Estava tirat a la platja aprofitant al màxim els últims dies de les meves vacances quan vaig trobar un article que parlava sobre una cosa que, tenint en compte la qualitat intel·lectual de les coses que últimament ens preocupen, era d’allò més interessant. Resulta que la marca de menjar Heinz acaba de treure a la venda al Regne Unit una llauna d’espaguetis carbonara. La veritat és que, veient els ingredients i com era d’esperar, en aquesta llauna hi ha de tot menys espaguetis, i això sense esmentar si la salsa és realment carbonara. Però bé, tampoc hauria de sorprendre’ns. La unió d’una marca dels Estats Units comercialitzant menjar al Regne Unit no és el que podríem dir el cim del bon menjar. I ni parlem de la recepta, ja que la majoria de la gent té tan interioritzat que la carbonara que ens donen als restaurants, amb nata inclosa, és la bona, que millor no aclarim que l’original es menja amb rovell d’ou cru. I com caldria suposar, el món culinari a Itàlia es va tornar boig i diversos xefs de renom van sortir a castigar aquesta llauna com si es tractés d’un sacrilegi –que ho és, no ens enganyem–. Però bé, al cap i a la fi, tot això obeeix a la cultura de suposar que no tenim temps ni per cuinar, quan porta els mateixos minuts escalfar una pizza que preparar una bona amanida. La qüestió és tenir-nos corrent com bojos, fins i tot si no ho necessitem. I per a mostra, n’hi ha prou d’anar a un supermercat i veure els grillons de les mandarines posats ordenadament dins d’una safata de plàstic. Què suposem que farem amb aquests cinc segons que guanyem per estalviar-nos el fet de pelar la mandarina? I així, amb tot. Ara bé, tampoc ens escandalitzem amb aquesta carbonara envasada, que per aquí tenim les nostres coses. Encara recordo les meves èpoques de nouvingut a Barcelona, allà pel 2001, i les meves “exquisides” llaunes de favada asturiana Litoral, degudament escalfades. I calculo que la llista seria infinita i plena de sacrilegis aquí i allà, si em dediqués a buscar dins dels prestatges del supermercat. De totes maneres, hi ha coses pitjors, ja ho sabem. Hi ha gent que posa pinya a la pizza, però què hi podem fer? Com diu aquesta famosa frase: sobre gustos no hi ha res escrit. Encara que això de la pinya és un altre tema. Això de posar  pinya a la pizza hauria de ser una pregunta obligada a l’hora de saber quina classe de persona acabes de conèixer. Com et dius? Vens molt per aquí? Poses pinya a la pizza? Encara que bé, de vegades la necessitat té cara d’heretge, no ens mentirem, i millor deixem les qüestions morals anés de l’estrictament mundà que succeeix un dissabte a la nit. I com amb la pinya les coses sempre poden anar a pitjor, millor deixem-les on són. I si no... que els ho diguin als de Mercadona.