Un toroman. Sí. Un altre boig a qui li agraden els reptes aquells de posar al límit el cos. Sergio Gracia, de 40 anys, es va convertir en el primer finisher en acabar en 14a posició en la primera edició d’un triatló extrem amb distància ultraman, que els organitzadors van batejar com a Toroman, és a dir 10.000 metres de natació, 107 quilòmetres de BTT, 285 quilòmetres de ciclisme i 84 quilòmetres de cursa a peu. Tres dies de competició per a un total de 50 bojos i malalts del triatló. Una prova més dura que un ultraman i a què Sergio Gracia es va apuntar quasi sense voler-ho després de veure un anunci al Facebook. Se’n va penedir un cop va veure les característiques de la prova, però després va claudicar veient que podia perdre els diners invertits, un total de 700 euros, i també es va motivar quan va començar a entrenar-se a les ordres de Pere Marquina.
Tot d’una va arribar el dia de començar la Toroman –competició que va tenir lloc en un poble del sud de Sevilla, La Rinconada– i, com qui no vol la cosa, va acabar després de 32.20 hores. Primer va ser la prova de natació. Un total de 10.000 metres fent deu voltes al circuit del parc de Las Gaveras i després la prova de BTT, amb 107 quilòmetres de pistes i senders amb un desnivell positiu de 1.500 metres recorrent part de la Vega del Guadalquivir.
“En la prova de natació em van fer molt mal els braços ja que no estic acostumat a nedar amb el vestit de neoprè. En BTT la prova se’m va fer llarga ja que vaig trigar set hores.” El segon dia, la prova de ciclisme. Molt llarga i exigent, amb 285 quilòmetres i un desnivell de 3.400 metres per la Sierra Norte de Sevilla i la Vega del Guadalquivir. “Va ser mortal. Un total de 12 hores sobre la bicicleta. Vaig acabar rebentat, amb mal de cul i de cames.” L’últim dia va ser la cursa a peu, amb sortida i arribada a La Rinconada. Un total de 84 quilòmetres per camins i senders amb moltes zones tècniques i 1.000 metres de desnivell. “En aquests tres dies penses a abandonar i a enviar-ho tot a fer punyetes, però després sempre surt l’orgull. Vaig arribar bastant bé de preparació, i això que vaig començar a finals d’abril l’entrenament específic per a la prova.”
Sergio Gracia, que treballa en una constructora i té parella i dos fills, un de 6 anys i un altre de 9, fa set anys que fa curses de muntanya. Jugava a futbol i també practicava esquaix fins que un dia va descobrir la muntanya. “Va començar com un hobby i després m’hi vaig aficionar.” Ha competit en moltes proves, com la Celestrail, la Mític o la Ronda dels cims de l’Andorra Ultra Trail, i ara té entre cella i cella inscriure’s a Eufòria, la nova bogeria de l’Andorra Ultra Trail. Competirà amb José Cancelos. “Jo treballo moltes hores i tinc poc temps per entrenar-me. Recordo quan vaig dir a Pere Marquina que em preparés tres sessions a la setmana o com a màxim quatre, i des de la primera setmana me’n va posar sis i alguna setmana set, i també doblava entrenaments... Ha estat tot molt complicat per a la família. M’aixecava cada dia a les sis del matí, anava a nedar a AnyósPark i a les deu de la nit feia spinning mentre els meus miraven la televisió. Al migdia sortia cada dia a córrer. Ha estat molt dur.”
El millor temps de la prova va ser de 26 hores i per Sergio Gracia arribar a la meta ha estat la millor victòria possible. “M’he sentit molt bé. Quan veus que pots la satisfacció és brutal. A la competició ho dónes tot. Arribes al límit físicament i psíquicament. Moltes vegades et passa pel cap retirar-te, i sempre guanya el cap.” Durant la Toroman, el seu entrenador, Pere Marquina, li anava fent preguntes per missatges tota l’estona i el pare de Sergio, Alfonso, va estar al seu costat a la població sevillana. “Pere Marquina m’anava donant consells i quan vaig passar la meta no s’ho creia. Em va felicitar moltíssim i em va dir que estava sonat.” ¿I per què va triar fer triatlons o curses de muntanya? “La feina és molt exigent i és una manera de desconnectar.”
Després d’acabar la prova en quedava una altra més. Dotze hores de cotxe per arribar ahir a la tarda al Principat. Un altre repte més per a Sergio Gracia. Té deu butllofes al peu, una per cada dit, i el dissabte 8 d’octubre va competir en l’Ultra Trail Guara Somontano d’Osca. Una setmana abans que la Toroman. De bojos. “Ara mateix només penso a descansar un temps i estar amb la família, però a l’hivern faré randonnée i també començaré a preparar la prova d’Eufòria.” ¿Quina sensació li queda després de ser un toroman? “T’animes, sembla que et menjaràs el món i veus que tot l’esforç fet anteriorment compensa. Això sí, tampoc n’hi ha per a tant.” Després de molts entrenaments i entrenaments no està gens malament. El cos ho aguanta tot.