Maljkovic, D’Antoni, Tomjanovich, Pitino, Larry Bird, Scariolo i Manel Comas. I ajudant de Joan Plaza i Pablo Laso. 'Mestres' de Tabak.

La Jugoplastika sobrevivia a dures penes en meitat de la taula a l'extinta lliga iugoslava. Estaven a anys llum del totpoderós Partizan de Belgrad de Vlado Divac, Sasha Djordjevic, Paspalj, Obradovic, Ivo Nakic i Pedrag Danilovic o la fantàstica Cibona de Zagreb dels germans Petrovic, però alguna cosa va canviar a l'any 1986 quan un tal Bozidar Maljkovic va arribar a la banqueta d'un club d'Split. Boza, que s'havia format al costat dels millors entrenadors del moment com Ranko Zeravica, i que es va guanyar la fama de tenir molt de caràcter, va agafar l'equip. Velimir Perasovic, Peras, el va descriure així. "Era insuportable, odiós i menyspreable". El d'Otočac va dirigir amb mà de ferro la Jugoplastika. Va implementar un règim d'entrenaments i una disciplina militar al límit. Aquella plantilla tenia fam de victòries perquè eren jugadors de molt de talent. De fet, hi havia uns joves Toni Kukoc i Dino Radja, un veterà com Dusko Ivanovic, Velimir Perasovic, Zan Tabak –actual entrenador del BC MoraBanc–, Goran Sobin o Zoran Savic entre d'altres. Abans d'aquesta Jugoplastika tan estelar n'hi va haver una amb Rato Tvrdic, que és el sogre de Tabak, Petar Skansi i Damir Solman. Van perdre la Copa d'Europa a Tel-Aviv contra el Varese i van guanyar la Copa Korac.
Primer es van colar a la final de quatre del 1989. No eren ni favorits a res. Van derrotar els favorits com el Barça i el Maccabi Tel-Aviv. Aleksandr Nikolic, tècnic doble campió d'Europa als anys 70, els va inspirar amb aquesta frase: "Jugueu dur, que us hagin de matar, perquè si no tot el món dirà que vau arribar aquí per accident".
L'any següent van repetir èxit. Van derrotar a les semifinals el Limoges francès i el Barça a la final de Saragossa. Van guanyar dues Copes d'Europa seguides, però molts jugadors van decidir marxar llavors. Dino Radja va anar cap a Roma, Dusko Ivanovic a Girona, Sobin a l'Aris Salònica i el Barça va decidir fitxar el seu botxí, el tècnic Boza Maljkovic. Això sí, allà es va quedar el millor: Toni Kukoc, tot i haver estat draftejat pels Chicago Bulls. També van seguir Zoran Savic i Tabak. I van conquerir la tercera Copa d'Europa i de nou contra el Barça. Van conquerir el màxim títol europeu en els anys 89, 90 i 91. Fins i tot, van fer estades al país. També es van fer amb quatre lligues i dues copes. Va ser el triomf del talent, de la disciplina –gairebé militar– abans de la guerra i la posterior disolució d'Iugoslàvia. 
Žan Tabak va ser triat en el lloc 51 del Draft de l'NBA el 1991 per Houston Rockets, però va seguir un any més a la Jugoplastika. I d'allà va anar al Libertas Livorno italià i després cap al Recoaro Milano –amb Dino Meneghin i Antonello Riva de companys–. Aquell jove 2,13 va destacar a Itàlia i a l'estiu del 1994 va fitxar pels Houston Rockets per donar descans a un dels millors pivots de la història: Hakeem Olajuwon. Com a gregari de luxe va guanyar un anell de l'NBA. Tot un luxe a les ordres de tot un mític com Rudy Tomjanovich. Amb jugadors com Clyde Drexler, Carl Herrera o Robert Horry. A la final van derrotar als Orlando Magic de Shaquille O'Neal i Tim Hardaway. Les lesions van castigar el pivot d'Split a l'NBA, però va jugar amb els Toronto Raptors, els Celtics o els Indiana Pacers –va compartir posició amb Rik Smits i va ser company de Reggie Miller–. I va perdre les finals contra els Lakers, tot i tenir a la banqueta com a entrenadors Larry Bird i Isiah Thomas. Als 31 anys el va fitxar el Reial Madrid, també va militar al Joventut Badalona i a l'Unicaja, però va ser maltractat per les lesions. Això sí, tancant la seva carrera amb una Copa del Rei i Fran Vázquez recollint el relleu. 
I com a tècnic va agafar banquetes de gran nivell com la del Maccabi Tel- Aviv i el Baskonia, però va ser massa aviat per a ell. Amb el Zielona Gora va aconseguir fer-se un nom a Polònia i amb el Burgos va tenir la prova del cotó. Com a jugador va beure de grans fonts de saviesa com Boza Maljkovic, Mike D’Antoni, Rudy Tomjanovich, Rick Pitino, Larry Bird, Sergio Scariolo i Manel Comas. I després va estar dins del cos tècnic de Joan Plaza o Pablo Laso.
A Tabak quan li pregunten pel metòde Maljkovic parla abans d'un pioner. "És el metòde de l'escola iugoslava. L'escola arriba del professor Asa Nikolic. Uns sistemes que va utilitzar Obradovic és molta feina, molta disciplina i molt de sacrifici. Hi ha cosos que neixen per jugar a bàsquet, però les hores que nosaltres li dedicaven no ho feia ningú. Qualsevol esportista professional que vulgui conseguir resultats extrems deu fer coses exremes". Veurem si aquí pot i té temps...

El Dreamland Gran Canària de Jaka Lakovic, el rival del debut

Žan Tabak s'estrenarà dissabte com a entrenador del BC MoraBanc amb la visita del Dreamland Gran Canària que dirigeix Jaka Lakovič. Els canaris, que no estan vivint la seva millor temporada a la Lliga ACB, arriba al partit després de guanyar a la segona jornada del Grup L de la ronda de setzens de final de la Basketball Champions League. El Dreamland va vèncer, amb molts patiments, a l'Era Nymburk de la República Txeca, tot i encaixar un parcial de 18 a 3 al segon quart. Mike Tobey i Nico Brussino van sortir al rescat d'un equip que també va comptar amb 2 punts de Kassius Robertson, l'escolta que va voler el BC MoraBanc.