Un dels molts ‘fills’ de Caparrós

Ja fa 9 anys del debut de Marc Fernández, extrem de l’FC Andorra, a primera divisió espanyola. L’actual seleccionador d’Armènia li va donar l’alternativa al Mallorca en substitució d’Emilio Nsue en un partit contra l’Espanyol. El de Corbera de Llobregat va jugar 16 minuts. Aquell curs va jugar sis partits a l’elit.

 

Parlar de Joaquín Caparrós es parlar de planter. A l’entrenador d’Utrera, actual seleccionador d’Armènia, li agrada mirar a on d’altres no miren i se la juga sense mirar el DNI. A Diego Capel el va fer debutar amb només 16 anys al Sevilla i a Iker Muniain amb també 16 anys a l’Athlètic. En total 41 joves jugadors després de passar pel Sevilla, Deportivo de la Corunya, Mallorca, Osasuna, Llevant o Granada. Qui té a la plantilla un dels molts fills de Caparrós és l’FC Andorra. Als seus 31 anys i després de moltes aventures futbolístiques, Marc Fernández s’està retrobant al Principat amb la seva millor versió com a futbolista. I això que ell va arribar a complir un somni amb només 21 anys. 

Era un 18 d’agost del 2012. L’extrem esquerre de Corbera de Llobregat, que va fitxar aquell estiu pel Mallorca B procedent del Cartagena, va sortir al terreny de joc al minut 74 en substitució d’Emilio Nsue quan el partit estava amb empat a 1 entre els mallorquins i l’Espanyol. El matx va acabar amb un 2 a 1 favorable als de Caparrós amb dos gols de l’israelià Tomer Hemed. En aquell equip del Mallorca també hi havia un jugador que va acabar al club tricolor i que actualment milita a l’Inter Club d’Escaldes, Víctor Casadesús. “Hi havia el porter Dudu Aouate i també jugadors com José Nunes, Antonio López, Tomás Pina, Ximo Navarro, Abdón Prats, Víctor Casadesús... Va ser l’any que per desgràcia vam baixar a segona divisió A. En aquella etapa jo tenia 22 anys. Vaig jugar sis partits a primera, entre ells contra el Barça i el Reial Madrid, tres de Copa del Rei. Quan comences a jugar a futbol t’imagines això i al final allò va ser com ho he aconseguit”. Una etapa inoblidable. “Ho vaig gaudir moltíssim i és segurament del més important que he viscut, però també juntament amb l’ascens del CE Sabadell amb un gol meu. Debutar a primera va ser un somni i després jugar contra el Barça o el Reial Madrid més que un somni, ja. En l’àmbit futbolístic, els somnis que tenia de petit els he complert tots”.

Marc Fernández és un d’aquests jugadors de gran talent sorgits del futbol català. Va començar amb els prebenjamins del Pubilla Casas i com a aleví B va fitxar pel Ferran Martorell i després cap al Cornellà. Tot seguit i com a infantil es va incorporar al Barça, on va coincidir amb Iago Falqué, Bojan Krkic o Fran Mérida. Va marcar 18 gols a les ordres de Xavi Llorens. No el van renovar i va tornar al Cornellà i allà es va quedar fins a ser cadet A. El tècnic Javi Pascual el va recuperar anímicament després de passar-ho malament per haver deixat el club blaugrana. De juvenil va passar, novament, pel Ferran Martorell i després va viure la primera experiència lluny del futbol català després de superar la xifra de 30 gols: al juvenil del Saragossa de divisió d’honor. Marc Fernández era un jugador ràpid, de gran qualitat tècnica i golejador i abans d’acceptar l’oferta del Saragossa, en el seu últim any de juvenil, va rebre ofertes de la Damm, l’Hospitalet, el Badalona o l’Europa. A Saragossa va marcar 19 gols i el CE Sabadell de Ramon Moya el va fitxar, però el va cedir a l’Europa. Una vegada finalitzada la seva cessió torna a Sabadell. El 2011 marca el gol que fa tornar el club arlequinat a segona divisió A després de 18 anys a segona B. Aquell equip el dirigia Lluís Carreras, un altre talibà de l’estil cruyffista com el seu actual entrenador: Eder Sarabia. “L’Eder sempre ho té clar. Amb l’FC Andorra, per a bé o per a mal, morirem amb el nostre estil de joc. No canviarem per res. Això t’ajuda perquè saps quina és la línia. També em va passar quan vaig tenir d’entrenador al CE Sabadell Lluís Carreras. Estil Barça. Aquell Sabadell tothom el recorda per com de bé jugava a futbol. Els jugadors anem a mort amb això”.

La carrera futbolística de Marc Fernández va continuar a Cartagena de la segona divisió A, però aquell equip acaba baixant a segona B, tot i la bona plantilla que va dissenyar. D’allà al Mallorca B i també el seu debut a primera i els seus sis partits a l’elit fins a l’arribada a la banqueta de Goyo Manzano. Aquí es va truncar el seu somni. “Em vaig quedar amb l’espina quan va marxar Joaquín Caparrós. Amb ell vaig estar-hi mitja volta i anava a quasi tots els partits. Comptava amb mi i el primer dia que va arribar Goyo Manzano als joves ens va enviar al segon equip. No ens van deixar ni entrenar. Em vaig quedar amb la sensació que si Caparrós hagués seguit podia haver-me consolidat a primera, però al final tot passa per alguna cosa”.

Al gener del 2014 va deixar el futbol espanyol per anar a Israel amb l’Hapoel Bnei Sakhnin i després va tornar a Catalunya per jugar amb l’Espanyol B. Tot seguit retorn a Sabadell, després Llagostera i UCAM Múrcia i, novament, aventura a fora a Grècia per jugar amb l’Asteras Tripoli i després l’Apollon Smyrnis. Ara és una de les peces bàsiques en els esquemes d’Eder. “Volia tornar a casa després de donar molts tombs i vaig decidir venir aquí pel projecte que té l’FC Andorra. I he encertat”, va sentenciar un dels molts fills de Caparrós.