Sovint hem criticat els processos participatius, sota sospita pel que tenen de representació, de coartada perquè sembli que l'Administració de torn escolta el ciutadà i amb resultats habitualment escassos o purament cosmètics. Però el que el Govern va convocar a principis d'any per recollir propostes sobre mobilitat ha resolt amb insòlita celeritat una reivindicació històrica que els successius executius havien anat dipositant amablement al calaix de les bones intencions. Avui mateix entren en vigor els nous horaris del bus nocturn: n'hi haurà cada dia de dilluns a diumenge, a totes les línies i des de les 23.30 hores fins a la 1 de la matinada, i no només els divendres i els dissabtes, com fins ara. No tan sols això, a partir de divendres s'amplien les freqüències del BN2, d'Andorra la Vella a Canillo, i de la BN3, d'Ordino a la capital. Més eficàcia, impossible. Veurem com respon el ciutadà, tot i que no es tracta d'una prova pilot, sinó que la mesura ha arribat per quedar-se. Però el transport públic no es pot valorar amb criteris purament mercantils. Així ho va entendre el Govern quan va instaurar-ne la gratuïtat. Els resultats estan a la vista: l'ús s'ha disparat. Però ni que no hagués sigut així, el servei que presta al ciutadà, i precisament al que utilitza el transport públic, justifica la inversió. El mateix es pot predicar del bus nocturn, que li facilitarà la vida de forma exponencial a l'usuari i que ha de contribuir de forma decisiva a estendre l'hàbit de moure'ns en transport públic. No hi ha res com predicar amb l'exemple.