Entrevista a 'Tyson' Pérez, ala pivot del BC MoraBanc

José Miguel Pérez Balbuena, més conegut com a ‘Tyson’, és la gran aposta del BC MoraBanc. L’aler pivot dominicà, amb passaport espa-nyol, només té 23 anys i l’NBA ja se’l mira amb bons ulls. ‘Tyson’ aporta polivalència, intensitat, espectacle, rebots i lluita. Va al rebot com si fos l’última pilota de la seva vida. El seu mentor és Pepe Laso, el pare de Pablo, tècnic del Reial Madrid, i el seu sostre... no en té.

 
Amb nou anys arriba a Galícia amb la seva germana Carolina per viure amb la seva mare, Ramona, que hi treballava. Com i quan va començar el seu idil·li amb el bàsquet?
Quan vaig arribar a Espanya, com quasi tot el món, em va donar pel futbol. Amb el bàsquet vaig començar pel meu professor d’educació física, que em va veure un noi molt atlètic i saltava molt. Em va dir que ho intentés al poble del costat on vivia, a Betanzos. Vaig provar, però no em vaig quedar pel simple fet que tot era molt professional. En aquella època volia provar coses i no em va enganxar i vaig deixar d’anar-hi. Més endavant, més madur, hi vaig tornar. Tenia 15 anys i em va enganxar tot el relacionat de fer equip, viatjar i un nucli de gent que em va agradar molt.
 
És a dir, de donar puntades de peu a una pilota a botar-la amb la mà.
Sí. És així. No només jugava a futbol, ja que feia skateboard o tennis... Això sí, el futbol era l’esport principal per a mi. 
 
El professor d’educació física va ser important en la seva carrera de bàsquet, però suposo que el més crucial ha estat Pepe Laso...
Sí. Sempre ho dic. I és la veritat. Amb ell vaig fer el segon pas més important de la meva carrera. És qui més m’ha ajudat i m’està ajudant en aquest món del bàsquet per créixer tant com a jugador i com a persona. A ell li dec un percentatge molt alt en l’entrada al món del professionalisme del bàsquet.
 
Continua en contacte amb ell?
Sí. Parlo un dia a la setmana amb ell i comentem com porto la vida aquí, el tema esportiu i de tot en general. Pepe sempre em diu que jugui i jo penso el mateix.
 
És com un pare per a vostè?
Li tinc molt de carinyo i ell a  mi també. Portem la relació com si fos de tipus familiar. Ens va unir el bàsquet, però ho portem tot més enllà. M’ha ensenyat de tot, tant esportivament com també personalment. M’ha ajudat en tots els aspectes.
 
D’EBA a plata, a or i ara a l’ACB. Pròxima parada l’NBA o abans un equip d’Eurolliga?
No penso en això. Quan estava a LEB no pensava que jugaria a l’ACB. Em limito a jugar i a fer-ho el millor possible. El que vingui ja es veurà, perquè poden passar moltes coses. Prefereixo centrar-me en el que puc fer ara i en el que tinc a les mans. 
 
Sigui com sigui, li fa il·lusió quan sent el seu nom en boca de responsables d’‘scouting’ de l’NBA?
Òbviament sí que em fa molta il·lusió, perquè parlen de tu i el que pots arribar a aconseguir. 
 
El seu impacte a l’ACB ha estat brutal. N’és conscient?
Hi ha molta gent que m’escriu i que està pendent de mi i el que faig. Estic molt content del que estic aconseguint, però encara puc aportar molt més. Aquest no és el límit encara, i espero seguir evolucionant en tots els aspectes.
 
Quan li va venir l’oferta del MoraBanc no li va fer respecte deixar el que havia estat casa seva, el Reial Canoe?
No. La veritat que només pensava que era necessari un canvi d’aires després de tres anys a Madrid. Crec que ja havia aconseguit en les altres categories el que volia. Estava totalment preparat per fer el salt i va ser a Andorra. He triat bastant bé i tota la resta s’està veient. Estic molt a gust i la gent m’ajuda moltíssim. No puc demanar molt més.
 
No li va passar pel cap allò de deixar de ser un jugador important al Canoe per fer un salt abismal a l’ACB i perdre aquesta importància que tot jugador vol i necessita?
Ho vaig pensar. Sens dubte, i és lògic. Vens de LEB i ets jove i també ho pensava el 90% de la gent, no només jo. No tenia por perquè jo sé que em puc acostumar al que em demanen. No soc una persona de queixar-se. Simplement faig el que em demanen i el que jo vull de mi. Al principi, és cert, em va costar una mica, tot i que va ser un tema d’acostumar-me al meu rol. Era més de nervis. M’ho vaig prendre com alguna cosa normal i per la qual havia de passar.
 
No venir sol al país, amb tota probabilitat li ha anat bé per a aquesta fase d’adaptació?
I tant! El primer mes vaig estar sol i ho vaig notar molt. Quan ella va venir, que estava ja previst, em va ajudar mentalment a l’adaptació. Va ser un respir i una tranquil·litat. 
 
És molt jove, tot i que sembla que tingui 30 anys a dins de la pista, però en què creu que pot millorar?
Sempre hi ha coses per millorar. El tir sempre l’he de millorar per tenir millors percentatges, però el més important és la visió de joc i l’experiència de saber què fer en tot moment.
 
José Miguel o ‘Tyson’, com prefereix que li diguin?
Tyson. El tinc des que tenia 5 anys. Se’m va quedar aquest sobrenom. Tothom em diu Tyson. José Miguel no em molesta, però estic acostumat que em diguin tots Tyson. 
 
Amb aquest sobrenom... per què no va decidir dedicar-se a la boxa?
[Somriu] Just abans de venir a Espanya al meu pare li agradava molt la boxa i de tant en tant, quan era petit, anaven a fer boxa a passar l’estona i em va posar aquest sobrenom. Això sí, soc un tio tranquil i molt senzill. A tothom li estranya per la meva sang llatina.
 
Pot triar entre la selecció dominicana o l’espanyola. Quan arribi el moment ha pensat per quina jugarà?
Una pregunta molt complicada. L’he pensat, però intento no donar-hi moltes voltes. Quan arribi l’ocasió ho acabaré de pensar i ja anunciaré la meva decisió. Això sí, ara em pilles... [somriu].
 
LeBron James, el seu ídol, Lakers el seu equip, però ‘Tyson’ a quin jugador s’assembla o es vol assemblar?
Pepe Laso i alguns tècnics que m’han entrenat han intentat que em fixi en Shengelia, que tot just dissabte jugo contra ell. Tinc moltes ganes de jugar contra ell. Em diuen que m’hi assemblo molt. Un jugador molt polivalent que fa de tot. No li diré res, em pegaré amb ell.