Paula Blasi, ciclista d'Esplugues de Llobregat de l'UAE Team ADQ que resideix a casa dels avis, a Llívia, és la vigent campiona d'Europa en ruta i tercera del món sub-23, va guanyar l'Amstel Gold Race, una clàssica que sempre ha estat adversa al ciclisme espanyol.

"Andorra em dona aquest puntet d'anar volant a les proves. La meva preparació al Campionat del Món sub-23 i al Campionat d'Europa va ser al Pas de la Casa. Les carreteres aquelles em senten molt bé i em permeten fer una bona preparació. L'última posada a punt l'he fet aquí a dalt. Per tant, que no m'ho treguin mai". Paula Blasi, ciclista d'Esplugues de Llobregat de l'UAE Team ADQ, i que resideix a Llívia, a casa dels avis, va guanyar diumenge l'Amstel Gold Race, una clàssica del ciclisme que sempre se'ls ha ennuegat a les corredores espanyoles. Ella va superar per 27 segons dues de les millors ciclistes del món, la polonesa Kasia Niewiadoma (Canyon) i l'holandesa Demi Vollering (FDJ). 
Paula Blasi va començar en el món del ciclisme el 2024, quan va deixar la duatló després de lesionar-se al Campionat d'Espanya. També va ser triatleta. Molt inquieta. I des de llavors tot ha anat molt ràpid. Potser massa. Es va proclamar campiona d'Espanya de contrarellotge sub-23 el 2024 i un any després es va fer amb el Tour de Romandía i va donar el cop definitiu al Campionat del Món de Ruanda.  I tot plegat fabricat a les carreteres del país. "Vaig decidir venir a entrenar aquí per un tema d'altitud. Llívia està a 1.200, però no es considera entrenament en alçada. Em vaig plantejar anar a Font-Romeu, però està en territori francès i jo preferia zona catalana. Pas de la Casa m'ho conec molt bé i està a prop d'Ax-les-Thermes i a mi m'agrada pujar ports de muntanya. És com el meu Port d'Aventura. A més en mitja hora estic a casa", va assegurar Paula Blasi, que té contracte amb l'equip UAE Team ADQ –el mateix que l'eslovè Tadej Pogačar, tot i que no comparteixen estructura–. "Faig quasi tots els ports de muntanya del país, però em té el cor robat Ordino des de Canillo. El faig quasi sempre. Bàsicament, tots els llocs d'allà tenen molt d'encant i puc fer esforços en alçades. I també tinc el pla de la carretera de la Seu d'Urgell. La varietat sempre va bé". 
El port que encara no ha fet és el Coll de la Gallina. "El tinc molt pendent de fer. Especialment per preparar La Vuelta a Espanya que pujarem l'Angliru. Sí o sí, el faré quan torni". 
Encara no s'ha entrenat conjuntament amb cap ciclista professional que resideix al país. "M'he creuat amb ells i amb algunes d'elles també. Encara em falta conèixer alguns d'ells".  
El pensament de venir a residir al país planeja pel seu cap. "M'ho he plantejat bastant perquè ara estic vivint a Llívia, a casa dels avis, i quan vulgui anar a viure sola doncs és una opció. Andorra és pur muntanya i a mi m'interessa. Seria el punt perfecte, però em fan por els hiverns, que són molt freds. Ho tinc molt rumiat i no ho descarto gens. Quan vaig començar a viure a Llívia vaig pensar que no estic preparada per a les grans ciutats. Prefereixo saludar els quatre avis que estan pels carrers de Llívia".
Si va començar de casualitat al món del ciclisme també va guanyar a l'Amstel Gold Race de la mateixa manera. Li van dir de competir per substituir una companya lesionada. "Cada vegada m'estic adonant que potser no és tanta casualitat. Ma mare em recordava que l'any passat va passar el mateix perquè les carreres que vaig guanyar va ser avisant-me a l'últim moment i vaig acabar guanyant-les. El cap fa molt. Quan vas a una carrera sense expectatives em va millor. No t'agobies i va millor". I a la celebració es va veure d'un traguet la cervesa Amstel que li van donar al podi. "Només vaig pensar... Quin gust em fa beure una cervesa ben fresca després de quatre hores de carrera. Era 0.0 i aquí també estem una mica per l'espectacle. Va ser brutal la sorpresa que es va endur el públic quan me la vaig acabar". 
La Vuelta és el seu proper objectiu. "Potser no arribo tan bé com jo voldria després de competir de manera sorprenent l'Amstel Gold Race". 
Una ciclista que va conèixer aquest esport de casualitat i que sabia el que era l'esport de les dues rodes perquè el seu pare mirava el Tour mentre feia una bona migdiada. "Jo no sabia res del ciclisme. Potser la meva referent és Mavi García, que ve de la duatló, però jo crec que és bo perquè em podia trobar en una escapada i atacava potser a una campiona del món tot feliç".