La ministra de Cultura, Mònica Bonell, ho va repetir ahir per enèsima vegada: “L’esperit de la llei és integrador i la nostra voluntat no és castigar, però evidentment, hi haurà sancions”. N’hi haurà, com ja sabem des de la topada amb Cerni Escalé, quinze dies enrere al Consell General, a partir del gener, i només en els casos de reincidència. Un termini que la ministra s’ha autoconcedit per donar temps a Política Lingüística per difondre els drets i les obligacions que comporta el nou text tant a les empreses com als treballadors. Ho farà a través de la campanya El català, també, des d’avui i fins al 22 de desembre a xarxes socials, mitjans digitals, ràdios, televisió, cines, opis i marquesines i a la qual s’han destinat 46.000 euros.
De seguida hi tornem, però acabem abans amb el nou enfocament del ministeri en matèria lingüística: tot i que Bonell no vol sentir a parlar de mà dura i que el règim sancionador ja estava previst al text anterior, el cert és que en els 25 anys de vigència de la primera llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial no se’n va aplicar cap. Ni una. La consigna en endavant està clara: la primera denúncia es resoldrà en una “reprensió privada” per corregir l’incompliment; la segona se saldarà en la sanció reglamentària, que oscil·larà segons la gravetat entre els 600 i els 60.000 euros. I recordin l’advertència: “Evidentment, hi haurà sancions”.
Això serà a partir del gener, i les queixes es vehicularan amb un nou procediment: si fins ara eren els tècnics de Política Lingüística els que comprovaven la infracció, en endavant seran els inspectors de Comerç i Turisme, que actuaran a instàncies de Política Lingüística i una vegada s’hagi comprovat que la denúncia és pertinent. Aixecaran acta, incoaran expedient i Política Lingüística resoldrà. La pregunta és òbvia: i fins al gener, barra lliure? Doncs tampoc. Segons el cap del departament, Joan Sans, hi haurà un primer avís per escrit, una segona visita presencial en cas d’incompliment, i finalment sanció si ni així hi ha resposta per part de l’interpel·lat. De fet, des de l’entrada en vigor de la llei, l’abril passat, el servei ha registrat 46 denúncies: dotze es van desestimar per improcedents en primera instància, setze s’han resolt favorablement, i divuit estan encara pendents.
‘El català, tambe’
El canvi de doctrina en matèria lingüística parteix, diu la ministra, del convenciment que els drets lingüístics –assenyaladament, el de parlar i de ser atès en la llengua oficial– estan exactament “al mateix nivell que altres drets legalment reconeguts i que donem per suposats”. D’aquí el lema de la campanya de difusió de la nova llei, El català, també. I d’aquí els sublemes en què s’ha concretat: Les nostres muntanyes estan protegides per la llei. El català, també; La igualtat està emparada per llei. El català, també; i La seva educació està garantida per llei. El català, també.
La campanya inclou tres càpsules de vídeo –locutades amb accent andosí, detall que cal consignar vista l’afició d’Andorra Turisme per vendre país en català central– i una pàgina web –Política Lingüística li’n diu “pàgina d’aterratge”– que presenta de forma accessible les principals disposicions de la llei –“Els hotels, restaurants, bars i cafeteries han de garantir l’atenció en català”, “Les empreses han de posar els mitjans per garantir que el personal atén en català”, “Als serveis de transport públic, la comunicació verbal i escrita ha de ser en català”– i un molt pràctic apartat de preguntes freqüents: “Quin nivell de català es requereix per renovar el permís de residència i treball?”; “Què passa si una empresa no ofereix atenció en català?”; “Es pot denunciar un establiment que no compleixi la Llei de la llengua pròpia?”
Utilíssim, ja els ho dèiem. I les respostes, a lleidelcatalà.ad.
