Una altra vegada els pagesos catalans han agafat Andorra com a ostatge de les seves batalles amb els "buròcrates de Brussel·les", com ells en diuen, a compte de les polítiques agrícoles de la UE. Andorra, els andorrans i també els lectors del Bondia, que es veuran privats avui de l'edició en paper perquè els manifestants es neguen a permetre el pas d'un servei essencial com és un mitjà de comunicació. Els pagesos de l'Alt Urgell, convocants del tall de l'N-145, violenten així la llibertat d'informació de tot un país i amb les seves maneres gangsterils perden tota la raó, si és que alguna vegada la van tenir. El tall l'aixecaran aquest matí, però la realitat és que de nou hem pagat justos per pecadors. Andorra no té veu ni vot en la partida que juguen els pagesos amb la UE, i l'argument que calia tallar també la frontera andorrana per impermeabilitzar el Pirineu perquè si no l'N-145 hauria sigut un colador és indefensable. La realitat és que des de fa temps el tall de fronteres s'ha convertit en una eina més de l'arsenal d'activistes i manifestants. Les autoritats catalanes, espanyoles i franceses ho permeten i la cacicada, actuar com si les carreteres fossin seves, els surt gratis. Andorra se'n ressent de forma especial, per la dependència extrema tant del comerç exterior com del turisme, i és intolerable que cada mig any quedem aïllats per dalt i/o per baix un, dos, tres o els dies que vulguin els manifestants de torn. La simpatia que poguessin generar les seves reivindicacions la perden quan tracten Andorra com si fos un apèndix de França o d'Espanya i no un país tercer que no té res a veure amb els greuges que suposadament els infligeix la UE.
