Aquesta setmana ha començat el curs escolar. Hem pogut tornar a escoltar i  llegir –aquí i a fora– les cròniques recurrents de cada any sobre l’inici del curs, i també algunes reflexions sobre el que caldria fer urgentment per recuperar uns nivells acceptables en habilitats bàsiques –fonamentals– com escriure, comprensió lectora o matemàtiques. Tot plegat m’ha recordat l’article El don de la conversación, de l’escriptora Irene Vallejo publicat a El País el passat 25 d’agost. Us el recomano. Sí, crec que entre totes les coses que hauria de potenciar l’escola hi ha la conversa, el diàleg, aprendre a discutir escoltant l’altre. Escoltar, pensar –amb sentit crític–, desenvolupar una opinió –pròpia– i expressar-la.
Potser us preguntareu: què té a veure això amb el món de l’empresa, de la innovació i de la gestió sobre el que escriviu tu i Josep Maria Missé cada mes? Doncs, creieu-me, molt.  Especialment si penseu que l’empresa és un projecte a llarg termini, un projecte vital i col·lectiu que a banda de generar valor, riquesa i beneficis, també és font de creixement personal i professional per a tots els que hi treballen, i un actor compromès amb el benestar general. Permeteu-me una altra recomanació: si us agraden aquests temes, llegiu els articles a La Vanguardia i els llibres de Xavier Marcet on desenvolupa, entre moltes altres, la idea que l’empresa és una comunitat i no un negoci i, afegeix, que un negoci només és una operació. 
Si volem pensar en l’empresa a llarg termini hem d’aconseguir que el diàleg esdevingui un valor troncal i fomentar espais i temps perquè aquest diàleg es produeixi. El tràfec del  dia a dia no pot ser una excusa per ajornar un dia i un altre el diàleg. 
Només podrem governar i definir l’estratègia d’una empresa des del diàleg si tenim clar que el diàleg es fa entre persones, no s’improvisa i ha de tenir un objectiu. Per això cal tenir al centre de l’empresa les persones i els hem de donar eines i temps per escoltar, per pensar i generar idees, i per exposar-les. 
Escoltar els clients i els proveïdors, escoltar els nostres col·laboradors directes i els dels altres departaments de l’empresa que ens presten serveis o reben el nostre. Pensar des de l’experiència personal i professional de cadascú, i en el marc del diàleg de cada moment, en àmbits i propostes de millora i amb la vista posada dos o tres passes endavant. Afavorir entorns i mecanismes on les idees puguin ser exposades, defensades i contrastades amb dades.
Fomentar el diàleg dins l’empresa ens permetrà prendre millors decisions perquè podrem capitalitzar la diversitat del coneixement i de les visions dels treballadors; multiplicarem les fonts d’informació sobre el que fem bé i el que fem malament i sobre el que volen i esperen els nostres clients. També enfortirem el vincle i el compromís dels nostres col·laboradors amb l’empresa. I millorarem la capacitat d’anticipar i afrontar nous reptes per evolucionar com a organització, incrementant, per tant, les possibilitats de continuïtat de l’empresa durant molts anys. 
Però compte, si bé el diàleg és fonamental per definir estratègies i prendre decisions, no pot ser etern ni ens pot posar en una espiral de discussió sense fi. Ha de ser obert, franc, valent, raonat, informat i respectuós, però arribat a un punt s’ha de concretar en propostes i en accions. Liderar des del diàleg no alliberarà els líders de prendre decisions, només els ajudarà a fer-ho millor.
Tornant al principi de l’article, tot s’ha d’aprendre i s’ha d’entrenar, si els nens i joves d’avui aprenen a l’escola a conversar, a dialogar i a discutir amb fermesa i respecte, quan siguin adults seran millors professionals, millors emprenedors, millors empresaris i, també, millors persones.