Diari digital d'Andorra Bondia
Vicky Jiménez ha pujat aquesta setmana fins al lloc 406 del rànquing WTA.
Vicky Jiménez ha pujat aquesta setmana fins al lloc 406 del rànquing WTA.

Vicky Jiménez: “Algun dia espero ser no la promesa, sinó la gran Vicky, però ja veurem”


Escrit per: 
M. S. / Foto: J. J.

Vicky Jiménez continua cremant etapes i aquest diumenge passat va disputar la seva primera final en un torneig professional, una ronda a la qual reconeix que “no pensava que arribaria”, ja que venia de la prèvia. La jove tennista, amb 16 anys acabats de fer, salta fins al 406è lloc del rànquing WTA i espera amb il·lusió poder “gaudir cada moment” en la seva primera participació a l’Open júnior dels EUA.

Primera final en un torneig professional, com se sent?
Venint de la prèvia no pensava que arribaria a la final. Estic molt, molt  contenta perquè he treballat molt aquestes setmanes i he lluitat moltíssim. Arribar a la meva primera final professional va ser com un somni perquè era un objectiu que tenia, tot i que òbviament la fita era guanyar, tot i que no es va poder. Però arribar a la final ja és com un objectiu que he acomplert, tot i que en tinc de més alts.  

Amb l’Arantxa Rus es coneixen bé, va influir en la final?
Ho vam parlar després i ella sabia que si em volia guanyar havia de donar el màxim del que tenia. I realment li va sortir superbé perquè realment va jugar impressionant, va fer molt poques errades, em va estar forçant tota l’estona i jo no trobava cap lloc on fer-li mal. 

Més enllà de la final, va fer un gran torneig i va rebre molts elogis, sobretot després de la semifinal.
Va ser un partit bastant complicat, 6-3 i després 3 a 1 i 4 a 2 perdent, tampoc tenia expectatives de guanyar perquè no estava sent el meu dia. Però tot i això, em vaig plantar, vaig dir ho intento i va sortir. Lluitant, competint per cada punt, i ho vaig donar tot i vaig aconseguir guanyar. 

Un partit així reforça la confiança i la fortalesa mental.
Sí. Portava tota la setmana molt tranquil·la i en aquell partit era un dia incòmode, que no em sentia del tot bé, i realment acabar guanyant aquests partits et suma moltíssim la confiança, ja que quan no estàs en el teu millor feeling i no sents els cops com vols i acabes guanyant és com una demostració que ets molt forta de cap i has aconseguit aguantar les males situacions i guanyar. 

És la fortalesa mental una de les seves millors qualitats?
Sí, si una cosa em fa guanyar partits crec que és la meva fortalesa mental. Soc molt competitiva amb tot, no només amb el tennis, i m’agrada molt, molt i molt guanyar, potser massa, i faria el que fos per guanyar. I aquest aspecte de lluita i de sempre voler més és el que em fa guanyar. 

Mundial juvenil, Open d’Austràlia, debut en un WTA a Open Madrid i plantant cara a Kiki Bertens, la final de diumenge, progressió molt ràpida en poc temps.
Potser una mica massa ràpida la progressió. A vegades penso que m’està venint tot una mica massa de pressa i intento buscar tranquil·litat, estabilitat, entrenar. Sobretot em recolzo molt en el meu pare i el meu equip i intento treballar i no pensar massa en els resultats ni res, penso més en el treball. 

Ha saltat fins al lloc 406 del rànquing, això li obre noves possibilitats.
Sí, em dona més possibilitats de poder entrar directament als quadres, tenia entrades directes amb el meu rànquing júnior i que em donen, però ara per exemple, amb un 25.000 puc entrar directament o amb un 60.000 puc entrar a la prèvia, tot i que ja hi he entrat, tot i que potser em quedo més de cap de sèrie. Per ara no hi ha massa canvi, crec que canviarà més si arribo a una mica més de rànquing. 

Satisfeta amb la temporada que porta fins ara?
Sí, molt satisfeta. Potser a vegades soc una mica massa exigent i em fixo massa en les derrotes. I com aquest any tampoc  he guanyat cap torneig potser no m’adono que realment he fet molt bons resultats, però sí, porto una temporada molt bona.

Pròxima cita, l’Open júnior dels Estats Units què n’espera?
Espero ser feliç i lluitar. És la meva primera vegada a l’Open dels EUA, vull gaudir cada moment, aprendre, i espero lluitar per cada punt i ja està. No vull esperar cap resultat perquè encara que sigui júnior, no professional, tant júnior com WTA són supercomplicats, totes volen guanyar. 

Tindrà marge per adaptar-se al canvi de pista?
Tinc molta sort que de petita el meu pare sempre em feia jugar a qualsevol pista, i per a mi adaptar-me és molt i molt fàcil. Òbviament entrenaré ara en ràpida, però no tinc cap problema per adaptar-me. 

Sempre s’ha dit que és la gran promesa de l’esport andorrà, té la sensació que la promesa és cada dia menys promesa i més realitat?
Bé, és veritat que cada dia és més realitat, però encara no soc res, no soc ningú. Soc una jugadora més, sempre seré una jugadora més, simplement estic molt contenta que estic progressant i arribar al rànquing 400 és tota una fita. 

No oblidem que tot just té 16 anys acabats de fer.
Sí, a vegades m’oblido que tinc 16 anys, però bé. És que com estic mesurada amb les que tenen 30 a vegades em dic estic 400, però després me’n recordo que tinc 16 anys i està molt bé.

Una mica el que deia Arantxa Rus diumenge, que tindrà molts tornejos i finals encara per jugar i guanyar.
Sí, exacte. Algun dia espero ser no la promesa, sinó la gran Vicky, però això tindrà el seu temps i ja veurem.

Sent més pressió?
La pressió ja l’he passat. La pressió la sentia quan tornava de la quarantena, que tothom em deia que ets una nena de 14 anys, campiona d’Austràlia... El primer partit que vaig fer va venir a veure’m molta gent, i de fet  vaig perdre. Després vaig sentir comentaris negatius i vaig entrar en una mica de depressió, que no hi havia d’entrar, però era la primera vegada que sentia comentaris negatius, també comentaris on tothom espera que guanyi, i no vaig sentir-me massa bé. De fet, la setmana següent vaig estar tota la setmana malalta de la negativitat. Però això és una cosa que de júniors està bé perquè aprenem i ens preparem per a professionals. Ara aquesta pressió ja no la sento, em dona igual el que pensen de mi, jo vaig a la meva i si guanyo, guanyo i si perdo, perdo. Al final jugo per a mi i no per als altres. I no penso en el que pensa la gent, soc jo l’important, és important que estigui bé mentalment, i a mi m’encanta el tennis, així que només vull gaudir.

Vicky Jiménez: “Algun dia espero ser no la promesa
sinó la gran Vicky
però ja veurem”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte