Decepció amb majúscules la que van poder viure tots els aficionats del BC River Andorra que van ser al pavelló Joan Alay. La comunió equip-afició va ser perfecta. Però només va fallar una cosa, i la més important, el resultat. Una cistella del Tíjola al darrer segon va deixar en no res la feina feta, obligant els andorrans a no tornar a fallar si no es volen veure eliminats (67-69).

 

La importància del partit es palpava des de l’inici. El matx donava l’oportunitat a un dels dos per posar-se per davant en la sèrie. Els primeres avantatges van ser per al River, però els andalusos marcaven parcials que feien el marcador es tornés a igualar. Ros, amb un triple, tornava a donar avantatge, tot i que la igualtat va tornar al concloure el quart, amb un empat a quinze.

Santamaria, que està realitzant uns grans play-off, encistellava un triple i dos punts més, que juntament amb Matalí posava el 29-25. Però aquí es va acabar l’avantatge andorrà. Amb un parcial de 0-13 els visitants posaven en un tres i no res un 29-38. Dos van ser els motius que expliquen la nova situació que es vivia, amb un Joan Peñarroya que es desesperava a la banqueta pel que estava veient. Els seus jugadors fallaven estrepitosament en el rebot, tant en atac, com, més preocupant, en defensa, cosa que permetia que el rival arribés a disposar de dos i fins i tot tres opcions de llançament si era necessari en cada atac. Matemalas va ser un dels artífexs de la reacció andalusa, amb 8 punts i dos tiples inclosos. Castillo i Pérez van ser dos més que van contribuir-hi.

El River perdia pilotes i no trobava bones opcions de llançament. Matalí es va encarregar, en jugada personal, de trencar per fi aquest parcial que tant mal estava fent, perquè fins llavors l’equip estava controlant el matx. El Tíjola s’escapava de 9 i encara sort d’una petita reacció final abans d’arribar al descans. Un palmeig de Johnson significaven dos punts. El conjunt andalús va gaudir d’un atac que per temps, semblava que havia de ser el darrer, però Zamora va robar la pilota, va arribar fins a la línia de fons i va assistir cap a Ros, que esperava la passada al racó, amb el braç carregat per llançar de tres. I no va errar. Va encistellar sobre la botzina, i es va anar al descans 36-40.

La intensitat i l’emoció es van multiplicar en la represa. Els triples de Santamaria i Holmes, més una cistella de Ros, tornaven a posar per dalt els andorrans (46-44), però Matemalas, també de tres, tornava a donar avantatge al seu equip. El final del quart va ser frenètic. Primer amb dos punts de Marín. L’aler internacional va robar en la darrera jugada la pilota, la va conduir fins a la pintura i allí va passar l’esfèrica a Santamaria, que encistellava de tres, com havia passat al final del tercer quart, sobre la botzina final, per anar als últims 10 minuts 53-54.

L’intercanvi de cistelles era constant, cosa que encara posava més dramatisme al partit. En el rebot, en què s’havia fallat greument en diferents fases del matx, l’encert creixia, amb un gran Johnson que ho atrapava tot. En defensa permetia que el rival no tingués més opcions, mentre que en atac ell mateix o un company se n’aprofitava per tenir un nou llançament. Un triple de Santamaria posava el 63-63 a cinc minuts per al final.

Johonson seguia fent-se fort a la pintura, repatint inclús taps. Un nou triple del base basc posava quatre per sobre el River. Es vivien moments de màxima tensió i el pavelló Joan Alay responia com s’esperava. En els dos tirs lliures que Bavosi no va fallar, que posaven l’empat a 67, el soroll era ensordidor. Cada jugada tenia la seva dosi adquirida de dramatisme. I més des de la línia de tirs lliures. Zamora va errar els dos que va tenir, que haurien donat avantatge al River. I en la darrera jugada Ortega va recollir una pilota per, un altre cop sobre la botzina, anotar i donar la victòria al Tíjola.
Els andalusos posen 2-1 la sèrie al seu favor. El mateix resultat que es produeix en l’altra semifinal. L’ADT Tarragona va salvar el primer match-ball a la seva pista per superar el Mallorca 82-68.