“Tot va massa ràpid. Si soc sincera tota la meva vida ha estat sempre així”

Entrevista a Vicky Jiménez, tennista número 253 del rànquing WTA

Té 16 anys i ja és la número 253 del món. El 2021, que no va començar bé, va acabar amb el seu primer títol com a tennista professional. Crema etapes a un ritme frenètic. Ara es troba al país per passar el Nadal en família. Per a ella encara continua sent una data especial. En aquesta entrevista parla dels seus records i també de l’aspecte mental. El seu objectiu per al 2022: estar entre les 100 primeres.

Com celebrarà el Nadal?
Amb la meva família, com cada any, i el passarem tots junts a casa. Per sort, sempre he passat el Nadal a casa i mai m’ha coincidit amb un torneig. 

Només té 16 anys... Continua sent especial el Nadal?
Sí. Per a mi el Nadal és estar en família bàsicament, i m’encanta estar amb ells. 

Quins records té de petita d’aquestes dates?
Fa res això ho parlava amb ma mare i li deia que ara cada Nadal, no vull dir que sigui més avorrit, però sí diferent. Quan ets més petita et fa més il·lusió i per a mi el Nadal era el millor dia de l’any. Recordo quan anàvem a casa dels meus avis i amb els meus cosins ens ho passàvem molt bé. Hi havia molts regals. Amb la meva cosina jugàvem amb les Barbies Monster High. Per a mi aquests eren els regals més especials.

Aquestes dates li serviran per desconnectar? Res de tennis?
Signifiquen descans i sortir una mica de la rutina. Quedo amb les amigues, passo més estona amb la família, és a dir, una vida més d’una nena de 16 anys. Resetejar, però ara ja estic preparada per tornar a competir tot i que em faltin dues setmanes. M’agradaria estar el proper any entre les 100 millors del món.

Troba a faltar fer una vida més d’una nena de 16 anys?
La veritat és que no. Jo estudio on-line. Per a mi no és gens avorrit. Faig menys hores d’estudi, però són més intensives. No soc gaire social. De fa cinc anys, quan anava al col·legi, només mantinc una amistat. Soc una persona de cercles petits i per a mi anar a llocs amb molta gent em sento molt incòmoda. Als tornejos em passa igual. M’agrada estar amb la meva gent. A vegades tinc la sensació que tinc 30 anys. Estic començant en el tennis professional i estic amb adults. M’hi he acostumat. He de ser disciplinada. Si surto de festa no podria estar on soc ara. He hagut de madurar abans i no trobo a faltar la vida més d’una nena de 16 anys.

Per educació o perquè és així?
Una barreja de les dues coses, però si soc així és perquè el tennis és la meva passió. Sempre he escollit el tennis per davant de qualsevol altra cosa. El meu pare també em cuida i em dona consells. Sempre em diu: “Val la pena”. A més a més, la meva família em dona un suport total.

Estan totalment entregats.
Tinc moltíssima sort. Els meus pares m’ajuden molt i sempre al final intenten escoltar-me. Ells entenen que vulgui quedar amb les meves amigues i s’adapten a mi i són molt conscients que soc una nena de 16 anys. Sempre m’intenten apartar de l’obsessió del professionalisme del tennis.

A nivell esportiu... Quin balanç fa d’aquest 2021?
Crec que al circuit professional he perdut més partits dels que he guanyat. En l’inici del 2021 no vaig començar bé. Sentia molta pressió i no estava tranquil·la. Al final d’aquest any he guanyat molts més partits i he agafat confiança. Per tant, l’any va començar malament i l’he acabat molt a dalt, és a dir, hem finalitzat de manera positiva.

En l’última entrevista parlava de l’aspecte mental. Ha millorat en aquest sentit?
Sí. Molt. A mi el que més m’ha costat és la pressió. Jo pensava que la portaria bé i m’ha costat. No és fàcil mantenir-se bé. De mica en mica m’hi he anat acostumant. Per exemple, a l’abril van restar uns punts a la número 1 del món júnior en aquell moment, Elsa Jacquemot, i em van situar a mi com a número 1. Aquell dia, quan me’n vaig assabentar no em vaig posar ni contenta, ja que volia estar número 2. Ara no em passa això. He après a gestionar aquesta pressió i ho faig de manera positiva, ja que abans ho feia trobant l’aspecte negatiu. Aquesta pressió significa que ho estic fent bé i és un plaer. És al que aspirem tots. 

S’ha de tenir talent per jugar a tennis de manera professional, però l’aspecte mental és vital...
Un altre exemple, Roger Federer tenia molt de talent quan era més jove, i fins que no va saber controlar el seu caràcter no va poder triomfar i ser Top. Has de compensar el tennis amb el treball mental i aprendre a conèixer-te i a gestionar i adapatar-se.

Continua tenint psicòloga esportiva?
La tinc, però no la veig tant perquè ella viu a Espanya i jo a Andorra. Això sí, sempre estic en contacte amb ella. Quan jo veig que necessito una opinió li escric o li envio algun àudio. El meu psicòleg és molt el meu pare, la meva mare o jo mateixa. M’agrada descobrir les coses per mi mateixa. 

La seva carrera esportiva va a un ritme frenètic...
Si soc sincera tota la meva vida ha estat així. Tot massa ràpid. Amb 12 anys guanyava a les de 16, amb 14 ja he guanyat un Grand Slam i amb 16 ja estic entre les 250 primeres del món. Sempre he anat una mica avançada, però això és gràcies al meu pare. Em sento també com si jo estigués seguint la carrera del meu pare. 

Parlant del seu pare, ha llegit el llibre ‘Open’ de les memòries d’André Agassi, a qui admira? Allà parla de la relació complicada que tenia amb el seu pare.
Sí. Vaig llegir la part on parlava del pare. El seu pare l’obligava a fer moltes hores de pista i crec que només tenia set anys. Quan jo tenia aquella edat estava als Estats Units i només feia una hora. El meu pare mai m’ha obligat. Si al final un obliga a un nen petit no ho farà. Li ha d’agradar molt. Jo he escollit el tennis, no ho ha fet el meu pare. A més ell volia que no jugués a tennis, però després com ell va veure que jo li posava ganes i li demanava per jugar al final va acabar fent l’esforç.

El 2021 el recordarà per guanyar el seu primer torneig com a tennista professional. Què li va passar pel cap aquell dia?
No m’ho podia creure. Tot l’any volent guanyar un torneig i no hi havia manera. Quan vaig guanyar va sortir tot el meu patiment i vaig plorar d’emoció. Van sortir totes les emocions.

En què creu que ha de millorar més en el 2022?
Físicament puc millorar. Avui en dia totes les tennistes estan molt fortes, ja que són unes atletes. Tennísticament puc millorar en el servei, en la meva dreta, la boleia i també mentalment puc millorar. Estàs aprenent tota la teva vida. 

Pensa en els Jocs del 2024?
I tant que hi penso. Jo vull estar a París representant Andorra. Vull sí o sí estar allà.