Jordi Trias torna a la que va ser casa seva durant tres temporades, però serà un retorn amarg per la situació que ha viscut en els últims partits al MoraBanc Andorra. Només va jugar 2.15 minuts a la pista del Laboral Kutxa i cap contra l’Iberostar Tenerife. A la banqueta se’l va veure amb la mirada perduda, jugant amb la tovallola i animant com podia els companys. No tant com un que juga 20 minuts perquè la situació s’entén. A tots els jugadors els agrada jugar i sentir-se importants i l’ala pivot gironí ha vist com la seva productivitat a l’equip ha minvat amb escreix. Ha passat de tenir uns 16 minuts de mitjana a veure que no compta per al tècnic, Joan Peñarroya. Dissabte hi ha visita a l’Olímpic de Badalona. Va defensar la samarreta verd-i-negra durant tres temporades. Arribava de l’FC Barcelona i va ser un fitxatge de Pepu Hernández juntament amb Russell Robinson, Carl English, Quinton Hosley i Will McDonald. Va ser un any dur ja que a final de temporada el Joventut de Badalona, presidit per l’exjugador Jordi Villacampa, va anunciar un concurs de creditors amb 10 milions d’euros de deute. Va arribar Salva Maldonado i, esportivament, tots dos mai es van entendre. Tenia un caixet molt elevat i unes expectatives altes que mai es van arribar a complir. Això sí, Jordi Trias va deixar empremta.
Mai una mala cara per a ningú. Sempre amb un somriure. Atent i amable amb tothom. Tal com es mostra al Principat. Teresa Roca, membre de la Penya Verd-i-negra Centre, la primera que es va formar del Joventut de Badalona, se l’estima com si fos la seva parella i li fa especial il·lusió tornar-lo a veure a l’Olímpic de Badalona. L’admira i ja és ben estrany tenir com a ídol un jugador que tampoc va fer uns números espectaculars en els tres anys; tot al contrari, va fer aixecar més d’un rum-rum a la graderia. “Com a persona és massa bo. És molt difícil que caigui malament a algú. I com a jugador té molta visió de joc. Sempre dóna suport als seus companys. Aquí no li van sortir les coses bé, però va fer molts amics. Jo me l’estimo molt perquè és molt especial”, va assegurar Roca, que tindrà el cor dividit dissabte.
Un altre que el coneix perfectament és l’excap de premsa Miquel Àngel Forniés. Més de divuit anys al càrrec i aquest estiu ho va deixar de ser. “Jordi Trias serà benvingut aquí a Badalona. És molt bona persona i és excel·lent en el tracte. Jo sempre dic que amb els jugadors amb qui millor m’he relacionat han estat ell i Mario Fernández, perquè sempre col·laboraven en tot. El pavelló el rebrà amb una ovació, n’estic segur”, va dir Forniés, que recorda que Trias no va encaixar dins de la pista. “Venia de l’FC Barcelona amb la vitola de bon jugador i hi cobrava molts diners. És clar que s’esperava molt més d’ell. Tot i així, jo recordo partits bons d’ell amb la samarreta del Joventut de Badalona.” Amb tot, el gironí va deixar molts amics en les seves tres temporades a l’històric club badaloní. “Es va integrar a la perfecció i va formar una tripleta inseparable amb Henk Norel i Pere Tomàs. Quan van marxar al CAI Saragossa es va quedar sol, però mai va tenir problemes amb ningú.” Aquest estiu, quan Miquel Àngel Forniés va ser acomiadat, un dels primers missatges que va rebre va ser de Trias. “Oriol Bonsoms, cap de premsa del Barça, em va dir meravelles d’ell quan va fitxar per nosaltres, però es va quedar molt curt. Com a jugador té molta classe i segurament guarda molt bon record del seu pas per aquí”, va sentenciar.
El capità del Fiatc Joventut, Nacho Llovet, és un bon amic de Trias. Ahir, després de l’entrenament, també va tenir unes paraules per a ell. “De Trias en destacaria el seu sentit de l’humor i la seva senzillesa. Mira que ho ha guanyat tot i és molt humil. Com a jugador destaco la seva competitivitat. Mai li agrada perdre”, va sentenciar Llovet. Dissabte, el retorn a casa més trist per a Trias i més emotiu.

Peñarroya creu que la marxa d’Ivanov i l’arribada de Bogdanovic fan perdre protagonisme a Trias

L’ala pivot gironí, MVP de la LEB Or la temporada passada sent el fitxatge estrella del MoraBanc Andorra, sembla no comptar amb la confiança del tècnic, Joan Peñarroya, que ahir va explicar els motius pels quals l’ala pivot gironí va escalfar banqueta juntament amb Marc Blanch. “Jo no sé quants equips hi ha en què juguin onze jugadors. En un equip hi ha moments i no estic descontent amb el treball de Jordi Trias i Marc Blanch. No estem mai contents de res. És feina meva i les decisions les prenc jo. No em sembla gens estrany que en un equip juguin els onze jugadors”, va assegurar el tècnic egarenc, que va tornar a afegir sobre la qüestió: “Ha vingut un jugador com Nathan Jawai. Després de la sortida d’Ivanov i l’arribada d’un jugador com Bogdanovic, els emparellaments per jugar han canviat. El Jordi i Ivanov podien jugar plegats, però ara amb els nostres quatre més purs és més complicat. Ell treballa bé, però la situació és la que és.” Sigui com sigui, l’aportació de Jordi Trias durant aquesta temporada és de 16 minuts per partit.