Tres partits contra tres Eurolliga

Quatre finals perquè s’acabi la competició regular. Només quatre i el Bàsquet Club MoraBanc les afronta en setena posició,  amb les mateixes victòries i derrotes que el sisè, l’Herbalife Gran Canària, i a només un triomf del cinquè, l’Unicaja Màlaga. Els seus màxims perseguidors, l’Iberostar Tenerife i l’UCAM Múrcia, es troben a només una victòria dels andorrans, i el Montakit Fuenlabrada, desè, a dues. Això sí, el calendari de l’equip dirigit per Joan Peñarroya s’endureix, ja que dissabte visitarà l’FC Barcelona Lassa que, des de l’arribada d’Svetislav Pesic, té les idees més clares i, després, rebrà el Delteco GBC. Els bascos són una de les sensacions positives de la temporada. Els andorrans acaben la temporada amb dos partits de gran nivell contra dos Eurolliga a la pista de l’Unicaja Màlaga i al Poliesportiu d’Andorra, l’últim partit, contra el València Basket. Amb la inesperada derrota contra el Monbus Obradoiro, la classificació per al play-off pel títol, i aconseguir  una bona posició per no tenir un encreuament dur i evitar el Reial Madrid i el Baskonia, està  en una situació difícil, però el BC MoraBanc ja ha esgotat la casella de derrota sorpresa amb el Monbus Obradoiro i no pot fallar contra el Delteco. A més,  haurà de buscar una victòria o dues contra tres dels grans de la Lliga ACB, amb el Reial Madrid o el Kirolbet Baskonia. Dura papereta, i és que contra el Monbus Obradoiro va deixar escapar una victòria vital per fer un pas endavant i no enrere, com va acabar passant.  

El BC MoraBanc, que va anotar 56 punts en els 20 primers minuts, no va poder aturar la inspiració ofensiva de tot un killer com Matt Thomas, l’escorta de Wisconsin. 

 

EL JOC INTERIOR FA FIGA

És clar que no és fàcil trobar un center important i que són cars. El joc interior del BC MoraBanc va fer figa contra l’ucraïnès Artem Pustovyi o el montenegrí Nemanja Radovic. Aquests no són interiors físics, però sí que tenen talent, sobretot el primer. L’aportació interior dels de Peñarroya va ser escassa. Cinc interiors, comptant John Shurna, l’ala pivot amb esperit d’ala, no van passar dels cinc punts i el que més rebots va capturar, Landing Sanè, en va sumar tres. A més a més, cap d’ells va superar els 20 minuts. Va ser un partit per als exteriors, però dins de la pintura també es guanyen partits.

 

David Navarro comprova in situ que l’afició l’estima

 

L’afició del Bàsquet Club Andorra és tremendament agraïda i, alhora, exigent. L’escorta d’Esparreguera, molt bon jan i més que un gran professional, sense cap mala  paraula per a ningú, va comprovar in situ que l’afició l’estima molt. Una gran ovació per a David Navarro. L’excapità, de 34 anys, va acceptar a l’estiu una proposta millor del Monbus Obradoiro per  tornar cap a Galícia i, més en concret, a Santiago de Compostel·la, on ja havia jugat amb el Rosalía de Castro en dues temporades. Poc després, va jugar a Vigo amb el Gestiberica. Va tornar a un lloc que coneix bé i d’on és la seva parella. El retorn al Poliesportiu d’Andorra va ser de llagrimeta, amb una gran rebuda de l’afició. El seu pare va seguir el partit des de la graderia. Navarro va jugar només 12 min 10 s i no va anotar cap punt, amb 0 de 1 en llançaments de dos i un 0 de 2 en triples per una valoració de 2. El millor per a ell va ser la victòria, poder trencar la ratxa negativa dels de Moncho Fernández i, en especial, la gran rebuda de l’afició, que va emocionar al bo de Navarro, a qui també van  animar els seus companys d’equip, com Nick Spires, el jove exjugador de l’FC Barcelona Lassa B. Tot merescut per a un jugador que va deixar empremta pel seu tarannà i la seva qualitat com a jugador.

 

Els campions de ‘Copa’ 

 

Nou Dia de les Llegendes i,  aquesta vegada, va ser el torn de l’equip de la temporada 2004-2005. Aquella plantilla dirigida pel carismàtic Carles de Bofarull, més conegut com a Bufa, va assolir el títol de Copa Catalunya i va pujar a EBA. Els de Peñarroya van jugar amb la samarreta blau cel i a l’acte només hi van faltar l’argentí Javi Corbalán, Bufa i el delegat, el també carismàtic Jordi Clua.