La defensa, en el bàsquet, sempre és el millor atac. Sempre. Si no hi ha defensa no hi ha un atac fluid. El Bàsquet Club MoraBanc Andorra només va romandre a la pista del Barclaycard Center de Madrid durant els primers 10 minuts. No hi va haver defensa per aturar un dels millors atacs d’Europa, però sí que hi va haver encert en atac. Només hi van ser durant els primers 10 minuts. Un cop va entrar a pista l’ala mallorquí, Rudy Fernández, més de tres mesos lluny de les pistes per una hèrnia discal, es va acabar el partit dels de Joan Peñarroya. Tot el que va venir després va ser com una mena de suplici per als andorrans: cares d’impotència i sensació de viure un autèntic malson. De tenir ganes d’acabar l’enfrontament i que no els passés per sobre com un cicló el Reial Madrid, que va convertir el BC MoraBanc en una joguina i que es va divertir com un nen a la pista i fora. Un divertiment d’un equip blanc que juga molt bé a bàsquet, però que ocupa la tercera posició de la Lliga ACB a dues victòries de l’FC Barcelona Lassa i el València Basket, que a l’Eurolliga ocupa la tercera posició del grup F del top 16 i afronta les quatre últimes jornades de la competició europea visitant l’FC Barcelona Lassa, l’Olympiacos i el Laboral Kutxa i rebent el Khimki. Per tant, un Reial Madrid ferotge, però tampoc tant. No hi ha una diferència de 29 punts –si parlem de pressupostos millor deixar-ho córrer, és clar– entre el Reial Madrid i el BC MoraBanc. Els de Joan Peñarroya tenen clar que si ofereixen la seva millor versió de bàsquet i competeixen poden fer patir qualsevol rival, però fa dies que les sensacions que transmet l’equip no són tan bones com quan van lluitar per classificar-se per a la Copa del Rei. Hi ha com una mena d’irregularitat i inseguretat. 

En el primer quart hi va haver un intercanvi de cistelles contra el Reial Madrid. De fet, els de Peñarroya es van posar al davant en el marcador amb un 6 a 7 amb triple de Vojdan Stojanovski. El contrapunt era el pivot georgià Giorgi Shermadini. Als tres minuts ja tenia dues faltes –algunes que fa durant el partit són tremendament evitables–, i és que el seu duel amb Trey Thompkins (exjugador de Los Angeles Clippers) va fer saltar espurnes. Això sí, el georgià es va carregar de faltes com el nord-americà, però Thompkins va fer molt mal des de fora i també des de dintre amb un canell senzillament espectacular. Un triple d’ell, el seu segon, va deixar el 27 a 25. La deducció per als dígits de l’electrònic era lògica: poca defensa en els dos equips. Al segon quart, Pablo Laso va donar entrada al ja recuperat Rudy Fernández. L’ala mallorquí va clavar tres triples consecutius. El van operar d’una hèrnia discal, no del canell. Un parcial de 9 a 0 i les cares ja denotaven que el MoraBanc no tenia res a fer. Shermadini, Luka Bogdanovic, Betinho, Sergi Pino..., els bases Thomas Schreiner i Víctor Sada... Cap d’ells va aparèixer, només la classe i el lideratge de Vojdan Stojanovski, els punts des de la llarga distància de Daniel Clark, la lluita incansable de Shawn Jones i els centelleigs de Stephen Holt. Sense solidesa i tampoc sense cap tipus d’harmonia en el joc, i això que el Reial Madrid és un equip que aposta tot el que té al joc ofensiu i deixa molt a fer als rivals en atac. A més a més, l’encert de 6,75 dels blancs va ser tota una llosa per als andorrans. Al descans, 54 punts rebuts per 45 dels de Peñarroya. 

Desesperació, cares d’impotència i sobretot cap resposta per aturar el joc dels de Pablo Laso, que quan tenen a pista Sergio el Chacho Rodríguez juguen un bàsquet de quirats. No especulen quan el director d’orquestra és el canari. Busquen l’espectacle. Fer divertir el públic. Mentrestant, Rudy Fernández va fer el 4 de 4 en triples. El cinquè no va tocar ni l’anella i el sisè també el va fallar. Els de Pablo Laso van acabar el tercer quart amb 83 punts. Bufar i fer ampolles, i això que van rotar i rotar, però és clar ells treuen Luka Doncic –17 anys i sembla que en tingui 27–, el Chapu Nocioni, el pivot Willy Hernangómez o la torre brasilera Augusto Lima i ni es nota. Res comparable al MoraBanc. Qüestió de pressupostos i també de fam. Amb el 83 a 64 —en altres partits sembla que sigui el final del matx, aquest marcador—, el tècnic Joan Peñarroya va decidir apostar per Stephen Holt de base. És un combo-guard nord-americà i li agrada més buscar l’1x1 que repartir joc. Va demostrar classe i també qualitat en les seves penetracions. És cert que no es va entendre amb la resta de l’equip a l’hora de dirigir-lo, però va anotar i va fer els seus números –jugadors com Luka Bogdanovic i Víctor Sada, en declaracions a HA10 TV, van criticar que cada jugador va mirar per la seva estadística–. Thomas Schreiner i Víctor Sada s’ho miraven des de la banqueta. La desfeta ja estava feta i el Reial Madrid va superar els 100 punts com si res. Primer va clavar un parcial de 9 a 0 amb dos triples de Nocioni i un de Doncic. Giorgi Shermadini va marxar a la banqueta eliminat amb 6 punts i només dos rebots. Fluixa aportació del referent interior de l’equip, i això que no va tenir davant Gustavo Ayón. Per la seva banda, Luka Bogdanovic trencava el seu 0 de 5 en triples anotant-ne un i a l’altre costat Luka Doncic, el Chacho i Jeff Taylor es divertien com nens, i és que el MoraBanc va ser una joguina en mans de les estrelles blanques. Cal millorar aquesta imatge, encara que el proper partit sigui contra l’ICL Manresa, que suma sis derrotes consecutives. Això sí, el Nou Congost no ho posarà gens fàcil. Es necessitarà trobar la millor versió i recuperar la solidesa i dir adéu al joc anàrquic.

 

Joan Peñarroya: "Teníem la intenció de jugar un altre partit"

 

Decebut, i ja ho va demostrar durant el partit. En l’últim temps mort demanat al Barclaycard Center va llançar la tauleta on dibuixa els sistemes. Ho va fer emprenyat. L’equip no va mostrar la seva millor cara. “Veníem amb la intenció de jugar un altre partit, diferent del que hem fet. Hi ha poques conclusions positives. Hem estat molt lluny del que volíem fer. Sabíem que jugàvem contra un rival que està en un bon moment de forma i que està molt millor que nosaltres. El nostre partit no ha estat a l’altura del que havíem de fer. Hem perdut totes les lluites individuals, les físiques, les d’energia i també les de concentració”, va assegurar Joan Peñarroya, que tot i patir una derrota lògica sabia que la imatge no havia estat la correcta. “Molt dolent, el partit, i hem de reflexionar. Marxem molt descontents per la posada a punt i per la imatge donada.” Qui també es va mostrar crític va ser Luka Bogdanovic. “Cada jugador ha mirat per la seva estadística. Aquest tipus de bàsquet no el podem fer i hem de canviar la nostra mentalitat i pensar més en equip.” També va ser crític Víctor Sada. “Hem fet un inici de tercer quart nefast. Tothom ha volgut fer després els seus números i ens ha tocat esperar que acabés el partit. Ens ho hem merescut.”