La Coordinadora per l'Habitatge Digne havia insistit especialment en l'anomenada trampa del fill, que consisteix a extingir el contracte d’arrendament al·legant que es pretén recuperar el pis per a ús propi o d'un familiar, per tornar a posar-lo al lloguer amb una renda òbviament actualitzada a l'alça. Un frau de llei obvi que havia generat la lògica alarma social, fins al punt que la ministra d'Habitatge es va comprometre a revisar la llei per endurir les sancions als propietaris que hi incorreguessin. A l'hora de la veritat ha resultat, però, que la trampa del fill és ni remotament una pràctica habitual: de fet, des de juliol passat tan sols s'han incoat vuit expedients per aquest motiu. Vuit expedients que encara no s'han resolt i que per tant ignorem si han consistit realment en una trampa del propietari. D'altra banda, durant aquest mateix període s'han notificat catorze resolucions de contracte per a ús propi, pendents encara de verificació. Partint de la base que per a les famílies desnonades és una situació dramàtica, si aquestes dades són certes cal posar les coses al seu lloc i, com sosté el president dels immobiliaris, és una pràctica prou limitada per considerar que té una repercussió determinant en el mercat de l'habitatge. Dit això, l'obligació de l'Administració és perseguir eficaçment el frau i desincentivar-lo de forma activa endurint les sancions, com és intenció de l'Executiu. Una altra cosa és si el nombre d'expedients incoats es correspon als casos que es produeixen en la realitat, i aquí sí que caldria que la mateixa Administració, i també Habitatge Digne, fessin pedagogia entre els ciutadans per portar aquests casos al ministeri, i que no es quedin al calaix per temor, desistiment o simple ignorància.
