Ha estat la referència de l’esquí alpí masculí diversos anys. Fins i tot durant un període es va quedar com a únic corredor del primer equip de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE). Roger Vidosa, amb 29 anys, decideix posar punt final a la seva carrera després de consensuar-ho amb l’ens per la falta d’una progressió en els seus resultats.

 

Aquesta era una decisió que a principi de curs es valorava si l’evolució no seguia amb uns criteris determinats. El massanenc tenia uns objectius i no els estava complint, així que la decisió no ha estat gens traumàtica. “Teníem un pacte amb la federació”, afirma Vidosa, i “no s’han pogut assolir els objectius”. Tot i que l’any vinent hi ha Jocs Olímpics d’hivern, que haurien estat els seus tercers després dels de Torí i Vancouver, les diferents parts han estat sinceres per arribar a aquest punt. El primer, el mateix esquiador: “No volia anar amb un nivell similar al nivell que tingut als que ja he fet. Volia estar entre els deu o quinze primers.”

Vidosa, que va deixar l’equip de França per integrar-se al de la FAE, és conscient que la seva evolució s’ha estancat. “Fa dues o tres temporades que no hi ha un gran pas endavant”, així que “veus passar el temps i comences a qüestionar-te si estàs al teu límit”. Després de 16 anys a l’equip de la FAE, on va entrar com a infantil, el deixa havent aconseguit com a màximes fites una 25a posició en supercombinada als Jocs Olímpics de Vancouver i una 22a en la mateixa disciplina el desembre del 2008 en la Copa del Món a Val-d’Isère, en l’única ocasió que ha puntuat en aquest calendari. En el rànquing FIS és en supercombinada on ha ocupat un millor lloc, el 106è. En descens va arribar a ser 191è, en gegant 202è, en eslàlom 285è i en supergegant 313è.

En algunes ocasions ha estat a punt de fer el salt qualitatiu que li hauria permès estar més endavant en les curses i els rànquings, però no es va arribar a confirmar. “Quan més a prop ho veus, més costa arribar-hi.” Considera que “m’ha faltat ser al lloc adequat al moment just”, un element que podria haver canviat la seva carrera: “A vegades un resultat et canvia la temporada.”

Les ha viscut de tots colors durant aquests anys, però sobretot “em quedo amb el fet d’haver-ho intentat, d’haver viscut del que a mi m’agradava”, tot i no haver aconseguit el somni de “guanyar una Copa del Món”. Del que pitjor records té són les lesions, que poden trencar una temporada sencera. Del que està segur és del futur que hi ha a l’esquí nacional. Dels que vénen al darrere, que amb l’estructura que té la federació “tenen el camí més ben fet que nosaltres per arribar més fàcilment més amunt”. A aquests els remarca que “cada cursa, cada entrenament, és un sacrifici”.

Aquesta temporada encara li queden els Campionats d’An­dorra i d’Espanya. Més endavant, amb la competició enrere, “vull continuar en el món de l’esport”. Una opció és integrar-se a l’estructura tècnica de la FAE. “Té les portes obertes a la federació. Sempre necessitem professionals”, exposa el president de l’ens, Albert Coma. Qui també lloa la seva carrera és Carles Visa, director tècnic de la FAE, que assegura que “és un dels millors esquiadors que ha donat aquest país”.