El creixement del BC MoraBanc no té fre. El 29 de gener del 2011, només fa sis anys, el River Andorra lluitava per conquerir la Copa Adecco LEB Plata. I ho feia en territori hostil, a la pista del Clavijo, aquell equip que sempre feia passar les tardes magres als de Joan Peñarroya. A Logronyo van perdre per 79 a 72 i no van poder aturar un pivot brasiler nacionalitzat espanyol, Sidao Santana. Un any després, els de Peñarroya tenien l’oportunitat de treure’s l’espina, al poliesportiu d’Andorra i contra l’Aurtenetxe. Van perdre. Tot i els cops, el club sempre ha mirat cap endavant. Cinc anys després, amb el mateix entrenador, el mateix director esportiu i també la mateixa junta directiva, l’entitat no s’ha frenat mai. En la tercera temporada a la Lliga ACB ja han aconseguit emular el millor Festina Andorra. Aquell dels germans Llorente, Jou i Toñín, Quique Villalobos i Zapata, entre d’altres, i 22 anys després tornen a la Copa del Rei de la coneguda com la millor competició d’Europa. I ho fan com a equip invicte al poliesportiu d’Andorra en tota una primera volta. Vuit de vuit.
Per obtenir el bitllet per a Vitòria-Gasteiz només havien de guanyar el Reial Betis Energia Plus, i això sense mirar cap a la pista del Fernando Buesa, on el Baskonia havia de guanyar el RETAbet Bilbao Basket. Es va complir tot. Victòria del BC MoraBanc i derrota del RETAbet Bilbao Basket per acabar entre els vuit millors equips de la primera volta de la Lliga ACB.
Els de Joan Peñarroya es van imposar per un clar i contundent 95 a 69 al Reial Betis Energia Plus, que venia de guanyar el Reial Madrid, el RETAbet Bilbao i també l’Unicaja de Màlaga. Si volien ser a la Copa del Rei, els de Zan Tabak havien de guanyar en una pista on no havia guanyat cap equip i de 38 punts de diferència. Segurament, els andalusos es van divertir més jugant a llançar-se boles de neu a la porta de l’hotel que a la mateixa pista en els dos primers quarts. Els andorrans van ser un autèntic vendaval i van utilitzar la recepta que més li agrada a Joan Peñarroya: defensa al límit i córrer com desesperats al contracop. Pur espectacle quan surt bé, i va sortir millor que mai. El parcial d’inici va ser de 13 a 5 amb un Thanasis Antetokounmpo estel·lar que té ganes de veure al seu germà a Vitòria. A partir de llavors va ser el torn de Giorgi Shermadini, que es va berenar d’una tacada Rasid Mahalbasic i també Juanjo Triguero. Strahinja Milosevic i Bostjan Nachbar no es van atrevir a entrar dins de la pintura, normalment tampoc ho fan quasi mai. El georgià va ser un colós sota el cèrcol. Al final del primer quart, 30 a 19 a favor dels de Peñarroya.
En els 10 minuts següents va continuar el festival, i ho va fer amb dos triples consecutius de Guille Colom. L’escorta andorrà es va posar el públic a la butxaca. Els de Zan Tabak van perdre els nervis amb faltes intencionades i també tècniques. No sabien com aturar els jugadors del BC MoraBanc, que van marxar al descans amb un 54 a 28. Molt bon atac i molt bona defensa per als de Peñarroya i nul·litat en totes les facetes dels de Tabak.
Ensurt a la represa
Tot allò que havia fet bé el BC MoraBanc no ho va fer a la represa. Els de Joan Peñarroya van rebre un parcial de 7 a 26 que va acostar el Reial Betis a només cinc punts (61 a 56) amb els triples de l’ex-FC Barcelona Bostjan Nachbar i els punts de Trent Lockett, i la inspiració ja coneguda de Vojdan Stojanovski. Amb el 60 a 46, el tècnic va demanar el suport del públic ja que començava a notar que els seus jugadors s’havien desconnectat del partit. Sort que aquest equip té fam i va reaccionar amb un parcial de 6 a 0, que va tenir moltíssima continuïtat en l’últim quart.
L’últim acte va començar amb triples de Thomas Schreiner i David Jelínek i també amb el festival de moviments, com un ballarí de claqué, de Giorgi Shermadini. Els va tornar bojos a tots i va deixar bocabadat el públic en més d’una ocasió. El Reial Betis Energia Plus es va desfer com un terrós de sucre. Zan Tabak no va trobar cap antídot. Cap. L’allau de joc andorrà va deixar un parcial de 34 a 13 definitiu i la festa va passar cap a la graderia. Onada per aquí i onada per allà. Una festa grossa que podria tenir continuïtat també en la segona volta. Si aquest equip continua amb aquesta fam i no mor d’empatx, que no ho sembla, aquest nou projecte aspira a tot. Play-off pel títol, la propera fita? A l’estil Cholo Simeone, partit a partit, i encara queda una segona volta sencera per continuar gaudint de bon bàsquet. Fa 22 anys es va perdre als quarts contra l’Estudiantes a Granada, contra un Alberto Herreros excels, i... aquest cop arribaran més lluny? Avui toca sorteig, a les dotze del migdia, i comença un altre repte més. Aquesta entitat no vol posar el fre de mà i vol tornar a fer un altre pas en aquest creixement constant que viu des de ja fa unes quantes temporades... i no són moltes.