marqueu?
Tant de bo poguéssim repetir el mateix escenari i arribar tan lluny a Europa i quedar-nos a una cistella de l’accés als play-off. Si ens quedem molt a prop significarà que hem fet bé les coses o l’equip haurà demostrat ser competitiu. L’any passat vam tenir lesions que van afectar el grup i tant de bo puguem mantenir la salut.

Dels vuit fitxatges, quines són apostes seves i quines d’Ibon Navarro?
[Esbufega] Cap dels jugadors que estan aquí ni és d’un ni d’altre. Són plantejaments dels dos. Qui va dir primer el nom del jugador en qüestió? És molt complicat saber-ho. Els jugadors quan els fitxes és tot un procés.  L’aposta és del BC MoraBanc Andorra. Els jugadors venen a jugar al nostre club i dona igual qui estigui al club. 

Això sí, Clevin Hannah, Dejan Todorovic o Dejan Musli, hauria pogut intervenir més Ibon Navarro, oi?
Són jugadors que potser ha parlat més amb ells perquè té més relació que no pas puc tenir jo, però són jugadors que coneixem. Si no hagués estat Ibon l’entrenador, el nom de Clevin Hannah ja era interessant de per si. Es tracta d’un líder de vestidor que pot ocupar la vacant, en aquest aspecte, d’Oliver Stevic. 

Quin jugador li ha costat més fitxar?
[No ho dubta] Moussa Diagne. Més que res perquè la seva clàusula estava ficada tard i l’equip el volíem fer al seu entorn. Fins que no vam tenir clar que Moussa es quedava, llavors van començar a moure les altres peces. 

I el jugador que et sap més greu que hagi deixat el club?
[Esbufega] Reggie Upshaw Jr. Va ser una aposta nostra l’any passat i ens hauria aportat més solidesa aquest curs, però amb l’aposta que vam fer per David Walker ell no podia entrar per fitxes d’extracomunitari.

Plantilla amb més físic respecte del curs anterior. Per quin motiu?
Més que més física, perquè l’any passat crec que també ho era, és més aviat una qüestió de saber utilitzar el físic en els moments que toca. Al final veus com evoluciona el bàsquet. Hi ha molt jugador que busca contactes, hi ha molt joc per sobre de l’anella, rebots, i el bàsquet evoluciona. L’equip ho ha de fer. Si volem ser competitius hem de triar aquest camí. 

Abans parlava de Moussa Diagne. Està preparat per ser el jugador franquícia de l’equip?
És el seu repte i li hem posat sobre la taula. És una de les coses que ell buscava. L’any passat va començar la lliga sent conscient que anava darrere de Whittington i Oliver Stevic, i amb la seva feina i energia els va passar per davant. Al final de temporada va acabar sent imprescindible per al nostre joc i per al nostre estil. Volem consolidar aquest final que va fer de temporada. Hem fet un equip al seu voltant perquè ell posi a la llum totes les seves virtuts. Per a ell és el seu repte i per alguna cosa és la gran aposta nostra.

El fitxatge del pivot sempre ha estat un maldecap per a vostè. És una mica arriscada la incorporació de Dejan Musli?
A vegades es presenten oportunitats al mercat. Ja ens va passar amb Shermadini, però hi ha una cosa que ens va semblar que no havíem de pensar, que era un risc portar-lo. I va ser que ell volia venir. Per a nosaltres, i tenint Nacho Llovet com a garantia al joc interior, suposava que el risc no era tan gran. Per a ell era molt important fer tota la pretemporada i esperem que dijous arribi en condicions. És un jugador que si està bé ens farà fer un salt de qualitat important. Amb ell i Moussa pocs equips tenen aquests dos tipus de cinc. 

Un base i dos ‘combo-guard’. Què busqueu? 
Volíem que la parella que tingués Clevin Hannah també pogués jugar amb ell. Teníem clar que Massenat era el jugador que volíem per Dylan Ennis i Senglin, que portàvem parlant amb ell des del març, semblava que se n’aniria a l’Eurolliga, i quan va veure que no tenia opcions vam aprofitar aquesta oportunitat. Quan va voler venir, nosaltres vam fer marxa enrere en altres decisions que teníem en marxa. 

Quines sensacions li ha deixat la pretemporada?
Nosaltres estem convençuts que hem fet una bona feina. Un dels objectius que teníem, i més amb vuit jugadors nous, és estar els 12 sempre. Ho hem aconseguit. Ens ha ajudat a créixer i l’equip ha crescut. Arribem al punt de veure on ens posa la competició. El grup que s’ha fet que sigui fort. Si comencem malament hem d’estar preparats i sobretot ser competitius des de bon principi.

‘Tyson’ Pérez és el nou Beqa Burjanadze, és a dir, jugador de LEB Or i que es converteix en una aposta de club?
Són jugadors diferents. Això sí, és una aposta a llarg termini, tot i que Beqa va esclatar més aviat de l’esperat. Crec que Tyson ho farà més a llarg termini. Ell ha demostrat que pot competir al més alt nivell i és un noi treballador. Li falta bàsquet, però té unes grans possibilitats.

Walker ha d’esclatar ja?
Això esperem. L’any passat vam veure Walker en tots els seus vessants i ara li falta l’altre, trencar la lliga. Ell ha entès que el club ha apostat per ell de ben jove i vol mostrar les seves qualitats, que de moment ha mostrat a comptagotes. Esperem que tingui regularitat i no les lesions del curs passat.