El problema el va destapar la setmana passada Argentinos en Andorra: mig miler de persones, majoritàriament menors d'edat procedents de l'Amèrica Llatina, viuen a Andorra però no poden accedir al reagrupament familiar. Com sempre, el primer pas per intentar resoldre un problema és reconèixer-lo. I això és exactament el que ha fet el ministeri d'Interior, que ahir es va reunir amb l'associació per posar-hi fre abans que se surti de mare. El problema té dos fronts que convindria afrontar de forma paral·lela, però separada. El primer, preventiu: posar els mitjans perquè aquesta xifra no continuï creixent. Això exigeix d'una banda, reforçar els controls duaners, com Interior ja ha ordenat a la policia de fronteres, i de l'altra, fer pedagogia en origen, treure del cap la falsa expectativa que abans o després es podrà regularitzar la situació. Si el primer front és de gestió complexa –per no parlar de la trampa de venir com a turista i després gestionar la residència– el segon encara ho és més: què s'ha de fer amb el mig miler de persones –molts d'ells, menors– que ja estan aquí i que esperen el reagrupament, sense alimentar de forma perversa les esperances dels que volen venir a provar fortuna? La solució arbitrada de moment per Interior és reforçar els controls, que seran "sistemàtics" i que es practicaran també a domicilis, escoles i empreses. És una reacció instintiva i lògica, però que continua sense donar resposta a la qüestió elemental, bàsica: quina és la solució per a aquestes persones que ja viuen aquí? I per als menors? Aquestes són les preguntes que ha de respondre el Govern.