La cònsol major d'Escaldes-Engordany, Rosa Gili, demanava ahir dotar de més eines els comuns per ser "més àgils" en urbanisme. I, al cap i a la fi, són ells els que tenen la competència sobre la matèria i sembla raonable i legítim que es puguin proveir d'aquests mecanismes per cuidar el medi ambient i evitar aberracions urbanístiques. I més, en aquests moments d'aturada i reflexió sobre cap a on es vol anar. Ara bé, si això ha de servir per accentuar que cada parròquia faci i desfaci sense tenir en compte el conjunt del país, vigilem. Perquè precisament en nova construcció són els comuns qui atorguen les llicències i són els comuns també els que revisen els plans urbanístics. Ara bé, si una cosa ha quedat clara del conjunt de compareixences davant la Comissió parlamentària d'estudi per assegurar un creixement urbanístic sostenible és que cal d'una banda una planificació de país en matèria urbanística i també s'ha posat damunt la taula la necessitat de crear un supraorganisme que reguli aquesta qüestió per anar més enllà dels interessos particulars que puguin tenir cadascun dels actors implicats, públics i privats, directament o indirectament en el disseny de polítiques sobre ordenament del territori. De fet, quan el Govern ha demanat expressament col·laboració als comuns per un dels àmbits que té a veure amb una de les problemàtiques que més preocupen, com és l'habitatge, el d'Escaldes no ha estat especialment àgil en facilitar el nombre de pisos buits detectats a la parròquia. Tenir més eines sempre és positiu. És clar que sí, però cal tenir en compte la globalitat.
