El canvi de sexe és un procés delicadíssim. Encara més quan afecta menors d’edat. Per això són especialment oportunes les reticències del col·legi de metges d’estendre el tractament d’hormonació per a l’anomenat trànsit de gènere per  sota dels 16 anys, tal com reclamava ahir Diversand amb motiu del Dia mundial contra la LGBTIfòbia. Segons la mateixa entitat, actualment hi ha tres menors en espera d’un trancament que en el cas dels adults cobreix la CASS. Adverteix Diversand que els menors es veuen abocats a tractar-se a Espanya o a França, si son nacionals d’aquests països, o queden desemparats si ho son de països més llunyans. Aquest és el motiu de fons de reclamar que la CASS els faci extensiva la cobertura. Però totes les precaucions son poques en aquesta matèria. En primer lloc, perquè una intervenció tan dràstica requereix filar molt prim quant a la maduresa de la persona que sol·licita el trànsit, i l’edat sembla un criteri objectiu per posar-hi un límit. D’altra banda, i com Diversand adverteix, el tractament per als menors de 16 anys és especialment agressiu, pot ser nociu per la salut del menor i requereix una formació específica que els facultatius del nostre sistema sanitari encara no han verificat. En el canvi de sexe no hi caben presses ni dreceres.  Tornem-ho a dir: totes les precaucions son poques, i el principi que ha de guiar l’actuació de tots, institucions, metges i famílies, ha de ser la protecció de la integritat física i psíquica del menor. Sense excepció.