Només tenia 17 anys. I aquell marrec d’1,82 va complir el somni de debutar amb el primer equip del Barça al Palau Blaugrana i en un partit d’Eurolliga contra l’Asseco Prokom polonès. Van ser els 146 segons més intensos de Xuso, com el coneixien en aquella època, és a dir, Josep Pérez. Era el 27 d’octubre del 2011. Encara era júnior i jugava al Barça B sent el jugador amb més minuts, el quart més valorat de l’equip i el segon màxim assistent de tota la LEB Plata.
Físicament no era un portent, però sí que tenia moltíssim talent. De fet, a la final del Torneig Júnior de l’Hospitalet va anotar 32 punts amb 6 de 9 en triples contra el Reial Madrid. També va destacar contra un equip xinès al Nike International júnior Tournament de Barcelona amb 5 de 7 en triples. Això sí, tot li va venir massa aviat al base de Llíria, i el 2014 va deixar el Barça després del descens del segon equip. Quim Costa, exjugador del Barça, el va fitxar pel seu Peñas Osca. En territori aragonès va anotar 8,2 punts, va capturar 2,1 rebots, va repartir 2,6 assistències i va valorar 9,4. A partir de llavors va començar a tenir aventures al bàsquet espanyol de LEB i ja té 28 anys. Està sense equip i la lesió muscular de Rafa Luz li ha obert les portes del BC MoraBanc. Signa contracte per un mes i prorrogable per a dos mesos més, tal com va avançar el BonDia al seu web. 
Josep Pérez estava al bàsquet islandès. Va deixar el CB Almansa de LEB Or per emigrar a Islàndia. La seva primera aventura lluny del bàsquet espanyol. Es va incorporar al UMF Þór Þorlákshöfn, però no li va anar gens bé. De fet, així de clar ho deixava escrit al Twiter el 29 d’octubre: “Torno a Espanya. Quant a bàsquet va ser terrible. Viure a Islàndia, únic. És un país espectacular i una bona societat. Aprenentatge i a seguir. No sé si alguna vegada he tingut tantes ganes de jugar a bàsquet”. 
Segons ha pogut saber el BonDia, Josep Pérez està molt motivat davant d’aquest nou projecte que se li presenta, i més en un dels màxims favorits a assolir l’ascens a la Lliga ACB. 
El 2020 no va tenir gens de sort. A la cinquena jornada i en un partit contra el Bàsquet Girona es va trencar el menisc extern i del lligament creuat del genoll esquerre. Es va operar l’1 de desembre i ja no va tornar a jugar més aquell curs, i això que estava en un bon moment de forma amb 8,6 punts, 4,4 rebots i 2,4 assistències per partit i sent el segon jugador més valorat de l’equip amb 12,8 de valoració. Al curs següent va donar la permanència amb un triple decisiu. 
A Almansa va arribar després de romandre durant dues temporades al Covirán Granada a les ordres de Pablo Pin. En la seva última temporada a Andalusia va jugar 17,7 minuts de mitjana amb 5,1 punts i un 90% en tirs lliures. A més de repartir quasi tres assistències per partit. Demostrant ser un base amb un excel·lent tir exterior i bona visió de joc amb molta qualitat tècnica. 
 
Campió a manheim u18
El 2012, la selecció d’Espanya U18 es va imposar al prestigiós torneig de Manheim amb Willy Hernangómez i Josep Pérez al cinc ideal. En aquella selecció hi havia Sebas Saiz i Alberto Díaz. I en el cinc ideal hi havia Paul Zipser i els serbis Mihajlo Andric,  actualment al BC MoraBan, i Nikola Radicevic. 
De fet, Josep Pérez va ser internacional en totes les categories inferiors amb Espanya i els seus idols són Joan Carles Navarro, Sarunas Jasikevicius i de l’NBA Ginobili i Curry. Un talent regenerat, que ja té 28 anys, i que ajudarà durant un mes o potser mes l’equip dirigit per Lezkano. Compartirà posició amb Micah Speight i Thomas Schreiner.