Mai havíem passat tanta calor a l’agost com aquest any. Com a mínim, els nascuts a partir del 1950, d’altra banda el primer any del qual es tenen registres de temperatura fiables. És per tant lícit concloure que som davant l’agost més càlid de la història. I no pot ser casualitat que el següent en aquest inquietant rànquing sigui el de l’any passat. Així es desprèn de les dades fetes públiques ahir per l’ARI, corroborades pel Servei Meteorològic Nacional. Amb matisos, això sí, perquè l’un i l’altre no acaben de posar-se d’acord si l’agost més calorós és el d’aquest any o el del 2023. No hauria de ser gaire difícil en un país com el nostre que dues entitats que es dediquen a avaluar les dades meteorològiques homogeneïtzessin els procediments, fins i tot que unissin esforços i recursos, però aquesta mena de competència (i de discrepàncies) entre ARI o SMN és sorprenentment habitual. Dit això, amb les dades a la mà sembla difícilment refutable una clara tendència a l’alça de les temperatures. Vuit de les deu anomalies positives –quan la temperatura és superior al que seria normal en aquesta època de l’any– s’han registrat l’últim decenni. Qüestió diferent és si aquest efecte és atribuïble a l’acció humana, i en quina mesura, o si forma part dels cicles climàtics de gran abast que periòdicament afecten el planeta. Però no ens podem arriscar i ens hem de preparar per a la pitjor de les hipòtesis, que en realitat potser no sigui tan dolenta: si al final resulta que el canvi climàtic és culpa nostra, és a les nostres mans revertir-lo. I cada gest, per tant, compta.