Un 10 de 10

‘Seba’ Barrera torna cap a casa. Deixa el VPC per motius personals. Ell ha estat un dels millors fitxatges d’aquestes últimes temporades.

 

Existeix major mantell sagrat al futbol argentí que la samarreta número 10 de la selecció? Aquest número que simbolitza la perfecció és amb el qual Diego Armando Maradona va aixecar la Copa del Món e 1986 a Mèxic. On va convertir contra Anglaterra el millor gol de la història del Mundial. Al carrer sempre diuen: “La pilota sempre al 10”. I al rugbi, què suposa lluir aquest número? Per alguns entrenadors aquest jugador és el conductor nat de l’equip, el tàctic o el jugador que mana els moviments des d’un lloc d’observació privilegiat. Forma part de la columna vertebral. Per la seva ubicació dins del terreny de joc és un dels que millor visió té i per això mateix se n’espera una bona comprensió del joc per poder prendre les decisions més bones. 

Aquest número l’ha lluit al VPC Andorra des de l’estiu del 2020 l’argentí Seba Barrera. Va arribar del Club Universitario Bahía Blanca d’Argentina, on va estar les últimes sis temporades. També va ser internacional amb la selecció de rugbi de 7 del seu país als Jocs Olímpics Universitaris de Nàpols (Itàlia). Aquesta temporada estava sent un dels jugadors franquícia de l’equip. Un home clau per a Jean Arnaudin primer i després per a Jonathan Xepi García. A més a més, també dirigia l’equip júnior i era l’ajudant de Dani Raya a l’equip femení. Un número 10 i un tipus 10. Això sí, torna cap a casa a solucionar uns problemes personals. No disputarà les fases d’ascens i diumenge (15.30 hores) jugarà el seu últim partit amb el VPC al terreny de joc del Verfeilloise.  “M’han sorgit diferents coses i situacions personals que he de solucionar de manera urgent sí o sí. Per això mateix torno cap al meu país. Em sap molt greu perquè marxo just abans de disputar les fases d’ascens, però són decisions que un ha de prendre i decideixo tornar per afrontar-ho. He de tornar”, va manifestar Barrera, que en l’últim partit a l’Estadi Nacional disputat diumenge contra el St. Juery va fer tres assajos i va ser substituït per rebre l’ovació dels aficionats i també dels seus companys. Dissabte, en el partit de l’equip femení també va rebre un comiat emotiu. “La meva parella va venir aquí a viure amb mi i vam estar vivint junts un any. Ella va tornar a Argentina fa tres setmanes i ara és el meu torn per tornar”. El seu germà, Matías, va fitxar aquest estiu pel VPC procedent del Pasek Belenos basc, però ell continuarà vivint al Principat. Sigui com sigui, Barrera no deixa la porta tancada d’Andorra. “Potser torno a l’agost o al novembre o al desembre, però l’objectiu és tornar perquè m’he sentit com a casa. El meu primer destí serà tornar aquí”. 

Esportivament, Seba ha estat una peça bàsica. “Estic molt agraït al club. Nosaltres, que som de fora, no tenim aquest aferrament de la gent d’aquí, no ens en sentim part, però des del primer moment em vam fer sentir com un més. Al camp m’he sentit molt bé, tot i el mal inici de temporada. He donat el meu millor nivell sempre”. El seu objectiu de ser professional del rugbi continua viu. “El somni segueix vigent, tot i que les coses a vegades no surten com un vol”. Tornarà a jugar al seu club: Club Universitario Bahía Blanca. “El rugbi a França és molt més físic. Em va costar adaptar-me, però últimament em sentia molt còmode. Crec que estava en el meu millor nivell. El 2019 també vaig tenir un bon any”.

Aquí deixa la via argentina amb Bauti Álvarez; Mauricio Fernández, més conegut com a Chaco;  el seu germà Matías; Cristian Abarca, el seu millor amic; Fede Aguiar i Pedro Alvarado. “M’he sentit molt bé amb ells. Ens ajudàvem entre tots”. 

Un adeu emotiu. Primer amb l’equip femení i després amb el masculí. Encara li queda dissabte amb l’últim partit del júnior a Tarascó. “No m’ho esperava. Va ser tot molt emotiu. Reflecteix una mica el treball que un fa. Que t’acomiadin d’aquesta manera vol dir moltíssim”. Millor no podia acabar. “Va ser un cap de setmana molt positiu per als dos equips. A les noies els vaig dir que això acaba de començar i que encara queda el més bonic. I ara li tocarà també disputar les fases a l’equip masculí sènior. Tenim més compromís a nivell de junta i d’equip. Les coses van sortint i s’hauria de donar més canya per aconseguir l’objectiu. Ens faltaria més jugadors per completar la plantilla”. I al país, com s’ha sentit Seba Barrera? “Impressionant. Un lloc on viuria el dia de demà. M’hi he sentit molt còmode i hi ha molt bones persones”. L’obertura argentí treballava amb la Federació Andorrana de Rugbi (FAR) i també com a entrenador de l’equip femení i el júnior. “El rugbi d’aquí és una família, i això parla molt bé del club”.

Seba deixa un lloc molt difícil de cobrir. Sam Franken té tots els números per agafar el número 10 que queda lliure. “Hi ha molts jugadors de casa que poden cobrir aquesta posició. Sam Franken ho està fent molt bé. Hi ha moltes eines per poder cobrir la meva posició. És molt bon noi i també de la casa, que això és vital per al club”.

Diumenge jugarà el seu últim partit a Verfeil i dilluns, camí cap a casa. “Estic ansiós per tornar a casa, però em fa mal deixar tot el que he creat aquí a Andorra. Ha estat una decisió molt difícil, però l’havia de prendre sí o sí”. Un 10 de 10.