Què veurà dissabte el públic que vingui a veure l’espectacle?
Només sé que es diu Bona gent, perquè de l’espectacle no en tinc ni idea, no sé què veuran, ja que el protagonista és el públic. Aquest és l’encant d’aquesta proposta i això és el que fa que porti 400 funcions i que hàgim sobrepassat els 400.000 espectadors, alguns dels quals repeteixen. Girem el teatre com un mitjó, el protagonista no seré jo, sinó les persones que ompliran el Centre de congressos, i ells m’explicaran les seves històries, que jo no conec. L’únic que sé és que serà un espectacle únic i absolutament irrepetible.

Si algú repeteix, no veurà el mateix?
No, tret de l’arrencada de l’espectacle en què explico coses que m’han passat en la dilatada trajectòria de la funció, que també vaig canviant perquè en tinc moltes. Però després l’escenari passa a ser el pati de butaques, i no sé amb qui parlaré ni sé què preguntaré, ni molt menys sé què em respondran. Això és el que el fa tan peculiar.

No hi ha cap mena de guió?
No, el guió de la vida. Només a l’arrencada en què poso en antecedents al públic.

Així, porta poca feina?
No, me’n porta molta. Has d’estar molt pendent, concentrat, tenir molt d’ull. Hi ha gent que té moltes ganes de parlar i has de saber dominar aquesta situació, però n’hi ha d’altres que no tenen ganes, i això ho vull respectar, ja que vull que ningú se senti malament, al contrari. Puc assegurar que acabo molt més cansat que en qualsevol altre espectacle amb guió. Parteixo del fet que tothom té una entrevista, tothom té coses interessants per explicar i que les coses que expliquen la gent anònima interessen a la resta. I d’aquí també ve l’èxit d’El foraster, perquè si només interessessin les entrevistes dels que sortim a la tele, fan un gol, treuen un disc o presideixen un país, el programa estaria condemnat al fracàs. Partint d’aquí, vam pensar què passaria si ho féssim en un teatre, amb el públic a platea. 

Es prepara l’actualitat del lloc on va a actuar?
No, perquè si hi ha alguna cosa d’actualitat ja me l’explicaran si surt a la conversa. Abans em volien donar informació, però ara ja no ho fan, perquè no ho vull saber. No em sap greu reconèixer que no sé una cosa. De vegades em diuen ‘a la fila 3 hi haurà un home que...’, m’és igual, a la fila 2 hi haurà una senyora que també té la seva vida.

Com tries l’entrevistat?
Intuïció pura i dura. De vegades et crida l’atenció alguna cosa en especial, te la jugues i no passa res. Em diuen que sembla que estigui guionat perquè hi ha moltes coincidències, però l’atzar de la vida és això. També em diuen ‘has anat a enganxar la gent que donava més joc’. I jo sempre contesto ‘i els que m’he perdut’. Potser si en lloc d’agafar el senyor de la fila 3, hagués anat a buscar el nen de la fila 10, hauria estat una història divertidíssima o emotiva, perquè surt de tot, riure, sorpreses o emocions.

Suposo que és conscient que molta gent es pensa que els que parlen estan preparats.
Crec que cada cop menys. Aquest dissabte vinc a Andorra, però aquesta setmana he fet tres actuacions, seria impossible tenir una producció d’això, i tampoc la vull, perquè no calen grans històries i tothom pot aportar.

Ho ha dit una mica abans, però per precisar: agafa més aviat la gent que té ganes de parlar i la que no, ho respecta?
Sí, però és difícil de veure-ho. A la primera pregunta que fas a algú ja veus si té ganes o no. Entre la gent que vingui hi haurà de tot. De fet, entre el nostre grup d’amics coneixem l’extrovertit i l’introvertit, i allà passarà el mateix, així que hauré de jugar amb aquesta situació. Sobretot, el que intento és que ningú ho passi malament, el que m’agrada és que ens ho pasem tots bé.

Quina diferència hi ha entre ‘Bona gent’ i ‘El foraster’?
Que a El foraster pots editar i aquí no. En el primer cas estàs dos dies en un poble i després agafes els millors moments, pots triar i remanar. Ara a la tardor, a partir de novembre, s’emetran els que hem gravat de gener a juny, una feinada d’equip. Bona gent és en rigurós directe, sense postproducció, però l’essència és la mateixa.

Com creu que aconsegueix que la gent li expliqui coses personals?
Donem per suposat que la gent no les explica. Si vas amb educació i ganes d’escoltar, compartir històries és maravellós, perquè tan en surt guanyant el que explica com el que escolta. No crec que tingui una especial virtud, sinó que he tingut la temeritat de provar-ho, i sobretot amb moltes ganes d’escoltar. Quan vaig a un poble, hi vaig amb ganes d’aprendre, mai d’ensenyar, un consell que me’l va donar el meu pare, que és pagès. Si no ho fas així, em va dir, et fotran fora.

Ha vingut altres vegades a Andorra. Hi ha trobat algun tret diferencial?
Això em costa. El clima i la situació geogràfica afecta el caràcter. Aquí pot ser que la gent sigui més tancada pel fred, però anys enrere marcava més, ja que ara hi ha gent de tot el món. La globalització fa que es perdi una mica la identificació amb un lloc. Tinc bons records de quan he vingut a Andorra. A tot arreu et fa il·lusió anar, però hi ha unes quantes places que són especials, i una d’elles és Andorra, per això de Països Catalans.