Les sensacions són només això, sensacions. I moltes vegades ens enganyen. Molt probablement qualsevol habitual diria que el centre històric de la capital ha revifat de forma notòria els últims anys. Potser perquè els que tenen certa memòria històrica i vital comparen la situació actual amb la de dos decennis enrere, quan s'havia convertit en un desert comercial semblava que sense remissió. Avui ja no és òbviament així, però la realitat és que des del 2015 els locals buits en aquesta zona gairebé s'han triplicat, i han passat del 6 al 16%. És juntament amb Sant Julià –on d'altra banda cal tenir en compte l'impacte de les grans superfícies a la CG-1– l'eix que retrocedeix de forma més significativa. Meritxell es manté en xifres òptimes tot i un lleuger increment dels locals buits –del 3 al 5%– i les parròquies altes, de nou contra el que pot suggerir la intuïció, gairebé han hagut de penjar el cartell de Complet. Això és el que diuen les dades pelades de l'estudi encarregat per Andorra Turisme a la consultora Intueri. Els factors que incideixen en la desertització d'un eix comercial són dispars: assenyaladament, la tipologia del negoci, la mateixa evolució física de l'espai urbà i per sobre de tots, els preus del lloguer, que segueixen una dinàmica molt similar a la del lloguer d'habitatges. Però sorprèn especialment que el centre històric, amb totes les cartes aparentment a favor, no acabi de remuntar el vol. Cal una reflexió global –administracions i propietaris– per dinamitzar un barri que és juntament amb el gran eix comercial –Vivand, Fener i Meritxell– la imatge que bona part del turisme s'endú a casa.