La memòria del Raonador del Ciutadà que es va publicar ahir genera absoluta perplexitat: resulta que dues de cada tres consultes que la institució va atendre el curs passat tenien a veure amb el lloguer. Un balanç previsible, vist el creixent neguit social, i que dispara els resultats de l'any anterior, quan només van ser una de cada tres. I per això mateix és encara més incomprensible la declaració d'intencions que va fer el nou raonador immediatament després de prendre possessió del càrrec. Recordin: derivar al ministeri del ram i a l'Institut de l'Habitatge les queixes sobre la matèria per prioritzar l'atenció als menors a càrrec de les institucions i els discapacitats. Ja ho vam dir aquí mateix, no es veu per què l'una i l'altra són incompatibles amb l'atenció a un neguit que preocupa el 70% de la població i que afecta directament un de cada tres ciutadans, segons l'últim Observatori. Per la complexitat de la matèria? Això ja se sabia quan el Consell General va convocar el concurs pes escollir el substitut de Marc Vila. No era obligatori postular-s'hi. Pel volum de feina? La solució no pot ser endossar-se-la a altres institucions. El raonador no és un càrrec decoratiu i només es justifica pel servei que presta al ciutadà. I davant dels laberints kafkians de l'Administració s'havia convertit en un últim recurs per als infortunats que veien en perill la continuïtat d'un lloguer en la situació actual. De fet, és molt possible que hagin sigut aquests últims anys quan la institució ha justificat més plenament la seva existència i la seva necessitat.
