Federico Freire, ‘La Gata’, és un dels fitxatges del mercat d’hivern de la UE Sant Julià. Al migcampista argentí, de 31 anys, li van diagnosticar diabetis tipus 1 el 2007. En aquella època era una de les grans promeses de Vélez Sarsfield i es va quedar sense poder jugar al Mundial sub-17 de Corea del Sud.
 
A la diabetis se la coneix com la malaltia silenciosa perquè no fa mal. I és també silenciosa perquè la majoria de la societat desconeix el seu comportament i naturalesa. En general s’assumeix socialment que és una patologia limitant i que impedeix desenvolupar una vida normal, i no és així. 
A nivell futbolístic un dels casos més mediàtics és el del central del Reial Madrid i també de la selecció espanyola: Nacho Fernández. Amb només 12 anys li van diagnosticar diabetis tipus 1. El seu endocrí en aquell moment li va dir que havia d’abandonar el futbol. Juga a primera divisió espanyola amb un dels millors clubs d’Espanya i d’Europa. A més a més sense patir moltes lesions per tenir un bon control de la seva alimentació i la diabetis. 
La quantitat d’històries que s’escriuen de la pilota són moltíssimes. Federico Freire, nou migcampista de la UE Sant Julià, té una història lligada a la superació o també a una lliçó de vida. La Gata, com així li diuen des dels seus inicis a Vélez Sarsfield, va haver de readaptar la seva vida quan el 2007 li van descobrir diabetis tipus 1. Ell era una de les promeses de Vélez i estava convocat per la selecció d’Argentina sub-17 per disputar el Mundial d’aquesta categoria a Corea del Sud. Tres dies abans de viatjar cap allà va passar de ser convocat a haver de deixar el futbol amb només 16 anys. “Va ser un canvi molt fort en mi. Va ser una pedra que va aparèixer en el meu camí i vaig tractar d’agafar tot el suport de la meva família per poder saltar aquesta pedra i continuar lluitant per convertir el meu somni de ser jugador professional. Per sort, després el vaig poder complir”, va recordar Federico Freire, que va poder resoldre un problema que en cas de no haver-lo descobert hauria pogut portar conseqüències greus. “És una malaltia que si un no es cuida pot portar greus problemes. Quan em van internar a l’hospital, la infermera em va dir que no tornaria a jugar al futbol professional i va ser un cop molt dur. L’important per a mi va ser superar-ho”.
Sempre hi ha persones que apareixen a la teva vida quan van maldades i a La Gata el va salvar el doctor Luis Grosembacher. Ell el va convèncer per seguir perseguint el seu somni. “Em va dir que l’esport era molt important per a una persona amb diabetis. La meva mentalitat va canviar i gràcies a ell vaig complir el meu somni. Fa més de 15 anys que jugo amb diabetis a nivell professional”. Va aconseguir arribar a debutar amb el seu equip de petit, el Vélez Sarsfield. Va ser un 27 de novembre del 2011 quan Ricardo Gareca, que tenia de segon Turu Flores, li va donar l’alternativa en un partit contra el Club Atlético Colón a l’Estadi José Amalfitani, conegut com el Teatre de Liniers. Va jugar els 90 minuts en un equip on també hi havia els jugadors Ezequiel Rescaldini (exdavanter del Màlaga) i Mariano Bíttolo (ex-lateral esquerre de Còrdova o Albacete). “Soc insulinodependent. M’injecto insulina entre quatre i sis vegades al dia. És un tractament que costa entendre, però quan un l’entén sap que és important per a mi per continuar jugant a futbol”.
Després de 25 partits a primera amb el Fortín li va sorgir l’oportunitat de la seva primera experiència lluny del futbol argentí i va fitxar pel Catania del Calcio italià. Se li van obrir les portes de l’elit de bat a bat amb només 21 anys. El club sicilià va fitxar Federico Freire i també Sebastián Leto i ells dos s’afegien a la nombrosa nòmina de jugadors argentins del Catania: Mariano Andujar, Nicolás Spolli, Pablo Álvarez, Adrián Ricchiutti, Sergio Almirón, Alejandro Papu Gómez, Mariano Izco, Lucas Pata Castro, Gonzalo Bergesio, Fabián Monzón i Pablo El Pitu Barrientos. El tècnic Luigi De Canio només va donar sis minuts a La Gata i va ser en un partit contra el Torí que va acabar 4 a 1 favorable a Il Toro amb gol de Leto a passada de l’ex-Barça, Maxi López. El mes de desembre, Freire va tornar al futbol argentí per jugar a l’Arsenal de Sarandí convençut per l’entrenador Gustavo El Lechuga Alfaro. Aquest va ser destituït l’abril i va arribar a la banqueta, un exmític davanter, Martín Palermo. La Gata va ser un fix per a Palermo. La temporada següent va emigrar a Perú per jugar amb la Universitat San Martín de Porres. Allà va ser triat com el millor migcampista del 2015. Novament va tornar a Argentina per jugar amb l’Olimpo de Bahía Blanca. El seu peregrinatge va seguir a Estudiantes de San Luis argentí i dirigit per l’ex-Vélez Sarsfield, Omar Asad. Després Gimnasia de Jujuy, el Club San Telmo i el Santos FC de Perú va ser el seu últim club abans d’arribar al futbol andorrà en aquest mercat d’hivern. “Em va trucar un representant i em va agradar l’opció de tornar al futbol europeu, per això vaig acceptar la proposta de la UE Sant Julià”. Ell no ha estat l’únic fitxatge argentí, ja que hi ha cinc jugadors més que estan a les ordres del també argentí, tot i que nacionalitzat bolivià, Fernando Ochoaizpur. 
La Gata va recordar el seu passat futbolístic. “Vaig arribar a debutar a primera divisió d’Argentina amb el club que més m’estimo, Vélez Sarsfield, i en un país molt futboler com el nostre. Després, l’experiència a Itàlia va ser complicada, però per a mi va ser molt important anar allà”. Freire és de la generació dels 90, per tant, de la mateixa que Toto Salvio (ex-Atlètic Madrid) o Mateo Musacchio (ex-Vila-real o Milan). “Què m’ha faltat per arribar? Haver aprofitat els moments quan vaig estar al Top. Vaig tenir problemes amb el meu representant i també familiars. Tot i que continuo gaudint del futbol”. A la UE Sant Julià, nou capítol.
 
Paschetta, ‘Patxi’ i ‘Luisma’, fitxen per la UE Sant Julià
 
La UE Sant Julià continua realitzant presentacions de jugadors. Després dels cinc argentins: Raúl Iberbia, Federico Freire, Héctor Morales, Jonathan Mazzola i Ramiro Maldonado s’han unit tres fitxatges més. El central Tomás Paschetta sorgit del Nueva Chicaco argentí i el seu últim equip va ser el Siracusa Calcio. Té 28 anys i fa 1,87. L’altre és el porter Patxi Sánchez. Un porter mallorquí de 24 anys que militava a l’UD Arenal i que va jugar a l’Eldense. I també el davanter andalús Luisma Casas, que estava a l’FC Bruno’s Magpies de Gibraltar, on havia marcat cinc gols. Format a l’Atlètic Zabal i amb passat a les inferiors del Màlaga, Betis, Llevant i Marbella.