Trucs en alta muntanya

Trucs, girs i malabars en alta muntanya. El Freeride World Tour (FWT), la màxima competició de l’esquí i surf forapista ja és un habitual a Ordino Arcalís. Nou edicions. L’escenari va tornar a ser la cara sud-est del pic de les Planes, amb arribada a l’estany Esbalçat. Hi van competir 48 esquiadors i surfistes de 14 nacionalitats, els millors del món, amb un convidat de casa, l’andorrà Iker Reyes,  entrenador de l’acadèmia del Freeride del país. La neu estava en perfectes condicions i l’únic punt negatiu va ser la poca presència de públic per la inaccessibilitat de l’escenari. 

La jornada va començar amb la prova de surf de neu femenina i el triomf va ser per a la canadenca Katie Anderson. La rider, de 27 anys, va assolir la seva segona victòria consecutiva, ja que va guanyar a Baqueira-Beret. Va fer una baixada fluida i farcida de trucs, com un parell de grabs molt freestylers i un aeri a la secció mitjana. “La meva ronda ha estat divertida. Encara que en algun moment m’he perdut, però per sort m’ha sortit bé. Les condicions eren molt variables, tot i que en general força bones. M’encanta Ordino Arcalís”, va assegurar la líder de la classificació general. La segona va ser la vigent campiona, la francesa Tiphanie Perrotin. Va completar el podi la francesa Estelle Rizzolio. 

En la prova masculina, el francès Ludovic Guillot-Diat va aconseguir el seu primer triomf en una prova del Freeride World Tour. Ludo va arriscar per zones molt exposades i va volar un roc  molt gran només començar. El veterà rider, de 37 anys, encara no havia guanyat cap competició del circuit del FWT. El segon va ser el nord-americà Jonathan Penfield. Un altre veterà del circuit als seus 35 anys. Va completar el podi el mexicà debutant Liam Rivera. Aquest és el seu primer podi al FWT. “Em sento molt bé. La meva ronda ha anat bé, tot i que m’he deixat alguns salts. Aquests darrers anys m’he esforçat molt per poder tornar al circuit i per això estar aquí a dalt del podi i a més portar el dorsal groc de líder és realment increïble”, va indicar Ludo.

En esquí femení, la canadenca Justine Dufour-Lapointe va ser la millor. La rider de Mont-real, amb Jocs Olímpics en el seu currículum i també dues medalles olímpiques, va ser esquiadora d’alpí del circuit de Copa del Món. Aquesta és la segona vegada que competia al FWT i ja té una victòria. “Em sembla increïble guanyar aquí. M’ho he passat molt bé. He tingut sort de ser la darrera rider perquè he pogut ajustar la meva línia i triar una opció diferent a les altres rivals. He demostrat la meva creativitat i he aconseguit el meu objectiu”, va reconèixer la rider canadenca de 28 anys. La nord-americana Molly Armanino va ser segona i la suïssa Elisabeth Gerritzen, tercera.

En nois, l’emoció va ser total. El triomf va ser per a l’austríac Valentin Rainer. Va fer una baixada elegant i amb molts trucs. Es va marcar dos 360 en un terreny molt tècnic i va acabar un backflip massiu. “M’ha sortit una bona ronda. La idea era fer tres o quatre trucs i al final han estat dos backflips i dos 360. Estic emocionat”. El podi el va completar el nord-americà Ross Tester i el tercer va ser el suís Maxime Chabloz. El FWT, que encara té contracte vigent per a una més, viatja a Kicking Horse (Canadà).

 

Iker Reyes topa amb un roc i no puntua en la seva estrena al FWT i Abel Moga, de Viella, dona l’ensurt

 

Caiguda en el debut. Iker Reyes, el rider andorrà i també entrenador de l’acadèmia de joves freeriders del país, va ser un dels últims a sortir a la prova d’esquí i no va poder completar la baixada com ell pretenia. De fet, va topar contra un roc, va perdre un dels esquís i va caure, però sense patir cap tipus de lesió. Va baixar fins a la meta i sense poder puntuar en el seu debut a la màxima competició de l’esquí fora pista després de rebre una wild-card. Qui va donar l’ensurt va ser el rider de Viella Abel Moga. L’aranès, després de ser setè a Baqueira Beret, va patir una caiguda que va posar l’ai al cor a tots. Va baixar per una de les zones més complicades i tècniques que hi havia. Tot i conèixer el terreny com pocs va encarar una canal estreta de rocs i en el salt posterior va volar, literalment. Per sort, no va tenir cap lesió greu i va poder baixar sense cap problema en direcció a la meta.