Un somni de 'cara B' fet realitat

"He tingut molta sort en la meva carrera. M’ha anat tot bé en tots els equips on he estat, sense comptar el maleït descens. Molts m’han dit que el millor que he tingut són aquestes bones vibracions diàries. Mentality Dylan Ennis: intentar estar de bona cara, i per això vaig acabar sent capità del primer equip”. Així va descriure la seva carrera Guille Colom, germà de Quino Colom, campió del món amb Espanya. L’escorta, el petit dels Colom, deixa el bàsquet als 34 anys després d’una temporada a LEB Plata amb el CBZ-Club Baloncesto Zaragoza, l’antic CAI Saragossa. Ara es dedicarà plenament al projecte que comparteix amb el seu germà, el Ring Fantasy ACB, un joc fantasy de bàsquet, i també als seus tres fills des de Saragossa, on viu des que va deixar el Bàsquet Club Andorra. “El vam crear nosaltres abans de la desaparició del Fantasy de Jugones ACB. Jo hi jugava bastant i en vam parlar amb el meu germà. Sempre hem fet moltes coses junts, i vam parlar amb qui portava aquest joc i es va unir amb nosaltres. Ja porto tres anys després de signar amb l’ACB i l’Eurolliga. Ho porto tot jo amb els programadors i Quino n’és el cap, perquè ell ha tingut una carrera més bèstia que la meva. Aquesta és la meva nova passió”.

La seva carrera esportiva va començar a la base del Bàsquet Club Andorra fins a categoria júnior, i després va emigrar a Saragossa per començar els estudis universitaris. Allà va jugar amb El Olivar a Primera Aragonesa i després a l’Stadium Casablanca a Lliga EBA. Després de dos anys va tornar al país per jugar amb el segon equip del BC Andorra a Copa Catalunya, amb David Eudal vinculat al primer equip de Joan Peñarroya, després d’una trucada de Francesc Solana. Ho van guanyar tot amb el segon equip i també amb el primer. Després, cessió al LOBE Osca de LEB Or dirigit per Quim Costa, amb Jorge Lafuente, Tadas Sedekerskis i Goran Huskic. El 2016 va tornar a casa amb dinàmica de primer equip, i amb el descens a LEB Or va marxar cap a Saragossa per jugar al club d’un bon amic, l’ex-CAI Saragossa. “És evident que amb el meu germà hem tingut carreres completament diferents, però sempre diem que cap dels dos ens hauríem imaginat tenir la carrera que hem tingut. Anava al Sant Ermengol i em feia fotos amb Louis Bullock i Raül López quan venien aquí de pretemporada, i em comprava la samarreta de Rudy Fernández. Sembla surrealista. Una carrera on la realitat està per sobre de la ficció. Després d’estar a Osca em va arribar l’oportunitat de ser professional i així va ser”.

Els anys al Bàsquet Club Andorra els descriu així: “Va ser un somni. Un noi d’Andorra que anava al Joan Alay a veure la fase d’ascens del primer equip amb Xavi Galera, Jordi Olcina, Jordi Badia o Rafa Casals, i després han estat amics meus. I després vaig passar d’anar amb el primer equip a pistes com les del Reial Madrid o el Barça o a jugar competicions europees. He viscut tot al màxim, a tots els nivells”.

Els seus millors moments a nivell individual van ser amb la selecció absoluta, amb sis metalls, començant amb un bronze U18 i després un or amb 23 anys, formant part del millor cinc inicial de l’Europeu C, a més d’un MVP. “He tingut moltíssima sort de ser andorrà i jugar campionats d’Europa, encara que siguin de nivell C. M’ho he passat millor que mai amb la selecció perquè he jugat amb una confiança total”. I amb el BC MoraBanc “ha estat una mica un sí i un no. Em van donar l’oportunitat de jugar a un gran nivell perquè soc del país i n'estic eternament agraït, però em va costar veurem en un altre rol perquè era el Guille. Contra el Burgos vaig anotar 11 punts en set minuts i després ja no vaig jugar. No em veien en un altre rol”.

Quan va deixar el BC MoraBanc va tenir l’opció d’anar a Islàndia al Njarðvík amb Haukur Palsson, o a Irlanda, però va decidir quedar-se a Saragossa per motius familiars. “Quino sempre em deia que hi havia molta gent que deia de mi que estava a Andorra perquè soc d’aquí, però aguantar-te vuit anys al club i després fer bons partits amb la selecció també vol dir alguna cosa. En tots els equips on he jugat he estat un talismà”.

Tot i això, no van arribar a jugar junts amb el seu germà Quino, però sí com a rivals a l’EuroCup, quan Quino era a l’UNICS Kazan. “Ens van voler ajuntar aquí, però no va poder ser. Ara jugarem junts en aquests partits de majors de 35 anys. També he jugat contra Pau Gasol, Joan Carles Navarro, Rudy Fernández o Luka Doncic. Amb el BC MoraBanc he pogut flipar més i amb la selecció he gaudit més”.

I qui ha confiat més en ell? El seu pare, Quim: “Ell va confiar en nosaltres cegament i ens va fer creure que érem bons amb missatges molt positius”. Un somni de cara B fet realitat.

 

'Toi' Gabriel lidera una selecció molt jove a l'Europeu C

 

Toi Gabriel, pivot del segon equip del MoraBanc Andorra de 38 anys, lidera una selecció absoluta farcida de jugadors joves al Campionat d'Europa C que es disputa a partir d'avui (17 hores) a Gibraltar contra la Malta de Samuel Deguara, un pivot de 2,27 de 35 anys. El combinat, dirigit per Cristian Vegas, no podrà comptar amb el base Aaron Ganal, però sí que tindrà una plantilla farcida de joves com Gerard Lamelas, que encara ni s'ha estrenat amb la sub-18. També hi haurà Sergi Serrato, Joan Aguilar, Alejandro Aranda, Ken Santiago, Izan Fernández, Leo López, Àlex Peral, Ignasi Armengol, Mathis Mulard i Biel Gallego. L'estrena serà contra Malta, que també té el pivot Sarr i Jordan Tucker, que milita al Promitheas Patras de la primera divisió grega. Un jugador que aquest curs va anotar 12 punts per partit.