Transformar les pors en somnis

La de Gabi Muñoz és una d’aquestes històries que val la pena ser escoltada, llegida i explicada. El gener del 2017 li van diagnosticar un càncer de pàncrees amb metàstasi al fetge. Té 56 anys, parella i dos fills –una nena de 10 anys i un nen de 14–. A diferència de molts, ell ha escollit la casella de viure i no la de rendir-se. La de mirar endavant i transformar les pors en somnis per després convertir-los en realitat. Diuen que el temps ho canvia tot... Això és el que diu la gent, però no és veritat. Fer coses canvia les coses. No fer res deixa les coses exactament com estan. I Gabi Muñoz, que pertany als Amics de l’Atletisme d’Andorra (AAA), marxa el 14 de gener per intentar fer cim a l’Aconcagua (6.962 metres). El seu objectiu des de fa anys és fer cim a les set muntanyes més altes de cada continent. De moment, el 2016 ja va fer cim a Kilimanjaro (5.893 metres) i ara buscarà el segon.
Gabi Muñoz, nascut a Cornellà però resident al país des de fa 15 anys, és un amant de la muntanya des de ben petit. Amb Montserrat va començar el seu idil·li amb les alçades. El gener del 2017 va rebre un cop fort. En una revisió rutinària li van diagnosticar el que ningú en aquesta vida vol patir. “Et donen com una hòstia on costa molt reaccionar.” Al primer any de quimioteràpia va perdre el 70% de les seves forces i va arribar a un punt d’inflexió. Un canvi de xip, “tinc metes, il·lusions i somnis. Vaig plantejar-me a mi mateix tornar a fer el que m’agrada i aquí va sorgir el projecte de provar sort a l’Aconcagua”. Va demanar consells als metges i també al seu psicòleg. Quan tothom li va donar el vistiplau, Gabi Muñoz va engegar la maquinària de la il·lusió. “Fa anys vaig conèixer Joael Laborda, un entrenador personal d’AnyósPark, i vaig parlar amb ell. Li vaig dir ‘vull fer l’Aconcagua, però tinc càncer’. Només em va dir, ‘si em fas cas, fes-ho!’ I jo vaig  dir, ‘el que tu em diguis’. Ell m’ha motivat moltíssim, i això que passem per moments durs”. L’expedició comença el 17 de gener. Està com un nen amb una joguina nova el dia dels Reis Mags. A la setmana d’estar allà i després de fer aclimatació buscarà fer cim a l’Aconcagua. “Els meus fills van reaccionar bé quan els ho vaig dir i la meva dona volia que fos més prudent. El risc, en aquesta vida, sempre existeix. Estiguis on estiguis. Jo allà vaig preparat amb medicaments per si el pàncrees diu que està allà”.
I com està del càncer i de la metàstasi? “Els metges diuen que estic progressant bé. Cada tres setmanes faig una analítica i tot surt bé. El pàncrees està tranquil·let i el fetge de tant en tant dona algun avís, però tot va bé. El psicòleg em diu, ‘sembla que no tinguis res’, i jo li dic,  ‘això que tinc té un valor, però no el vull sobrevalorar’”.
Entre d’altres projectes i inquietuds, Gabi Muñoz també ha creat un compte de YouTube on vol explicar la seva experiència. Vol ajudar gent que s’ho pren de manera totalment diferent. “He conegut durant aquest temps gent que té un altre enfocament. Vull ajudar-los. Amb el càncer hi ha vida, i s’ha de viure. S’ha de tirar endavant”. El seu pròxim projecte després de provar de fer cim a l’Aconcagua, o fins i tot de tocar el cel amb les dues mans als 56 anys, és competir en una mitja marató i més endavant en una marató. “He triat viure. Tinc il·lusió. A vegades no donem valor a coses que no tenen valor perquè són normals. No hem d’oblidar que hem de viure. Hem de saber donar valor a les coses, i això s’ha desvirtuat molt. Des que tinc càncer, des del minut zero, vaig a esmorzar amb els meus companys de feina. És mitja horeta, però quina mitja hora... No té preu. També m’agrada visitar el meu pare a Cornellà amb 86 anys”.
La història de Gabi Muñoz és com saltar la pròpia ombra. Creuar els límits que ens posem nosaltres mateixos. Treure’s les pors de sobre. “És la meva il·lusió fer l’Aconcagua. Ara sí que puc, i això que fa anys que ho porto a dintre. Tinc molts projectes, i a diferència de molta gent no puc fer projectes a 10 anys vista. Jo els he de fer a un any. Una espècie de partit a partit. Jo estic content així. La situació ara és estupenda i trobar-me així per a mi és meravellós”. Fa poc va fer una xerrada privada amb una persona que té un tumor al cap i anímicament no estava bé. “Li vaig dir... ‘coneixes algú que no s’hagi mort? Veritat que no? Gaudeix de la vida que és l’únic que et podràs endur’”.
Gabi Muñoz també vol donar les gràcies als metges del servei d’oncologia. “Són uns angelets”. Paraula d’un alpinista, un atleta i també un amant de les motos des dels 7 anys. “Amb càncer hi ha molta vida. Aquest missatge va per a tothom, perquè hi ha gent que no té la malaltia i no viu la vida. Quan veus la dama de la Guadaña canvia tot molt.” L’Aconcagua és el pròxim repte d’uns quants que Gabi Muñoz té per endavant. Com diu ell. “Sempre endavant”. I per a ell també se li ha de dir: sempre cap a dalt. L’Aconcagua l’espera. Transformar les pors en somnis.