Si l’antiga Iugoslàvia va irrompre com a potència del bàsquet a finals dels 60 i principis dels 70 va ser en part gràcies a Ranko Zeravica i també a Aleksander Aza Nikolic. Ells van ser els artífexs d’aquell combinat iugoslau que va enlluernar el món durant dues dècades i amb què Zeravica va portar el seu país als ors del Mundial de Iugoslàvia de 1970 i els Jocs Olímpics de Moscou el 1980. A més d’una plata olímpica, una plata i un bronze mundials i dues plates europees. Això sí, Zeravica també va deixar empremta en el bàsquet del país, gràcies a la gran amistat que va forjar amb el president de la Federació Andorrana de Bàsquet (FAB), Manel Fernández. Un autèntic mite, amb un currículum envejable i que a principis dels anys 90 es va convertir en assessor de la FAB. Assistia als entrenaments i partits en categoria mini i també va fer d’assessor de la selecció sènior masculina als Jocs dels Petits Estats de Malta l’any 1993, amb Rafa Marín de seleccionador. Però... ¿com va arribar aquesta connexió amb el país? El seu amic íntim Manel Fernández ho recorda molt emocionat. “Estic fotut, però deixaré els dolors de banda per explicar com va néixer aquesta connexió. A Ranko el coneixia des de principis dels anys 80 perquè un dia me’l vaig trobar passejant per Andorra i el vaig reconèixer. El vaig saludar i li vaig dir que jo estava en el món del bàsquet. Als anys 90, quan vaig ser nomenat president de la federació, li vaig oferir de fer coses amb nosaltres, com assessorar-nos en la formació dels jugadors en categoria mini. Va acceptar encantat, i s’ha de destacar que ho feia a cost zero”, va recordar Fernández, que ahir estava molt afectat. “El vaig anar a veure al mes de maig a Saragossa ja que al febrer havia patit un atac de cor. Aquell dia vam passar tota la tarda junts xerrant i mirant esport. Se’l veia amb ganes de lluitar i de tirar endavant. De fet, la federació de Sèrbia el va contractar per fer de caçatalents. Aquell dia me’n vaig anar de Saragossa [on Zeravica estava establert] amb la sensació que podia recuperar-se. Abans que marxés a Belgrad hi vaig parlar i avui m’assabento de la seva mort. Et queda un buit per dins.”
Zeravica era un habitual del Principat. Molts estius pujava amb la seva parella, Zaga, a la Cortinada, on viu Fernández. “Li agradava molt ser aquí per la tranquil·litat, la seguretat, el clima i el nostre menjar. Gaudia molt de les muntanyes.” Manel Fernández va parlar ahir amb Zaga. No assistirà a un enterrament que promet ser un gran homenatge al mestre Zeravica. “Hem tingut la sort que hagi col·laborat amb nosaltres. Hi ha pocs privilegiats que ho puguin dir, a excepció de Sèrbia. És una pèrdua molt important. Un amic.” 
Un altre que va compartir vivències amb Zeravica va ser el delegat en aquells moments de la selecció, Jordi Clua. “Era una eminència del bàsquet i també una persona excel·lent. Ha estat el millor entrenador serbi i el que més ha aportat. Va ser tot un luxe tenir-lo aquí.” Clua, fins i tot, va explicar que “vam veure junts, a l’habitació de l’hotel, la final de la Copa d’Europa de futbol entre el Marsella i el Milan. Al meu costat tenia un mite del bàsquet...”
Jaume Tomàs, actual director tècnic de la FAB, era un jovenet que feia de tot a l’ens. Entrenava un equip de minis de la fornada de Xavi Galera. “Sempre he dit que el meu mestre és Quim Colom [pare de Quino i Guille], però vaig aprendre moltíssim de Zeravica. Ell veia coses que no veia tothom. Recordo que fa dotze anys el vam convidar a un campus al pavelló Germans de Riba d’Ordino, i ja era gran i s’estava set o vuit hores al pavelló. Tenia molta vitalitat per ensenyar. El portava amb el meu Golf pel Principat i desprenia molta humilitat. Tinc jugades que batejo amb el nom d’ell, com Ranko posteado”. Per Tomàs, el mestre Zeravica era “d’una altra galàxia”. 
Un total de 62 títols avalen el de Novo Milosevo. Es va retirar al CAI Saragossa, però també va entrenar en aquell FC Barcelona on va apostar per un júnior que es deia Juan Antonio San Epifanio, Epi. Va ser mestre de mestres, com Mirko Novosel o Boza Maljkovic. “Només tenia 16 o 17 anys i em va impactar molt quan vaig veure que m’entrenaria una persona tan rellevant com Zeravica, que tens com un mite. Fa cinc anys me’l vaig trobar i després de quinze anys sense veure’ns em va venir a saludar, em va reconèixer... Una persona excel·lent”, va recordar l’exjugador internacional Sergi Salesa. “Com a entrenador només cal llegir el seu currículum. Va ser un avançat a la seva època. Aito va ser un dels seus alumnes i ell va estar al Barça d’Epi, Solozábal i Sibilio”, va sentenciar. Tot un mite amb també un passat escrit al país.

El MoraBanc, amb ganes de treure’s l’espina, visita el Fuenla

La derrota contra l’ICL Manresa no l’esperava ningú... ni ells mateixos. El MoraBanc Andorra pretén treure’s aquest mal regust i diumenge a la una del migdia tindrà l’oportunitat de fer-ho a la pista del Montakit Fuenlabrada, un equip que va baixar esportivament la temporada passada però que després va ser repescat als despatxos, tot i quedar últim classificat amb vuit victòries i 26 derrotes. Els madrilenys —aquesta temporada dirigits per l’exjugador Zan Tabak, que té al costat Jota Cuspinera i el lleidatà, que sempre ve al Campus Nike del país, Josep Maria Raventós— ja tenen una victòria i sumen el mateix balanç que els andorrans. Ja no tenen Andy Panko i el lideratge del joc ofensiu està més repartit que els curs passat, entre Marko Popovic, Ivan Paunic, David Wear i Ernest Scott. “Sempre és interessant tornar a la que va ser casa teva i veure com et reben. L’any passat no va ser un gran any, però sempre em van tractar molt bé”, va assegurar en zona mixta l’ala pivot internacional per la Gran Bretanya Daniel Clark, que espera aportar molt més del que ho està fent. “El nostre problema no és físic sinó que és més mental, i ho hem pagat.” Mentrestant, Giorgi Shermadini es troba a gust al Principat. “Hi estic molt bé, m’agrada el club i la feina que fa el cos tècnic”, va reconèixer el georgià.