25 anys després, Zelimir ‘Zeljko’ Obradovic tornarà a trepitjar el parquet del Poliesportiu. El primer cop va ser un 26 de setembre del 1993.
 
El 1991, quan era capità del Partizan de Belgrad i de la selecció iugoslava, amb 31 anys, li van proposar ser entrenador de la nit al dia. Dragan Kikanovic, el seu compatriota i també ídol, li va oferir fer el salt mentre ell estava entrenant amb la selecció preparant l’Eurobasket de Roma. Va acceptar el repte i va començar una carrera memorable a les banquetes guanyant l’Eurolliga a la primera. En 30 temporades, Zelimir Zeljko Obradovic, nascut a Cacak fa 61 anys, col·lecciona 42 títols, entre aquests destaquen nou Eurolligues amb cinc equips diferents (una més té el Reial Madrid en 90 anys d’història). Ell és el patriarca del bàsquet europeu, d’un jugador de nivell a convertir-se en el millor d’Europa.
Com a base va guanyar amb Iugoslàvia la medalla de plata als Jocs Olímpics de Seúl el 1988 i també la d’or en el Mundial d’Argentina de dos anys després amb una de les millors seleccions que es recorden i liderada per Drazen Petrovic i amb Vlade Divac o Toni Kukoc. Com a base, Obradovic era sobri, gran coneixedor del joc i també el jugador que tot entrenador vol a la pista. De la mà del seu mestre, Aleksandar Asa Nikolic va canviar la pilota per la pissarra. Va començar a entrenar a l’equip de la seva vida i amb dues estrelles emergents com Sasha Djordjevic i Sasa Danilovic. Aquell equip va ser conegut com el Partizan de Fuenlabrada. Van jugar a l’exili la primera fase de la Copa d’Europa. Van eliminar a quarts de final a la Knorr de Bolonya i va guanyar la Copa d’Europa a la final a quatre a Istanbul. Es va desfer a les semifinals del potent Philips Milà i a la final del Joventut Badalona de Lolo Sainz amb un triple de Sasha Djordjevic a l’últim segon. Mig Europa va venir a buscar a Obradovic, però ell va decidir continuar a Belgrad.
El 1993 va fitxar pel Joventut per intentar tornar-li el que li va treure, és a dir, una Copa d’Europa. Va substituir Lolo Sáinz i va convertir un equip de talent, amb molts recursos en atac, molt bon joc exterior i bon contracop en campió de l’Eurolliga amb un estil de bàsquet de guerrers defensius. A les semifinals va remuntar a cop de triple a l’FC Barcelona i el 21 d’abril del 1994 al pavelló Yad Eliahu (La Mà d’Elíes) de Tel-Aviv va derrotar a la final l’Olympiacos grec amb un triple del mític Corny Thompson, a 16 segons del final i amb un pírric 59 a 57. Els grecs no van anotar cap cistella en els últims set minuts.
Això sí abans d’aquesta Copa d’Europa, la seva segona de nou, va trepitjar per primer cop el 26 de setembre de 1993 el parquet del Poliesportiu d’Andorra. El partit corresponia a la quarta jornada de la Lliga ACB i els d’Obradovic van sumar la seva quarta victòria consecutiva d’inici al Principat amb un 66 a 80. Els badalonins van jugar amb Dani Pérez (14 punts), Rafa Jofresa (0), Tomàs Tomi Jofresa (23), Tony Dawson (16), Juanan Morales (4), actual president del Joventut, Ferran Martínez (21), afincat ara a Andorra, Alfons Albert (0) i Mike Smith (2). Per part andorrana, el millor d’aquell partit, amb només 66 punts a favor, va ser Dan Godfread amb 20 punts.
Quan va acabar la temporada, el Joventut, vigent campió de l’Eurolliga, va acumular un dèficit d’uns 250 milions de les antigues pessetes i va demanar a Obradovic que es rebaixés el seu contracte. No va acceptar i es va desvincular del club badaloní. El Madrid el va fitxar a la recerca d’un tècnic guanyador i dur. També va fer al club blanc campió d’Europa amb un dominador Arvydas Sabonis i el lideratge de Joe Arlauckas. Va tornar al Poliesportiu, el 6 de novembre del 1994, i també es va endur amb els blancs la victòria per 86 a 94 amb 29 punts d’Arvydas Sabonis. El 21 de gener del 1996 va venir com a rival, novament amb el Reial Madrid, però aquesta vegada va perdre per 78 a 75 en un gran partit de Conner Henry. Amb el Madrid va guanyar una Eurolliga.
Després va emigrar a Itàlia al Benetton Treviso, però va ser a Atenes on va trobar el seu lloc: cinc Eurolligues, onze lligues gregues i set Copes en tretze temporades amb el Panathinaikos. Allà va madurar com a entrenador i es va consolidar com a líder, un motivador i un gran coneixedor del joc, sempre atent als petits detalls. Sempre ha defugit de les banquetes nord-americanes. Mai l’han atret. L’estiu del 2013 va deixar Grècia per anar a Turquia i dirigir el potent Fenerbahçe. Allà buscaven la seva primera Copa d’Europa i la va aconseguir el 2017, però va arribar a disputar cinc finals de quatre. El curs passat va decidir aparcar la pissarra i va viure un any sabàtic. Enguany ha decidit tornar al club de la seva vida, el Partizan, 28 anys després de la seva marxa. Ara torna al Poliesportiu i ho fa ja com a gat vell i amb moltes guerres esportives guanyades. Detesta perdre.
 
El BC MoraBanc vol ser el primer botxí del Partizan de Belgrad
 
Set partits a l’ABA League –Lliga Adriàtica– i set victòries i tres al grup 1 de l’EuroCup i també tres triomfs. El Partizan de Belgrad encara no ha perdut cap partit aquesta temporada i avui (20 hores) visita el BC MoraBanc Andorra. Els serbis arriben al partit després de superar dissabte el KK FMP de Belgrad per 74 a 69. Els d’Obradovic tenen un equip amb molts jugadors de gran nivell, com ara Kevin Punter (ex-Armani Milà), Zach LeDay  (ex-Zalgiris Kaunas i Armani Milà), Rodions Kurucs (format al Barça i ex-Milwaukee Bucks) i Aleksa Avramovic (ex-Unicaja Màlaga i Movistar Estudiantes). “Obradovic és un entrenador amb una aurèola espectacular. Ha guanyat molts títols i sempre motiva jugar contra un equip que dirigeixi ell. Això sí,  qui juga són els jugadors, i té un equip molt potent”, va assegurar Paco Vázquez, entrenador adjunt d’Ibon Navarro. Per a aquest partit, el BC MoraBanc té el dubte de Tunde Olumuyiwa.