Troillet i Roux superen els màxims favorits al títol en la cursa individual

Un 10 a l’organització. Com es preveia, el dia va començar complicat i es va haver de treballar a corre-cuita per condicionar els recorreguts alternatius que hi havia previstos. En cursa, triomf per a Troillet i Roux, que no eren els màxims favorits però sí que entraven en les apostes. Per la seva part, els andorrans van millorar les expectatives que s’havien posat.

La cursa individual masculina havia de començar a les nou del matí i mitja hora més tard havia d’arrencar la femenina. Però les males condicions meteorològiques van fer que s’hagués de tronar a senyalitzar, una tasca en què els voluntaris han tornat a demostrar el seu compromís. Fins i tot es van haver de provocar allaus per assegurar que l’itinerari no posés en perill els participants. Finalment el recorregut va constar de 14 quilòmetres i 1.520 metres de desnivell, amb només tres ascensions de les quatre que s’havia de fer al principi, amb dos pujades al Montmalús i una a la Serra Seca.
A les 10.45 ja estava tot preparat i es va poder prendre la sortida, que va ser conjunta. Amb les nevades, la superfície del traçat va canviar i ja no presentava la duresa del dia anterior, quan es va fer els reconeixements. L’inici va ser explosiu i es va estirar de seguida, amb un grup de 10 esquiadors agafant avantatge. En la primera pujada al Montmalús, l’espanyol Killian Jornet va agafar 20 segons d’avantatge, però el suís Florent Troillet, que fa millor els descensos, el va avançar al segon.
Tot es va decidir a la Serra Seca, amb Troillet, Jornet, l’italià Manfred Reichegger i el francès Didier Blanc canviant les pells al mateix temps. A l’últim descens l’helvètic va mostrar la seva superioritat superant en 4 segons el ceretà i va endur la victòria. Tercer va ser Blanc, que va fer així que cap representant italià ocupés un lloc de podi. L’abraçada de Troillet i Jornet a l’arribada va ser significativa. Per l’esforç imprès i per ser companys de fatigues, ja que han format equip diversos cops. Per posar-ne un exemple, seran la setmana vinent a la Pierra Menta, competició que van guanyar el 2008.
Joan Albós va tornar a ser el més destacat dels nacionals en acabar en la 20a posició, una classificació que poc es pensava pel que havia viscut el primer dia. “No m’ho esperava. Després de la cronoescalada vaig reajustar el llistó i resulta que he aconseguit l’objectiu que m’havia marcat anteriorment”, va admetre l’esquiador, que va fer una cursa de menys a més: “El plantejament ha estat conservador perquè no em passés com a la crono. He sortit més tranquil que de costum, m’he trobat bé i tècnicament no he fallat.” Joan Vilana va concloure 40è; Toni Casals, 42è; Xavi Comas, 51è, i Albert Gomà, 64è.
En categoria femenina la italiana Roberta Pedranzini va comandar la cursa fins que a la segona pujada la francesa Laetitia Roux la va avançar, posició que ja no va deixar escapar, i va arribar amb comoditat sola a la meta. Pedranzini va ser 2a, i la seva compatriota Francesca Martinelli, 3a. Sophie Dusautoir va tornar a signar el 5è lloc després d’encapçalar el grup perseguidor fins que la suïssa Nathalie Etzensperger la va sobrepassar. “He vist que no les podria atrapar i he preferit assegurar la 5a posició.” Dusautoir també va estar per sobre de les seves expectatives reajustades.