L’altre dia vaig tenir una conversa professional amb algú de fora pertanyent al món de les arts escèniques, que em demanava si a Andorra teníem alguna cosa semblant a la cançó de l’estiu que hi ha a Espanya. Ja sabeu que tradicionalment a Espanya els grups i productors de música diguem-ne festiva, fan mans i mànigues per aconseguir treure al mercat la cançó que sonarà i la gent més demanarà a les discoteques. Ho han provat artistes de renom com Georgie Dann, que ens va deixar orfes de nous èxits estiuencs fa tres anys, o Letícia Sabater, que ho intenta estiu rere  estiu només aconseguint que la gent s’escandalitzi amb les seves lletres barroeres. L’any passat, sense esperar-ho gairebé ningú, la cançó de l’estiu va ser la Potra Salvaje d’Isabel Aaiun, un tema antic que amb un remix va reviscolar i ho va petar malgrat tot. D’uns anys ençà també els músics catalans intenten fer-se un lloc en el mercat estival i aquestes vacances passades  la "Marina està morena, es pentina es fa una trena" ho va trencar, amb aquesta rima brillant.
Tornant a la conversa que us esmentava al principi, una vegada més em va tocar explicar que la nostra escena no dona per a aquesta exuberància i que la influència que rebem dels nostres veïns és tan aclaparadora que no ens permet treure el caparró ni entre els nostres éssers més propers, capficats o eixordats per la qualitat musical que ens arriba del Carib i Llatinoamèrica a través del mercat espanyol, impassible davant d’aquesta invasió musical de gust més que dubtós.
Fa uns anys la tele andorrana va intentar la noble acció d’encomanar la cançó de l’estiu i la de Nadal a artistes del país, com ho està fent TV3 des de fa molts anys, però com ja és habitual, per molt que els nostres músics proposessin fantàstiques odes a l’estiu, mai es van convertir en un hit. Som un país sense hits. I pregunto:  és perquè els nostre músics no són capaços de fer-ne? I contesto: no, no és perquè els nostres músics no en siguin capaços, sinó perquè no tenim cap canal real de difusió.
Perquè tornant a l'obra mestra La Marina està morena, analitzeu una mica la cançó, la lletra, què? Tremenda. I la cançó en sí, no sé… segurament m’he fet gran.
No vull desmerèixer la capacitat compositiva dels Figa Flawas, que segur que és alta i resultona, dic això perquè amb els canals adequats de difusió els músics del nostre petit racó de món podrien donar a conèixer el que fan, si més no dins dels 468 m2.
Ara per ara cal creuar la frontera, triomfar fora i amb una mica de sort, el vent de migjorn retornarà les melodies dels nostres profetes a la seva terra. No és fàcil.
Una comunitat tan petita genera enveges ràpidament i si algú gosa ensenyar el caparró per sobre de la multitud pot acabar rebent, espero que no sigui això el que està tapant els nostres hits de l’estiu.